Des de que el passat 01 de març tingué lloc la cloenda del Festival de Berlin cap festival internacional de Classe A ha obert les seves portes a Europa fins que ha arribat el Festival de Venèzia, que del 02 al 12 de setembre s'ha arriscat ha desenvolupar-lo amb certa 'normalitat'en la seva 77ena. edició.
El jurat tingué com a Presidenta a la sra. Cate Blanchett, acompanyada de Veronika Franz, Joanna Hogg, Nicola Lagioia, Christian Petzold, Matt Dillon i Ludivine Sagnier.
La guanyadora del Lleó d'Or ha estat la que per a molts crítics ja és la pel·lícula de l'any: Nomadland, el nou film de la directora de l'aclamada The Rider: Chloé Zhao (també directora de Eternals, producció Disney); amb una Frances McDormand com a protagonista en estat de gràcia. La història d'una dona gran que es queda sense feina i com recorre els EEUU buscant una oportunitat va captivar a públic i crítica des del primer moment que es va projectar en el festival.
La Copa Volpi a la millor actriu fou per a la sra. Vanessa Kirby (la princesa Margarita de The Crown), per la interpretació de mare que perd el seu fill en el moment del part domèstic de Pieces of a woman. Present a Venèzia com a protagonista, també, de The World to come. La Copa Volpi al millor actor fou per a Pierfrancesco Favino a Padrenostro. Premi Marcello Mastroianni al millor intèrpret emergent per a Rouhollah Zamani per Sun Children.
Premi al Millor guió per a Chaitanya Tamhaner per The Disciple.
Lleó de Plata a la Millor Direcció per al japonès Kiyoshi Kurosawa (una habitual de la programació del Festival de Sitges) i el seu film d'espies ambientat en la Segona Guerra Mundial: Wife of a spy.
Gran Premi del Jurat per a Nuevo Orden, del director mexicà Michel Franco, una distopia, ambientada en el seu país,en la que els pobres es rebelen contra la minoria adinerada. Premi al sr. Franco, que continua la ratxa d'altres compatriotes com Guillermo del Toro i Alfonso Cuarón, Lleó d'Or de 2017 i 2018, respectivament.
Premi Especial del Jurat per al veterà Andrei Konchalovsky i el seu film Dear comrades! sobre la repressió de l'exèrcit soviètic en una ciutat del caucas l'any 1962.
Menys estrelles que en anys anteriors, amb mascaretes i totes les mesures de seguretat pertinents però el Festival de Venèzia es va poder fer i això ofereix possibilitats a d'altres festivals, com el de Sitges o el de Donostia, que ja estan a punt d'obrir les seves portes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada