Les frases que diuen quan hi diposites les escombraries són del tipus: "Ooooh, sí, aquí, aquí...", "aaahhh, què bo...!", "hmmm, sí..."
El problema és que la veu que ho diu és de dona, i ja tenim el merder muntat. N'hi ha que argüeixen que haurien d'haver fet servir veus neutres -d'intel·ligència artificial, ni masculines ni femenines- , però llavors el joc paròdic, prou carallot en ell mateix, ni tan sols hauria funcionat. Marie Persson, cap del departament viari de l'Ajuntament, diu que hi han posat un enregistrament amb veu sexi perquè és una manera divertida d'expressar el missatge.
Una pregunta: ¿realment cal que els contenidors d'escombraries parlin? ¿Que no poden estar calladets com ho han estat sempre? L'obsessió perquè enlloc no hi hagi un minut de silenci fa que a hores d'ara hi hagi indrets com Dublin on fins i tot les més importants escultures públiques de la ciutat parlen. Vas pel carrer i parla la d'Oscar Wilde, parla la de James Connolly, parla la de George Bernard Shaw, parla la de James Joyce... El dia que la moda arribi aquí, ves que no facin que l'escultura de la Caputxeta Vermella de Josep Tenas que hi ha al passeig de Sant Joan ens expliqui a crits com troba a faltar les visites de Joan de Sagarra, que quan vivia a Barcelona hi anava a deixar llibres de tant en tant.
Quim Monzó a
La Vanguardia del 18/06/22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada