OFERIMENT

 

OFERIMENT

Homer en fèu un símbol de retorn al passat.

Baudelaire la va alçar com un estigma,

i Stevenson parla d'una illa per salvar-nos

on el temps i la mort hi enterraren la llum

daurada del tresor.

Estimada Raquel, si algun dia tornessis

a plorar com avui no escriuria mai més.

Si et pogués explicar la meva illa, aquest lloc

on volia trobar-me cada dia amb el somni.

Si et pogués explicar

com he estat lluny de tu, com la lluna d'aram

és un llop que em segueix fins al fons de la nit.

He tornat maltractat pel meu propi sarcasme

i duc negres senyals d'enyorança en els ulls.

He buscat al darrere dels murs de la tardor

un aspre i sensual desordre de records,

la casa sense sostre on m'esperava algú

per mirar les estrelles. He buscat

el que no em podeu dir, ni tu tampoc, les dones. 

L'ahir en la seva fosca de mirada futura.

1Sempre aquesta amargor pel que no passa mai4.

L'¡lla es diu del tresor perquè el bui i el silenci

que l'edat ens imposa provenen de la vida

no viscuda més pròxima. 

Però de l'illa es diferent i sol.

Estimada Raquel, t'ofereixo aquest llibre

com una lluna d'ombra damunt nostre.

Joan Margarit a1
Edat Roja (1989)