dijous, 23 d’abril del 2009

FELIÇ DIA DE SANT JORDI !!!

"Y de repente me vino el recuerdo: aquel sabor era el del trozo de magdalena que cuando iba a darles los buenos días los domingos por la manyana en Combray -porque esos días no salía yo antes de la hora de la misa-, me ofrecía mi tía Léonie, después de haberlo mojado en su infusión de té o tila. Nada me había recordado la vista de la pequeña magdalena, antes de que la hubiera gustado, tal vez porque, al haberlas visto después con frecuencia, sin comerlas, en las bandejas de las pastelerías, su imagen había abandonado aquellos días de Combray para unirse a otras más recientes, tal vez porque de aquellos recuerdos abandonados, tanto tiempo fuera de la memoria, nada sobrevivía, todo se había disgregado; las formas –y también la de aquella conchita de respostería tan sensual, najo sus severos y devotos pliegues- se habían abolido o habían perdido, adormecidas, la fuerz de expansión que les habría permitido llegar hasta la conciencia. Pero, cuando después de la muerte de las personas, después de la destrucción de las cosas, nada subsiste de un pasado antiguo, sólo el olor y el sabor –más débiles pero más vivaces, más inmateriales, más persistentes, más fieles- perduran durante mucho tiempo aún, como almas, recordando, aguardando, esperanzados, sobre la ruina de todo lo demás, portanto sin flaquear sobre su gotita casi impalpable el inmenso edificio del recuerdo.

Y, en cuanto hube reconocido el sabor del trozo de magdalena mojado en tila que me daba mi tía –aunque no supiera aún, y hubiese de aplazarlo para mucho más adelante, descubrir por qué me hacía tan feliz aquel recuerdo-, la vieja casa gris que daba a la calle, donde estaba su cuarto, vino al instante como un decorado de teatro a ajustarse al hotelito, que daba al jardín, construido para mis padres en su parte posterior –aquel lienzo de pared truncado que era lo único que había vuelto a ver hasta entonces-y, junto con la casa, la ciudad, desde la mañana hasta la nochde y a todas las horas, la plaza, a la que me mandaban antes de almorzar, las calles por las que iba a hacer recados, los caminos por los que, si hacía bueno, nos internábamos. Y, como en ese juego en el que los japoneses se divierten mojando en un tazón de porcelana lleno de agua trocitos de papel, hasta entonces indistintos, que, en cuanto los sumergen en el agua, se estiran, se retuercen, se colorean, se diferencian, se vuelven flores, casas, personajes consistentes y reconocibles, también entonces todas las flores de nuestro jardín, las del parque del Sr. Swann, los nenúfares del Vivonne, la buena gente del pueblo, sus casitas, la iglesia, todo Combray y sus alrededores –todo aquello, que iba cobrando forma y solidez- salió –ciudad y jardines- de mi taza de té.”

Marcel Proust (1913:52-53)
En busca del tiempo perdido.
1. Por la parte de Swann)

9 comentaris:

Laura ha dit...

FELIÇ SANT JORDI, CIUTADÀ!

la polita, amb vocació de servei, aquest matí ha donat sang perquè en surtin roses per a totes les dames de la blogosfera. :-)

Ciutadà K ha dit...

OOOOOHHHH !!!!

Doncs que sàpiga que avui ha guanyat la 'Medalla d'Honor del Club Dels Que Tenim Vocació de Servei'...

:)

(només les dames? els fornits de cavallers també en podran rebre si la necessiten, no??? :P )

pati di fusa ha dit...

el meu jefe, que és francès, ens ha regalat la rosa de l'égalité, a nenes i a nens per igual! clar que sí, iuhuuuuuuuu!!!

i vostè ens regala un fragment de proust... quin sant jordi més francès, no? ;)

visca el drac i les princeses! :)

BONA DIADA DE SANT JORDI, CIUTADÀ I FAMÍLIA K!!!

Ciutadà K ha dit...

bona diada també per vós, formosa donzella...

...sí, estem 'cugrsis' i 'frangcesos'... ja ho té això Sant Jordi!!!

:)

lluna ha dit...

Quanta rosa i quanta sensibilitat!!!

Tic ‘mocionada’..., que maco que és el dia de Sant Jordi,
festa i ‘xerinol•la’!!!


BONA DIADA FAMILY & FRIENDS!!!

pati di fusa ha dit...

ai, que s'atansa l'hora de dinar... i no veniu!!! :_(

sant jordi no és el mateix sense la família k voltant amb tots els bàrtulos per bcn!

Carolina ha dit...

Bon Sant Jordi a tothom des de vikinguilàndia (on ens montem e propi Sant Jordi)

Ciutadà K ha dit...

...m'has arribat al cor, Pats!!!

:_)

gràcies!

Nur ha dit...

Quina llàstima,però la familia K us porta al cor.
Petons
Bon Sant Jordi
I visca les princeses valentes!!!!!!!