SR. STUART GORDON

(1947-2020)

El sr. Gordon (guionista, productor de cinema i teatre i director de cinema) fou un dels que més ha adaptat l'imaginari de H.P. Lovecraft en el cinema i una peça important per entendre el cinema de terror contemporani. Potser no el podem situar en l'Olimp dels directors referents del gènere però la seva obra és ben reivindicable.

El sr. Stuart Gordon va nèixer a Xicago, un parell d'any després d'acabada la II Guerra Mundial, ben aviat es va evidenciar que els interessos artístics dels sr. Gordon 'no eren normals': una de les seves primeres feines com a director teatral d'una versió de Peter Pan feta a la Universitat el va portar a la presó amb càrrec d'obscenitat ja que Campanilla era homosexual i al País de Nunca Jamás s'hi anava per consum d'LSD... (menudo crack!)

El sr. Gordon té una bona part de trajectòria professional en el món del teatre però en el que es fèu popular fou en el cinema i, concretament, en el gènere de terror, ell fou el creador i director del film de culte: Re-animator, en el que de forma molt hàbil es combinà el gènere de terror i la comèdia; aquest fou un dels primers títols en el que es trencava la tradició de que el cinema de terror havia de ser dens, profund, seriós; aquest film va ajudar a crear el sub-gènere de terror grotesc, passat de rosques, amb intencions clarament còmiques i gores.

Tot i que l'any 1979 havia dirigit per a televisió el film Bleacher Bums, Re-animator (1985) es pot considerar l'opera prima del sr. Gordon. Aquest film, amb aires de Lovecraft es reviu el perseguit afany humà per 'guanyar a la Mort'. Un científic troba la fòrmula que fa ressucitar a les persones mortes, com us podeu imaginar la forma en què 'tornen' no és ni la volguda ni l'esperada. Les seves impactants imatges foren un revulsiu en l'època en què s'estrenà. El treball del seu protagonista, l'actor Jeffrey Combs, ajuda a que la combinació gore+terror+comèdia funcioni. Fou el descobriment d'aquest actor per al gran públic i una mena d'actor fetitx per al sr. Gordon. Re-animator s'emportà el premi a la millor pel·lícula en el Festival de Sitges d'aquell any.

El sr. Combs fou el protagonista del següent film d' Stuart Gordon, basat també en una relat de Lovecarft: From Beyond (1986), en el que també tenia (com en l'anterior film) al seu bon amic Brian Yuzna -i també apassionat de l'obra lovecraftiana- en la Producció. El tàndem Yuzna/Gordon funcionava prou bé com per a l'any següent realitzessin Dolls: La casa de los muñecos diabólicos (1987) sobre un grup de nines assassines. Com podeu veure, la productivitat era alta però l'èxit aconseguit amb Re-animator s'anava esmorteïnt en cada nova peli i aquesta darrera no tingué la recaptació esperada fet que comportà una aturada laboral de 3 anys. 

Curiosament, la companyia Disney, allunyada de les intencions dels primers treballs del sr. Gordon, és la productora que li proporcionà deixà l'atur. Stuart Gordon i Brina Yuzna foren els guionistes de Cariño, he encogido a los niños (1989) i la seqüela Cariño, he agrandado al niño (1992)(i la sèrie de televisió que se'n féu al 1997) que foren autèntics hits del cinema familiar de l'època. 

Aquest èxit i diners com a guionista li va permetre realitzà les següents produccions: Kid safe: the video,  un curtmetratge editat directament en VHS i el llargmetratge Robot Jox (1990), una història clarament de ciència-ficció que significà la llavor dels posteriors transformers: lluites de robots gegants en una Terra post-apocalíptica. Posteriorment, arribarien un parell de treballs per a la televisió: The Pit and the Pendulum (1990) basat en el conte de Poe i Daughter of Darkness (1990) amb el sr. Anthony Perkins com a protagonista.

3 anys desprès arribaria el nou èxit comercial en la carrera cinematogràfica del sr. Stuart Gordon: Fortress (1993)(Fortaleza infernal, en el seu títol espanyol), un film d'escàs valor artístic però que al tenir al sr. Christopher Lambert (que estava en la cresta de la ola en popularitat) va tenir un ressó i bona accolida del públic. Es tractava, de nou, d'un film futurista (any 2017) en el que s'havia construit la 'presó definitiva' però un reu innocent s'hi enfronta.

Si veiem la trajectoria del sr. Gordon ens adonem que aquest èxits econòmics són invertits en aquells productes en les que ell més hi gaudia: el terror. Així doncs, el següent film fou Castle Freak (1995), un nou film basat en l'obra de Lovecraft en el que hi tenia la presència del sr.  Combs. Maluradament, el film no tingué massa ressó comercial i les següents pelis no gaudiren del reconeixement del les primeres pelis del director. Els següents films passaren sense pena ni glòria: Space Truckers (1996): amb Dennis Hopper i Stephen Dorff; The Wonderful Ice Cream Suit (1998): amb Joe Mategna i Edward James Olmos.

Aquesta època 'poc exitosa' com a director contrasta amb l'èxit dels seus guions: Body snatchers (1993), que fou portada al cinema per Abel Ferrara; i El dentista (1996) que dirigí el seu amic Brian Yuzna i fèu les delícies del públic de Sitges amb un dentista xiflat que tortura als seus pacients (el pitjor dels malsons per als que no estimem massa el gremi odontològic)

Destacable el següent film Dagon (2001) ja que estigué rodat a Espanya gràcies a la producció de Filmax (i el seu projecte Fantastic Factory) i amb presència d'un repartiment ben spanish: Francisco Rabal, Raquel Meroño, Macarena Gómez, entre altres; una història basada, de nou, en un relat de Lovecraft... un film bastant desafortunat malgrat el ressó que se li va donar a la península: estrena en el Festival de Sitges,publicitat....

Com us deia, el següents films: King of the Ants (2003), Edmond (2005)(amb guió del guionista del moment: el sr. David Mamet i estrenada en el Festival de Venèzia) i Stuck (2007)(amb Mena Suvari i Stephen Rea), no tingueren excessiva rellevància.

En aquesta època arriba un altre punt d'inflexió en la carrera del sr. Gordon, la seva participació en la resultona antologia de curts Masters of Horrors, que li donaren forma de sèrie de TV. Per aquest projecte hi passà el bo i millor del cinema de terror i fantàstic: Don Coscarelli, Tobe Hopper, Dario Argento, John Landis, Joe Dante, John Carpenter, Takeshi Miike... i Stuart Gordon, ell hi realitzà Dreams in the witch-house i The black cat, amb la presència de Jeffrey Combs. Masters of Horrors, van significà una festa per a totes aquelles persones que hem estat amants del cinema gore, de terror o, senzillament, fantàstic; que ens van proporcionar autèntiques joies dins del gènere, encara que fos en format curtmetratge.

Seguint en aquesta línia antològica, els darrers treballs del sr. Gordon foren en la sèrie Fear Itself (o Terror en estado puro), sèrie de 2008 on es reuniren lo milloret del gènere, com es fèu a Masters of...: Brad Anderson, Mary Harron, Darren Lynn Bousman... i Stuart Gordon que hi incorporà Eater, amb una jove Elisabeth Moss com a protagonista. Malauradament, aquest projecte no tingué l'impacte del Master of ...'

Des del 2008, doncs, el sr. Stuart Gordon no havia dirigit cap projecte cinematogràfic, va morir en 72 anys i només per l'enginy i la xifladura demostrada a Re-animator mereix tenir un petit lloc en la Història del Cinema. 

La revisitem com a homenatge?