dijous, 1 d’abril de 2021

SR. JOSEP IGUAL

 (1966-2021)

Fins ara, sempre que he escrit sobre persones que ens han deixat, han estat persones que no coneixia personalment; per a mi és un exercici conèixer i valorar allò què aquella persona ens ha aportat, una forma d'homenatjar i agraïr.

Avui, escriure sobre un amic se'm fa difícil. El passat 25/03, amb només 55 anys moria un dels escriptors més lúcids, el millor dietarista de les Terres de l'Ebre i responsable de tenir les millors tertúlies de cafè que he tingut mai...

El sr. Josep Igual va nèixer un 19 de febrer de 1966 a Benicarló però des de la década del '90 del segle passat residia a les Terres de l'Ebre, primera La Ràpita i, els darrers anys, a Amposta.

L'amic Josep fèu de la paraula la seva Vida: com a periodista, escriptor de poesia, de narrativa i de dietaris. Persona versàtil i polifacètica. El sr. Igual no només escrivia, també cantava i ho feia d'allò més bé; adaptant textos d'altres o escrivint les seves pròpies caçons. Va començar a escriure sent adolescent, amb 21 anys publicà el seu primer llibre i als 23 ja va guanyar algun premi. Des de llavors no va parar tot i saber que d'escriptor ningú es fa ric, com afirmà el sr. Josep Pla, admirat pel sr. Igual. També admirava al sr. Jesús Moncada i el nostrat Sebastià Juan Arbó. Però també al sr. Joan Fuster, al sr. Leopardi, al sr. Pessoa ... i tants d'altres!, l'amic Josep era una intel·lectual inquiet. Llegir i escriure. Llegir i escriure. Constant, perseverant i volgudament 'fora del mercat' editorial, sent conscient i escollint amb qui publicava. Això li va donar un aire d'outsider i, massa sovint, rebent menys atenció i reconeixements del què el seu treball mereixeria.

Jo li feia broma dient-li que la seva escriptura era críptica, ell es sorprenia i m'insistia en que 'no', 'ni de conya' ... era una forma d'autopujar-me l'autoestima davant la seva erudició i domini de les idees i les paraules.

Com us deia, potser l'obra d'Igual no era popular, no acaparava portades o emplenava els aparadors de les llibreries... però els del seu gremi, sí van reconèixer el seu treball, amb premi diversos: Ciutat de València de poesia (1988), el Sebastià Juan Arbó de narrativa (1997), el Cristòfol Despuig de narrativa (1999), el J.M. Ribelles de poeasi (2000), el Vila de l'Ametlla de Mar de narrativa (2005), el Ciutat d'Amposta (2015), el 25 d'abril de narrativa de Benissa (2018), el Ciutatr de Carlet de poesia (2019), el Joan Fuster d'assaig dels Premis d'Octubre (2019)...

Afortunadament, les persones creadores tenen la sort de poder deixar-nos llegat i de no acabar de 'marxar' mai. Mentre els llegim, seguiran entre nosaltres... i continuarem llegint a Igual i continuarem gaudint amb la seves reflexions lúcides, iròniques i crítices... tot i això, jo voldria poder continuar tenir-lo assegut davant meu amb una tassa de cafè, amb una cigarreta a la mà i xerrar i xerrar de cinema, de literatura, de política ... com tants cops havíem fet. L'amic Josep marxa sense haver-me explicat una anècdota (sucosa) que va tenir amb una jove Maribel Verdú -al principi de la seva carrera- i que, per prudència, mai em va arribar a explicar. D'aquestes trobades guardo agraït la darrera trobada cafetera, en la que em regalà el seu darrer llibre de poemes: Oliverar de l'aire, en el que hi tinc un poema dedicat, El cel sobre Berlin, homenatge al nostre admirat Wim Wenders... 

Gràcies, Josep!


Bibliografia:

POESIA:

- Treva d'hivern (1987)

- 35 poemes (1988)

- Lector d'esperes (1990)

- Closed ford Sale (1994)

- Refugi contra la tempesta (1995)

- Tríptic (1997)

- Rebotiga del brocanter (2000)

- Ditades al vidre (2008)

- Uomo qualque (2010)

- Oliverar de l'aire (2019)

PROSA I NARRATIVA:

- El cor cansat (1997)

- Cabotatge (1997)

- L'any de la fi del món (2001)

- El rastre dels dies (2003)

- Prosas meridionales (2004)

- Torn de nit (2005)

- Retrats de butxaca (2006)

- Faules mamíferes (2007)

- Quaderns deltaics (2009)

- Fugida en cercles (2010)

- No és el que sembla (2010)

- Plàncton (2012)

- Amors gairebé eterns (2013)

- Música secundària (2016)

- L'incert alberg (2016)

- Circ de puces (2019)

- L'eternitat enamorada (2020)

MÚSICA

- Sort de tu (1998)

Cap comentari: