OFERIMENT
Homer en fèu un símbol de retorn al passat.
Baudelaire la va alçar com un estigma,
i Stevenson parla d'una illa per salvar-nos
on el temps i la mort hi enterraren la llum
daurada del tresor.
Estimada Raquel, si algun dia tornessis
a plorar com avui no escriuria mai més.
Si et pogués explicar la meva illa, aquest lloc
on volia trobar-me cada dia amb el somni.
Si et pogués explicar
com he estat lluny de tu, com la lluna d'aram
és un llop que em segueix fins al fons de la nit.
He tornat maltractat pel meu propi sarcasme
i duc negres senyals d'enyorança en els ulls.
He buscat al darrere dels murs de la tardor
un aspre i sensual desordre de records,
la casa sense sostre on m'esperava algú
per mirar les estrelles. He buscat
el que no em podeu dir, ni tu tampoc, les dones.
L'ahir en la seva fosca de mirada futura.
1Sempre aquesta amargor pel que no passa mai4.
L'¡lla es diu del tresor perquè el bui i el silenci
que l'edat ens imposa provenen de la vida
no viscuda més pròxima.
Però de l'illa es diferent i sol.
Estimada Raquel, t'ofereixo aquest llibre
com una lluna d'ombra damunt nostre.
Joan Margarit a1
Edat Roja (1989)
Edat Roja (1989)
