SR. JEAN-JACQUES SEMPÉ

 (1932-2022)

Aquest estiu, 6 dies abans de fer els 90 anys moria el sr. Sempé, dibuixant; responsable de que el Petit Nicolás i els seus amics tinguessin l'aspecte que tenien.

El sr. Sempé naixia a principis del segle passat, a principis dels '80 jo m'empassava els diferents llibres que formen la col·lecció del Petit Nicolàs i a principis del segle XXI, la meva filla em demana que li llegeixi un capítol de les aventures de Nicolàs abans d'anar a dormir. He tingut el privilegi de que mons pares fessin tots els esforços del món per a proporcionar-me Cultura; al principi, a la infantesa: llibres... jo, bulímic lector, mai en tenia prou. He tingut molta sort i si la Cultura és un dels plaers de la meva Vida és gràcies als meus pares que, gastant dinets que no tenien, compraven col·leccions completes de llibres com la col·lecció Biblioteca Juvenil de Salvat-Alfaguara formada per 100 exemplars del bo i millor de la literatura juvenil... entre aquests 100 vaig descobrir-ne 3 sobre el Pequeño Nicolás. No vaig riure poc amb les historietes entre ingènues i tremendes dels amics, la família i l'escola del petit Nicolás.

Els llibres anaven signats per Goscini i Sempé, el primer posava el text i el segon, les imatges. El sr. Jean-Jacques Sempé -que sempre signava com a Sempé- va començar de ben jove a dibuixar tires còmiques en revistes com Sud-Ouest o Noir et Banc. El seu estil es caracteritzava per personatges fets en aquereles de traços senzills, gairebé desdibuixats amb escasses paraules (per no dir cap), fet que el feren ràpidament internacional. Va dibuixar les portades del The New Yorker en diverses ocasions. A principis dels '50 en col·laboració amb René Goscinny (autor amb Uderzo d'Ásterix i Obélix) van publicar el primer llibre de El pequeño Nicolás, després vindrien Los amigos del Pequeños Nicolás, Los recreos del pequeño Nicolás, Las vacaciones del pequeño Nicolás i Los problemas del pequeño Nicolás. Fins a 5 llibres en total que s'ampliaren a 5 més a partir de 2004.

Altres obres i personatges del sr. Sempé són Monsieur Lambert (1965), Marcellin el calvo (1959), Les musiciens (1979), Misteris insondables (1993) o Raoul Taburin (1995)... tots ells carregats d'una sensibilitat i fragilitat combinant color i blanc i negre però sempre amb limitada presència de les paraules. 

Seves són les il·lustracions de la petita joia de Patrick Süskind La història del sr. Sommer (1991).

Un cop arriba del seu reconeixement internacional els seus dibuixos es poden trobar en publicacions com Punch, Paris Match, Cristal, L'Express, Triunfo o Die Woche.

L'any 2009 va publicar un llibre Contes de chats acompanyant els poemes de Brigitte Fontaine.

Les seves il·lustracions tenen tendresa i ironia, de formes elegants i subtils amb una clara pinzellada de poesia. Amb una capacitat envejable a l'hora mostrar la quotidianeïtat d'una forma senzilla, clara, entenedora. 

Si no coneixeu al sr. Sempé, féu-li un homenatge i aproximeu-vos a la seva obra ... nosaltres li retem un petit homenatge, cada nit, abans d'anar a dormir....

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA105

'THOSE WHO REMAINED' AL CINECLUB LA RAPITA

 

A la sessió del CineClub La Ràpita de demà podreu gaudir d'un film que no fou estrenat a les sales comercials, una ocassió perfecta per a recuperar-lo en pantalla gran i en VOSE. 'Those Who Remained' ('Als que es van quedar') és una pel·lícula hongaresa dirigida per Barnabás Tóth, que signa el guió i n'és el protagonista masculí.

Pocs cops s'ha parlat d'aquelles persones que van sobreviure al genocidi nazi. Com van continuar vivint? amb quines càrregues? amb quant de dolor? Història senzilla sobre la relació entre un home madur i una jove. Ell va perdre la seva dona i els seus dos fills en un camp de concentració i a ella se li van morir els pares i la seva tieta la va acollir. Ella, vitalista, jovial i ell abocat a una tristesa permanent. Aquests persones sofrents i solitàries trobaran una en l'altra un consol i un suport necessari per a continuar vivint.

Es tracta d'una història senzilla, carregada de sensibilitat i emoció; en el que drama col·lectiu s'enllaça amb la història personal. 

Si voleu emocionar-nos amb una història plena de sensibilitat demà heu de venir a l'Auditori Sixto Mir. Us hi esperem !!

 

ASI PUES, EL 'POPULISMO'...

 

Así pues, el 'populismo' es por definición un fenómeno negativo, un fenómeno arraigado en un rechazo, incluso en un admisión implícita de impotencia. Todos conocemos el viejo chiste acerca de un tipo que ha perdido la llave y la busca debajo de una farola; cuando le preguntan dónde la ha perdido, admite que ha sido en un rincón sin luz. ¿Por qué la busca debajo de la farola, entonces? Porque la visibilidad es mucho mejor. En el populismo siempre hay algo parecido a este truco. Busca las causas de los problemas en los judíos, pues éstos son más visibles que los procesos sociales complejos,

Slavoj Zizek (2014:67). Mis chistes, mi filosofía.

'DUCK SOUP' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Al CineClub La Ràpita ens estrenem amb els Germans Marx amb una de les seves millors pelis: Duck Soup (o Sopa de Ganso) és un clar exemple de l'impacte que els Marx han deixat a la Història del Cinema.

Es tracta d'un film de 1933 dirigida per Leo McCarey. 'Duck Soup' és una expressió argot que significa 'pan comido' o 'està xupat', fent referència a quan una cosa és molt fàcil... aquest nom continuava la tendència dels 3 films anteriors dels Marx Brothers de posar animals en el títol, les anteriors eren Animal Crackers (El conflicto de los Marx), Monkey Business (Pistoleros de agua dulce) i Horse Feathers (Plumas de caballo)... un altre detall surreal de tants i tants que plenen la vida d'aquests còmics.

En el film ens parlen de dos països rivals -Libertonia i Sylvania- en constants amenaces de guerra... una excusa per desplegar-nos tota l'artilleria de jocs de paraules, referències sexuals, dobles sentits i diàlegs de l'absurd que caracteritzava l'estil 'marxià'. 

En el seu moment, el film (el sisè de la seva filmografia) no tingué ni l'aplaudiment de la crítica de la 'taquilla', els productors de l'època digueren que era perquè la pel·lícula no tenia cap història sòlida i que només era una successió de situacions hilarants i absurdes. L'alcalde de la ciurar de Fredonia (a l'estat de Nova York) es va queixar que el film perjudicaria la imatge de la ciutat ... els germans Marx van respondre que canviessin el nom de la ciutat perquè perjudicaven la imatge de la pel·lícula.

El film és una sàtira política en clau de comèdia, Benito Mussolini la va prohibir a Itàlia per considerar-la un insult personal.  La pel·lícula és una mostra del neguit que les polítiques autoritàries començaven a generar a principis dels anys '30 i que va acabant desembocant en el nazisme i la II Guerra Mundial.

El que generaven els 4 germans Marx: Groucho, Harpo, Chico y Zeppo a les seves pel·lícules era una autèntic caos. El caos impera en cadascun dels seus films. El mateix director va afirmar -bastants anys deprés- que ell no volia treballar amb ells que estaven 'totalment bojos'.

Per molts crítics és una de les millors pelis dels Germans Marx i ens prepara per a el següent gran film: 'Una noche en la ópera' (1935), possiblement la més coneguda dels Marx. 'Duck Soup' fou la última en la que participen els 4 germans, Zeppo ja no hi seria en el següent film. 

Un film que apuntava a la ineptitud -massa sovint- de la classe política i un film clarament antibelicista en la línia del mestre Chaplin -uns anys després- amb El Gran Dictador. Amb un ritme trepidant i uns diàlegs de velocitat impossible, entrar en l'univers dels Germans Marx és sempre diversió garantida.

Els veurem aquest diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir.

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLV ): SITGES 2022 (SEGONA PART)

 

HUESERA (Michelle Garza, 2022) Viatge al folclore i estil de vida mexicà amb la història d'una parella que es queden embarassats. El neguit i les pors que sovint provoca la maternitat/paternitat primerenca aquí es barreja amb temes espiritstes i visions estranyes. Es d'aquelles pelis que engeguen amb un bon plantejament però el desenvolupament (erràtic i repetitiu) i desenllaç no estan a l'alçada, un pena... El tema principal és una excusa per a parlar-nos del què volem i del què volem Ser a la Vida. Ho teniu clar, vosaltres? (És un dels meus temes recurrents)
Valoració: 6

SHEPHERD (Russel Owen, 2021). El director escocés Russell Owens ha vingut a Sitges ha presentar-nos el seu film. És la història d'un jove amb un dramàtic trauma del seu passat recent i està carregat de culpa, respon a una oferta de feina per a fer de pastor en una illa deserta. Aparentment está sol, però els seus propis fantasmes el visiten. Estan presents conceptes com expiació, redempció, culpabilitat... peró quan descobrim el 'trauma' ens quedem amb la sensació de que 'no ni havia per a tant'. El problema és que tenim massa recent la meravellosa 'El Faro'....
Valoració: 6

A WOUNDED FAWN (Travis Stevens, 2022). Després de produir diversos films, el sr. Travis Stevens ha dirigit el seu primer film. Es tracta d'una revisió de Les Erinies o Les Fúries de la mitologia grega, aquells personatges femenins que castiguen les males accions dels humans... el que comença com un film típic de psycho-killer va derivant cap a un deliri psicodèlic i flipat que cau en lo risible. Si m'haguessin dit que estava veient un film dels '70 del segle passat m'ho haguès cregut.  Si sou capaços de veure-la fins al final veieu els crèdits hi ha una de les morts més patètiques que recorda aquest espectador.... Terrible!!
Valoració: 4

VIEJOS (Raul Cerezo & Fernando González Gómez, 2022). Els directors de 'La Pasajera' Raul Cerezo & Fernando González Gómez tornen a Sitges enguany per a presentar el seu nou i esperat film. 'Viejos' és un film de terror que es vincula, inevitablement, amb 'La abuela' però també amb un 'Quién puede matar a un niño?' en versió senior o, fins i tot, amb un 'Justino'. Ben facturada i amb una progressió de la intensitat de la tensió molt ben calibrada. Amb moments inquietants. Bon film! 
Valoració: 9

ENYS MEN (Mark Jenkin, 2022). Vaaaja, ens ha tocat la artie del Festival!!!. Acabem el dia amb una peça de video-art més que una peli de Sitges. 'Enys Men' és la història (?) d'una dona que viu sola en una illa fent treball de camp amb la flora i la fauna de l'entorn. Veiem de forma repetida un cop i un altre, un dia i un altre, les seves rutines....però dins d'aquesta aparent rutina i sensació que 'no passa res', passen coses. Definitivament, un film desubicat.
Valoració: 4

LA OTRA FORMA (Diego Felipe Guzmán, 2022). Film d"animació que ens arriba de Colòmbia, dirigit per Diego  Felipe Guzmán Ramírez. Cinema d'animació sense diàlegs per a una reflexió sobre l'obligatorietat d'encaixa en un món massa 'quadrat' (mai millor dit). En una ciutat on tot és de línies rectes (i quqn dic tot, vull dir TOT) i la màxima aspiració de les persones que hi habiten és convertir-se en una peça de tetris... un jove s'hi rebela. Peli amb un missatge molt clar per la diversitat i la necessitat de trencar amb els patrons; amb un tipus d'il.lustració original, pròxima a l'obra del mestre Plympton. Malauradament, el plantejament s'acaba ràpid, es torna un pél repetitiva, fent-se llarga... un curt hagués quedat rodó.
Valoració: 7,5

LA TOUR (Tim Hecker, 2022). La nova peli de Guillaume Nicloux, habitual de Sitges amb films com 'The End' o 'El Valle del Amor', enguany ens presenta una fàbula a l'estil de 'El Angel Exterminador' del mestre Buñuel però molt més tètrica, intercultural i malrotllera que aquella. 'La Tour' ens explica la història d'un bloc de pisos d'extrarradi que es envoltat d'una massa negra que no els permet sortir ni veure res del que hi ha més enllà. L'aïllament planteja les dificultat evidents: falta d'aliment, aigua ... i els resident s'agrupen per cultures: marroquins, negres... El conflicte per la supervivència está servit. Dura, angoixant, ben resolta.
Valoració: 7,5

NOCEBO (Lorcan Finnegan, 2022). El director del film, el sr. Lorcan Finnegan, que ja portà 'Vivarium' a Sitges fa un parell d'anys, ens ha presentat 'Nocebo': una revisitació de 'La mano que mece la cuna' amb Eva Green i Mark Strong de protagonistes. El folclore filipí irromp en una família de classe alta... lluita de classes? Venjança? Maternitats ferides? Traumes del passat? Pot ser qualsevol d'aquestes coses... malauradament, tot i la intensitat de la proposta, li manca originalitat i et deixa amb sensació de 'peli ja vista'.
Valoració: 6

SOCIAL DISTANCING (Gillitte Pik Chi Leung, 2022). Aquesta peli és l'excepció a la norma de que totes les pelis de Corea del Sud programades a Sitges són bones. 'Social distancing' és un poti-poti d'idees: tema covid19, tema esperits, tema youtubers i influencers varios, tems otakus, tema bullying, tema gamificació.... i tota l'estona els protagonistes corrent i treient-se situacions de la màniga sense cap mena de coherència. Al cap de poca estona de comemçar ja cau  en el pou del ridícul del que no sortirà durant tot el metratge.
Valoració: 4

CONDENADOS A VIVR (Joaquín Luís Romero Marchent, 1972). Els Festivals tenen la funció de rescatar-nos coses de l'oblit i revaloritzar-les. 'Condenados a vivir' ('Cut throats nine' el títol en anglès mola) és un film del sr. Joaquin Romero Marchent de 1971 que va posar les bases per  al que després seria l'spaghetti western... abans que arribés el sr. Leone aquí ja hi havia westerns ibèrics filmats a Teruel. El sr. Josetxo Cerdán, director de la Filmoteca Española ens ha presentat aquesta versió restaurada del film. Es tracta d'un film que el sr. Tarantino ha manifestat com a referent per als seus 'Odiosos ocho'. Un western amb rostres hispànics simulant que són nord-americans i amb una joveníssima Emma Cohen. Un clàssic de molt del cinema que vindria després....
Valoració: 7

AS BESTAS (Rodrigo Sorogoyen, 2022). Madre mía, amiguis! El que ha tornat a fer l'amigo Sorogoyen... l'esperada 'As Bestas' és un film d'una maduresa, solidesa, tensió i intensitat tremenda. Film que proposa diferents capes d'anàlisi: masculinitat tòxica, 'tradició vs. modernitat', 'autòctons vs. foranis', 'violència vs. diàleg', 'la vida al món rural'... i, sobretot, una història d'amor honesta i incondiconal. Un film d'assetjament salvatge i angoixant. Un film que ens reafirma al sr. Sorogoyen com un dels millors directors actuals de la península. Bravo !! 
(No s'entén molt què fa a la programació del Sitges... però benvinguda sigue)
Valoració: 9

THE ORIGIN (Andrew Cumming, 2022). Una peli fantàstica ambientada fa 45.000 anys, no és una premissa massa habitual. 'The Origin' ens parla d'un petit clan que busca un lloc on instal.lar-se i viure resguardats de la vida dura prehistòrica però en un bosc hi ha una monstre salvatge... no busca rigor històric, no estem davant d'un 'En busca del fuego', es tracta d'un film entretingut que ens deixa un bon missatge de tolerància i de que la col.lectivitat és una bona estratègia de supervivència.
No está mal!
Valoració: 7

L'ANNÉ DU REQUIN (Ludovic Boukherma & Zoran Boukherma, 2022). Una mena de 'Tiburón' a la francesa i amb una mica més d'humor. Veure com a protagonista a la mateixa que ahir estava en un paper tan dramàtic com el de 'As bestas' dóna evidències de la versatilitat de la sra. Marina Foïs. Aquí és una agent de la gendarmeria a punt de jubilar-se que vol treure de circulació un tauró que s'ha instal.lat a la platja de la turística La pointe. El que comença amb un humor a lo Dupieux o Dumont, amb tocs surreals i molt divertits va desembocant en un dramatisme que canvia el to del film. Una pena perquè cau en el convencionalisme.
Valoració: 6

THE HARBINGER (Andy Milton, 2022). Peli que ens situa en el moment pandèmia als EEUU, el moment àlgid: el del confinament domiciliari. En aquesta situació d'aïllament social ens parlen d'un esperit que se't cola al somnis, es va apoderant de tu fins que perds 'literalment' la identitat, és a dir, la gent t'acaba oblidant i s'encomana quan algú te'n parla... com un virus. Dues amigues de la Universitat es retroben per a donar-se suport, una d'elles ja té el Harbinger a dins. Somnis dins de somnis, l'espectador barreja realitat i ficció... bones idees però acaba sent un film molt convencional. Té algun moment de sustillo.
Valoració: 6

BONES AND ALL (Luca Guadagnino, 2022). La nova peli de Guadagnino és contundent, romàntica i contundent. La peli de Cloenda del Sitges'22 és una road movie, un film vampíric romàntic... i caníbal. Mai havíem vist la sang i la carn tractada amb aquesta sensibilitat i romanticisme. Intensa, pasional, sexi... el "Amáme i Coméme" ens perseguirà durant molt de temps. I si hi surten cançons com Atmosphere de Joy Division o Your silent face de New Order ja és de matrícula d'honor 
Una meravella!!
Valoració: 9,5

YOU WON'T BE ALONE (Goran Stolevski, 2022). Tot i que el film és australià l'acció passa a la Macedònia del segle XIX (el nom del director Goran Stolevski, el delata). Bruixes que busquen captar noves bruixes. Ambient tenebrós i brut i una narració subjectiva que ajuda a la sensació d'incomoditat que desprén el film. El toc folclòric és una valor afegit peró el film té un punt erràtic que li treu efectivitat.. amb aparició breu de Noomi Rapace, actriu imprescindible del cinema recent...
Valoració: 6

CHRISTMANS BLOODY CHRISTMANS (Joe Begos, 2022)Acabem el dia amb la peli més boja, gore i trash que hem vist al Sitges 2022. El títol no porta a confussió, el nou film de Joe Begos és una bogeria de sang i fetges amb un Pare Noel animatronic: una joguina a tamany real creat amb enginyeria militar que es desperta i comença a destrossar gent a lo loca. I ja està. Trepidant, divertida i boja, molt boja! No us estranyeu si l'any que ve la teniu al FangoFest 2023.
Valoració: 5,5

INU-OH (Masaaki Yuasa, 2021). Gaudim del nou film d'un dels mestres de l'animació i premiat en aquest Festival: el sr. Masaaki Yuasa. Amb 'Inu-oh' viatgem al Japó del segle XIV per a conèixer al personatge real Inu-Oh, un artista (poc conegut actualment) 'inventor' del Teatre Noh (també anomenat Nō) que combina cant, drama, dansa i orquestració de 3 o 4 instruments. Fa 600 anys aquest artista va trencar amb el teatre tradicional i, com és habitual al llarg de la Història, fou castigat. El film barreja tradició i folclore (com l'instrument de corda biwa) amb un sentit de l'espectacle més actual, modernitzant temes amb estètica i ritmes contemporanis. Ens mostra al sr. Inu-oh com un rock star...de fet, el vincle amb Queen és més que evident. Un musical anime impecable.
Valoració: 9

DEADSTREAM (Joseph Winter & Vanessa Winter, 2022). Vanessa Winter ens proposen una divertidíssima peli de found-footage protagonitzada pel mateix Joseph. Un youtuber en hores baixes es proposa augmentar seguidors passant una nit a la casa més encantada dels EEUU i recollir proves d'activitat sobrenatural. El film el gaudim des de la infinitat de càmeres que porta i instal.la per tota la casa per a poder fer un bon streaming. Com ja us podeu imaginar el que semblava broma s'acaba convertint en realitat. És impecable i enginyosa la forma de filmar i trepidant fins al final.
Xalera a tope!!
Valoració: 8

SISU (Jalmari Helander, 2022). Acabo la meva setmana a Sitges amb el film guanyador del Festival segons el Jurat, ni que ho hagués fet expressament!. Ja us avanço que es tracta d'un guanyador just. Aquest film finlandés dirigit pel sr. Jalmari Helander (que ja va guanyar el Festival de Sitges amb 'Rare Exports' l'any 2010) ens evidencia que la innovació en el Cinema passa pel creuament de gèneres... i el sr. Helander barreja cinema bèlic amb western en ple territori de Lapònia durant el final de la II Guerra Mundial. Els nazis marxen i topen amb un autòcton que no diu ni una sola paraula durant toooot el film peró que fa moooltes coses. "Sisu" en finès significa força, perseverància, quelcom impossible per a tothom i viable per a la persona en qüestió. Acció, humor, aventura, violència, justícia històrica, empoderament femení, bona BSO, bons efectes especials... i tot ben mesurat i portat. El sr. Gorina ha dit que la podria haver dirigit Tarantino, ¡toma ya!
Un bon final per al meu 'Sitges 2022'
Valoració: 9,5

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA104

'VULGIA' DE LA SRA. LAURA GUARCH

 

La falduda Laura Guarch és una artista inquieta, en constant recerca i en la que el paisatge i l'entorn natural juga un paper imprescindible en la seva producció musical. Si fa uns mesos viatjà a les glaceres d'Islàndia per a experimentar amb el so amb una intenció clara de combinar consciència mediambiental, performativitat i paisatges sonors. El seu primer LP discogràfic, publicat l'any passat, Kreödylia ja portava més que implícit aquest component 'natural'. La naturalesa és una personatge més dins l'univers sonor de la sra. Guarch. 

El recent editat projecte de l'artista és 'Vulgia', una peça en la que la seva veu interactua samb els sons recollits en els espais naturals de zones humides de Menorca. A partir d'una residència artística a la Casa d'Artistes de Menorca l'artista va fer la recol·lecció de sons durant el mes de maig passat. Partint dels cants d'ocells migratoris i del seu esperit de supervivència recorrent llargs viatges transcontinenals la porta a contraposar conceptes com 'vulnerabilitat' i 'salvatgia' i entrellaçar aquests cants amb sons 'naturals' com el mar o el vent. 

El proper 12 de novembre serà la presentació de 'Vulgia' a Amposta (a les 19:00 a l'Oficina de Turisme) i estarà emmarcat sota el nom de 'concert col·laboratiu', on es comptarà amb la presència d'altres artistes com el duo Soul Twin, la poeta Mireia Ibáñez o el músic Chris Murphy. 'Vulgia-concert col·laboratiu' serà diferent en cada població on tingui lloc, cada presentació serà diferent i la proposta es descrit per la mateixa Laura Guarch com un viatge en la que poesia, sensibilitat i l'energia positiva es conjugaran per a oferir-nos una experiència sonora única.

Ens agrada la feina de Laura Guarch, seguim la seva trajectòria i gaudim de cada una de les propostes musicals que ens regala ... et seguim!

HAY UN VIEJO CHISTE JUDÍO...

 

Hay un viejo chiste judío que le encantaba a Derrida, en la que un grupo de judíos que está en una sinagoga admite públicamente su nulidad a los ojos de Dios. Primero, una rabino se pone en pie y dice: "Dios mío, sé que no valgo nada. ¡No soy nada!". Cuando ha terminado, un rico hombre de negocios se pone en pie y dice, dándose golpes en el pecho: "Dios mío, yo tampoco valgo nada, siempre obsesionado con la riqueza material. ¡No soy nada!". Tras este espectáculo, un judío pobre, corriente y moliente, se pone en pie y proclama: "Dios mío, no soy nada". El rico hombre de negocios le da una patadita al rabino y le susurra al oído con desdén: "¡Menuda insolencia! ¿Quién es este tío que se atreve a afirmar que él tampoco es nada?".

Slavoj Zizek (2014:63).
Mis chistes, mi filosofía

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIV ): SITGES 2022 (PRIMERA PART)

 

UNICORN WARS (Alberto Vázquez, 2022). No podíem  començar millor el trajecte: la nova peli del sr. Alberto Vázquez és una meravella. Madura, irònica, crestiva, visualment encissadora. Amb ressons de cinema bèlic i clàssics com 'La Chaqueta Metálica', però també ressons de la Bíblia, del Gènesis i de Caim i Abel... i ositos, ositos amorosos que han de ser soldats. Si aquesta és la tònica del Sitges'22 ens esperen grans sessions. Fantástica!! Visca el cinema d'animació !!
Valoració: 9

FUMER FAIT TOUSSER (Quentin Dupieux, 2022). Gaudim de la primera peli del mestre Dupieux a Sitges'22 (enguany ve amb 2). El mateix títol és tota una declaració d'intencions. 'Fumar fa tossir' és una peça més de l'univers delirant, surreal i tronxant del sr. Dupieux. 5 superherois/ïnes al més pur estil 'power rangers' fan un retir al camp per a recuperar la cohesió d'equip... excusa perfecta per a explicar històries de por a quina més boja.  Molt divertida, enginyosa i molt, molt loca.

Hem xalat !

Valoració: 8,5

PIOVE (Paolo Strippoli, 2022). Aquesta ens ve d'Itàlia, d'un director molt jove; i aquesta és la seva segona peli. A 'Piove' el sr. Paolo Strippoli ens parla d'una situació fantástica en un entorn quotidià... un fum surt de les clavegueres i provoca efectes estranys en la gent que el respira.  Aquesta és l'excusa per a parlar de traumes familiars que s'han de 'curar', relacions paterno-filials difícils i de la culpa... una fàbula que d'allò íntim passa a lo col.lectiu en la que alló dramàtic acaba pesant més que allò fantástic. Interessant...
Valoració: 7

ASOMBROSA ELISA (Sadrac González-Perellón, 2022). Dirigida per un jove director madrileny que ja ha passat més cops per Sitges. Aquí ens presenta un film de format quadrat i tocs arties. Emulant Carlos Vermut i el mismíssim Almodóvar el film no pren volada pel munt d'incoheréncies de guió, sacrificat per l'estética i el continent. No ens ha convençut gens.
Valoració: 5

INCROYABLE MAIS VRAI (Quentin Dupieux, 2022). La segona peli del sr. Dupieux a Sitges'22. Ens trobem amb un  nou exercici de creativitat i surrealisme, jugant amb el pes del pas del temps i un passadís secret  en un soterrani amb poders increïbles. Irònica i divertida amb guió excel.lent. El sr. Dupieux no defrauda mai... tot i que ens quedem amb 'Fumer fait tousser'.
Valoració: 7,5

CERDITA (Carlota Pereda, 2022). Acabem la primera jornada #Sitges'22 amb una ració d'horror folk amb revenge. Debut en el llargmetratge de la directora Carlota Pereda amb un curt seu guanyador de varis premis qie tenia el mateix títol. Tocs costumbristes, moments asfixiants, estones simpàtiques amb la Machi i sensació d'història allargada. Aplaudiments a banda per a la seva actriu protagonista: Laura Galan.... Extremadura és la nova Texas.
Valoració: 7

LEVEL 5 (Chris Marker, 1997). Oportunitat de revisitar un clássic del mestre Chris Marker de 1997. 'Level 5' és un documental amb tocs de ficció sobre la batalla d'Okinawa, en terreny japonés, durant la II Guerra Mundial. Amb tocs digitals i estètica de videojoc, el film planteja un anàlisis sobre una batalla força desconeguda a Occident i que va ser una autèntica carnisseria....
Els clàssics molen... tot i matinada
Valoració: 8,5

SOMETHING IN THE DIRT (Moorhead & Benson, 2022). Els seus directors, estan acostumats a petar-nos el cap amb les seves històries on la ciència i les teories més conspiratòries són el plat principal. En aquesta ocasió, també. Dos veïns es coneixen i detecten un fenomen antigravitatori ben curiós.... la qüestió va prenent volada fins que les casualitats i les hipòtesis més flipades es fan realitat. Per trencar-se el cap a tope!!
Valoració: 8

EGO (Hanna Bergholm, 2022). De Finlàndia -ens arriben poques coses de gènere fantástic des d'allà- ens arriba una proposta inquietant. La nena d'una família benestant i aparentment 'perfecta' troba un ou del que en surt una criatura... curiosa. Aires de Lanthimos per a una proposta més sanguinolenta del que es preveïa. Una clara crítica a la pressió que pateixen els fills/es de pares/mares que busquen l'èxit. Interessant!
Valoració: 7,5

LYNCH/OZ (Alexander O. Phillip, 2022). Era una de les pelis més desitjades, per a mi, d'aquest Festival. La nova meravella del sr. Alexandre O. Philippe ens analitza l'imaginari lynchnià partint de 'El Mago de Oz' (1939)  de Victor Fleming. Segons mr. Lynch no hi ha dia que no pensi amb aquesta joia de Dorothy i el gosset Totó. El documental és una declaració d'amor al cinema, en general, amb un final a lo 'Cinema Paradiso' de llagrimeta; i al mestre Lynch, en particular. El sr. Philippe i el sr. Cousins son els Reis indiscutibles del Documental sobre el Cinema.
Una meravella !!
Valoració: 9,5

EMERGENCY DECLARATION (Han Jae-rim, 2021). La primera coreana (del Sud) que veiem. La capacitat  d'aquesta cinematografia per barrejar gèneres és impecable. Gent solvent! I aquesta peli és un bon exemple: tensió en un avió amb atac terrorista a dins. Drama, intensitat, actualitat, suspens, acció i, lleugers tocs, de comèdia... fins i tot, hem plorat (cosa poc habitual en aquest festival). Si es que lo tiene todo!!! 'Estos coreanos son una maravilla'
Valoració: 8

BREAK OF DAWN (Tomoyuki Kurokawa, 2022). Sessió anime amb una història espacial. L'any 2049, un nen descobreix en el seu edifici una intel.ligència artificial de l'espai exterior i que necessita ajuda per a tornar al seu planeta. Massa verborreica... Entretinguda i poc més.
Valoració: 6

WATCHER (Chloe Okuno, 2022). Molt efectiu thriller situat a Bucarest. Una parella jove arriba des de Nova York per la feina d'ell (amb ascendència romanesa) i ella, que passa moltes estones sola, té la sensació que algú la vigila... Les referències a Hitchcock són clares i la tensió ben portada fins al darrer minut la converteixen en un bon film.
Valoració: 7,5

PROJECT WOLF HUNTING (Kim Hong-sun, 2022). Els coreans del sud són la canya, amiguis! La gran majoria de films seus tenen alguna cosa destacable. La d'avui és una orgia de tensió i sang, litres i litres de sang, comenten que s'han utilitzat més de 2,5 tonelades (to-ne-la-des) de sang falsa per a aquesta peli sobre el traslladament de Corea a Filipines, per vaixell, d'un grup de delinqüents molt perillosos... com us podeu imaginar el pla no surt com estava previst ... diversió a tope!!! I ben facturada, això sempre!
Valoració: 8

THE VELVET VAMPIRE (Stephanie Rothman, 1971). La secció 'Seven Chances' són 7 films que l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC) trien entre aquelles pelis que no van ser estrenades comercialment. 'The Velvet Vampire' és un film de 1971 dirigida per una dona: Stephanie Rothman, un film que ens parla d'una vampira que viu al desert.. cinema exploitation, de baix pressupost, tocs bizarros, sexis, erotitzats, aire queer i lésbic gens encobert... per tot això i pel fet que ha estat dirigida per una dona té un valor especial. Moltes directores tenen aquest film de referència, com Ana Lily Amirpour i la seva 'Una chica vuelve a casa sola de noche'.... Un film molt de l'època peró interessant
Valoració: 6

RED + THE JEALOUS MIRROR (Astrid Frank, 1976, 1979). Aquest és un d'aquells moments que dignifiquen un festival de cinema. El premi honorífic a Astrid Frank, que ara té 87 anys peró en els '70 fou una de les poques directores de cinema en actiu 🥺. El projecte 'Woman in Fan' vol donar suport i recuperar les dones directores i creadores dins del masculinitzat món del cinema. 'Red' (1976) i 'The jealeous mirror (1979) són dos curts que es donaven per perduts, s'han recuperat, restaurat i hem pogut gaudir en pantalla gran. Dues històries de fantaterror amb tocs eròtics.
Bravo per la sra. Astrid Frank !!

Valoració: 7,5

LA PIEDAD (Eduardo Casanova, 2022). Ovació TREMENDA la que s'ha emportat el sr. Eduardo Casanova aquesta nit a l'Auditori amb el seu segon film. 'La Piedad' té una personalitat abrumadora, magnética, hipnòtica, barroca... amb una Angela Molina immensa. Reflexió sobre el gran poder que té la sobreprotecció i com ens aferra a la zona de confort, ja sigui en forma d'una mare tòxica com en la dictadura d'un país.... portat a l'extrem, a la provocació, al barroquisme; sí, però la brillant tesis allá está...
Estem davant la confirmació d'un Autor en majúscules.
Valoració: 8,5

VESPER (Kristina Buozyte & Bruno Samper, 2022). Distopia en un futur apocalíptic en el que els rics viuen la mar de bé i els pobres sobreviuen (o gairebé ni això). Història sobre un nen que vol canviar la situació... però es que el panorama és tan poc esperançador que vols que es morin tots ràpid per a que deixin de patir. Ens volen explicar i ensenyar tantes coses que al final ens saturen. El disseny de producció és impressionant, això sí, el món que ens presenten és ben creïble.
Valoració: 6

BATTLECRY (Yanakaya, 2022). Peli d'animació japonesa. La seva estètica retro, de finals dels '90, un pél feista i poc acabada, farà enrera a més de dos... però es tracta d'un film facturat bâsicament per una persona, el  sr. Yanakaya, i aquesta és una variable a tenir en compte. Una història d'aires noir, en un Japó futurista i una missió que s'ha de resoldre. Ben explicat.
Valoració: 7