"FICA-ME-LA, Sí..."

 

Fa cinc anys que la ciutat sueca de Malmö té contenidors d'escombraries que parlen. Més o menys com les màquines expenedores de cigarrets que hi havia als bars -fa temps que no en veig cap- que, quan ficaves les monedes, deixaven anar el paquet i deien: "su tabaco, gracias". Els contenidors parlants també et donen les gràcies, però en aquest cas per haver-hi dipositat la bossa. En un afany per fer-los més enginyosos, el govern municipal ha fet que ara et donin les gràcies amb un veu sexi, en pla marranot.

Les frases que diuen quan hi diposites les escombraries són del tipus: "Ooooh, sí, aquí, aquí...", "aaahhh, què bo...!", "hmmm, sí..."

El problema és que la veu que ho diu és de dona, i ja tenim el merder muntat. N'hi ha que argüeixen que haurien d'haver fet servir  veus neutres -d'intel·ligència artificial, ni masculines ni femenines- , però llavors el joc paròdic, prou carallot en ell mateix, ni tan sols hauria funcionat. Marie Persson, cap del departament viari de l'Ajuntament, diu que hi han posat un enregistrament amb veu sexi perquè és una manera divertida d'expressar el missatge.

Una pregunta: ¿realment cal que els contenidors d'escombraries parlin? ¿Que no poden estar calladets com ho han estat sempre? L'obsessió perquè enlloc no hi hagi un minut de silenci fa que a hores d'ara hi hagi indrets com Dublin on fins i tot les més importants escultures públiques de la ciutat parlen. Vas pel carrer i parla la d'Oscar Wilde, parla la de James Connolly, parla la de George Bernard Shaw, parla la de James Joyce... El dia que la moda arribi aquí, ves que no facin que l'escultura de la Caputxeta Vermella de Josep Tenas que hi ha al passeig de Sant Joan ens expliqui a crits com troba a faltar les visites de Joan de Sagarra, que quan vivia a Barcelona hi anava a deixar llibres de tant en tant.

Quim Monzó a
La Vanguardia del 18/06/22

50 ANYS DE 'WALK ON THE WILD SIDE' DEL SR. LOU REED

 

Hi ha cançons que són autèntics hits de la Història de la Música, que s'han arrapat a les generacions, una darrera l'altra. Encara que no formem part del moment en què es van crear ens han arribat i les hem assumit com si n'haguèssim format part, ampliant el seu significat, establint un pont intergeneracional.

Aquest és el cas de la cançó que l'any 1972 ens va regalar el sr. Lou Reed: 'Walk on the wild side'. A mi em faltava un any, encara, per a nèixer. 

'Walk on the wild side' va ser editat com a single i va formar part del segon LP en solitari del sr. Reed després d'estar a la Velvet Undergorund. El disc es diguè 'Transformer' i va participar en la producció del sr. David Bowie. 

Es tracta d'un tema que vol trencar amb els convencionalismes de l'època (bueno, d'aquella i la d'ara... que tampoc hem avançat massa més). 'Take a walk on the wild side' era allò que els 'trans' que es prostituïen els deien als possibles clients com a reclam 'publicitari'. Es tracta d'una cançó que parla sense miraments de fel·lacions, de prostitució i de transexualisme.... sorprenent que en l'època arribés a convertir-se en tot un èxit. En paraules del mateix Lou Reed ell va voler fer una cançó 'obertament gai', una forma de donar suport i fer visible una orientació sexual que a principis del '70 del segle XX era motiu suficient per a ser expulsat d'una llar familiar, per exemple. Es tractava d'un donar a conèixer al 'món heterosexual' que l'homosexualitat convivia amb ells/es i no passava res, és més, potser tots i totes podríem ser homosexuals en algun moment. En la cançó es parla de 5 personatges reals i afins a The Factory l'estudi a Nova York del sr. Andy Warhol, artista estretament vinculat al sr. Reed. Tot un cant als inadaptats, als 'rarets', als que 'suposadament' viuen en els llindars del sistema (quin sistema? el seu? el vostre?).

La cançó va 'saltar' d'un suposat nínxol d'identita sexual per a convertir-se en una autèntic himne de modernitat i rebuig a tot allò tradicional.

Mítica la versió que en va fer el sr. Albert Pla l'any 1995, adaptat la seva lletra a la nostra realitat. 

Escoltem 'Walk on the wild side' un altre cop?

1839: EL PRIMER SELFIE DE LA HISTORIA

 

L'any 1839, el sr. Robert Cornelius -amb 30 anys- es va fer la primera fotografia selfie a la seva botiga de làmpares a Filadelfia. Va haver d'estar uns 15 minuts sense moure's per a poder fer-se la fotografia.

MACHINAE COGITANTES

Google té una aplicació anomenada GoogleDocs que és la delícia dels que aspiren que, algun dia no llunyà, a l'hora d'escriure l'ordinador et faci la feina tot solet. Ara, l'empresa de la G en coloraines ha posat en marxa un nou corrector de text que no sols esmena els errors ortogràfics o gramaticals que fas mentre redactes a tota pastilla sinó que introdueix canvis lèxics que eviten termes políticament incorrectes. És l'assistive writing.

De moment, per a les empreses està actiu per defecte, segurs que no volen pas quedar malament davant de la clientela i, per tant, els textos els volen ajustats  l'actual puritanisme. També de moment, només funciona en anglès, però aviat hi haurà versions en les llengües majoritàries.

Si escrius blacklist (llista negra), com que inclou la síl·laba black te la canvia per deny list, que a la intel·ligència artificial li sembla exempta de racisme. Si escrius manned en referència a un equip de treball, com que dins de manned hi ha man, t'ho canvia per crewed, que és  menys heteropatriarcal. Igualment, et canvia mankind, busgirl, postman, landlord... Google explica que "el llenguatge inapropiat i potencialment discriminatori serà denunciat". És a dir que, de ser un ajut ortogràfic i gramatical, els correctors de text han passat a ser una eina de control ideològic. Silkie Carlo, directora del Big Brother Watch, explica a The Telegraph que "amb el nou assistent de Google, la companyia ja no sols llegeix cada paraula que escrius sino que et diu què has d'escriure".

El 1998, quan es començaven a fer servir correctors d'ortografia, vam riure força quan, en un article de política internacional a La Vanguardia, un d'aquests ginys llavors novençans va canviar el nom de dos primers ministres. Al japonès Keizo Obuchi el va convertir en Suizo Ubicuo i al rus Ievgueni Primakov en Vagina Permisivo. D'aquella pols venen aquests fangs.

Quim Monzó a La Vanguardia del 04/06/22

ARRIBEN 'LES NITS DE TYRIKA' A ALCANAR, PREHISTORIA I AVANTGUARDA EN UN MATEIX FESTIVAL

 

Estem d'enhorabona, un altre projecte artístic-cultural neix al nostre territori! En aquest cas, a terres canareves. Les nits de Tyrika és un festival musical en el que es combinen la música electrònica d'avantguarda i experimental amb el passat més llunyà del territori: l'època íbera, de la primera edat de ferro sota l'influència fenícia; tot plegat en un entorn més que adient: el jaciment arqueològic de la Moleta del Remei d'Alcanar.

Lligar passat i present és una idea brillant, una forma excel·lent de fer veure que el passat (fins i tot el passat més remot) no s'allunya tant del què fem i ens passa actualment. 

La imatge del projecte és un corn marí, un tritó trompeta que es va trobar el mes d'agost de 2011 a la residència fortificada de la primera edat de ferro (800-600 aC, pre-ibèric) de Sant Jaume d'Alcanar....

Demà dijous 04 d'agost a les 20:30 tindrà lloc un concert preludi de 'Les nits de Tyrika' que ens oferirà un experiència multisensorial  mitjançant un obra performance coral creada i interpretada per cinc artistes de les Terres de l'Ebre/Sènia. Serà el pòrtic a 'La nit de Tyrika' que viurem el proper 30 de setembre amb 4 actuacions inèdites a les oliveres milenàries i 2 actuacions a la població d'Alcanar.

El corn marí després de 2.600 anys, enterrat, perdut i abandonat tornarà a sonar per a unes orelles contemporànies... i tindrem la col·lisió intensa de passat i present.

Benvingudes 'Les nits de Tyrika' !!!