dimecres, 31 de març del 2021

'RUNPEE': L'APP QUE T'AVISA DEL MILLOR MOMENT DE LA PELI PER A ANAR AL LAVABO

 

Sí, sí, podria ser una broma o un titular del 'Monday Today', però no. 'Run Pee' (ho podríem traduir com 'corre a fer pipi') és una app que t'informa en quin moment de la pel·lícula pots anar al lavabo. 

Busques la peli en qüestió, cliques al botó d'inici en el moment que comença i s'inica un compte enrera fins al moment òptim per a escapar-te al bany ja que són el moments del film més interessants, en el què passa menys acció i no passa res si t'ho perds. És tan delirant que pot consultar el compte enrere o t'indica quina frase dirà algun personatge com a senyal de sortida cap al lavabo. 'RunPee' et resumeix de forma breu allò que t'has perdut i també t'informa de si hi ha escenes post-crèdits.

Com ja haureu intuït l'app va adreçar a les pelis que puguem veure en un cinema, perquè els 'inventors' saben perfectament que existeix el botó de 'pause' o 'stop' en totes les plataformes domèstiques per veure cinema/sèries. 

El sr. Dan Florio és el creador de l'app i segons informa ell mateix "la idea me vino cuando estaba viendo el 'remake' de King Kong en 2005. La película duraba casi tres horas. Para el final, necesitaba desesperadamente ir al baño, tanto que ya no disfrutaba de la película. Pero no iba a dejar el cine hasta que acabara". La idea va madurar durant 3 anys. El funcionament de l'aplicació és tan freaky com l'app en si, i és que el creador cada divendres va amb la seva mare i la seva germana al cinema per a veure totes les pelis d'estrena que poden i detectar aquells moments 'valle' dels films, el 'peetime' pertinents. Com veieu, totalment artesanal. 

Com era d'esperar, de moment l'app només està en anglès i ja disposa de 537 films, però s'està treballant en la traducció a l'espanyol. 



dimarts, 30 de març del 2021

PREMIS GAUDI 2021: 'LAS NIÑAS', 'MY MEXICAN BRETZEL' I 'LA VAMPIRA DE BARCELONA'

 

Fa uns dies s'entregaven els XIII Premis Gaudi, els premis de l'Acadèmia del Cinema Català. Comn o podia ser d'una altra manera, fou una gala amb mascaretes, butaques buides per distància social, amb un 30% de l'aforament del CCIB del Fòrum de Barcelona. La gala estigué produïda per El Terrat, com ja havien fet en anys anteriors. Tot i que el premi a millor llargmetratge en català fou per a La Vampira de Barcelona (de Lluís Danés)(acompanyat d'altres premis en categories tècniques com Millor Perruqueria, Vestuari, Efectes Especials i Direcció Artística fins arribar als 5 guardons); les altres 2 grans guanyadores, en relació a nombre de premis foren 'Las niñas' (amb 4 premis com el de Millor Pel·lícula de Parla No Catalana, Millor Direcció, Fotografia i So) i 'My Mexican Bretzel' (amb 3 premis: Millor Documental, Millor Guió i Millor Muntatge, un dels film de l'any).

Aquests 3 films l'Acadèmia del Cinema Català considera que són les millors produccions de l'any passat. La primera, la vam veure al Festival de Sitges i tot i l'impecable feina de direcció artística, fotografia i el seu potent repartiment la història no acaba d'emocionar com voldria i es queda en un (bon) exercici visual. Les altres dues, però, estan entre el millor que s'ha fet a la península. Si 'Las niñas' és una 'coming of age' que connecta amb la nostàlgia del públic que era adolescent a principis del '90 del segle passat, amb una protagonista que enlluerna amb cada mirada i primer pla; 'My mexican Bretzel' és una història deliciosa sobre la vida d'un matrimoni de classe alta mitjançant el muntatge de les seves filmacions domèstiques, realitat i ficció s'entrellacen i porta la feina del reponsable de muntatge a un nivell d'excel·lència. 

La gala fou àgil, anant per feina, fent autoparòdia i amb monòleg lluït del sr. Buenafuente. L'apartat musical estigué a càrrec de Rigoberta Bandini i el 'Meteòrit Ferit' de Maria Arnal i Marcel Bagès per a retre homenatge als professionals del cinema que han mort durant el 2020 (aix... enamorats de la Maria!)

En quant a la resta de premis, el sr. Mario Casa també s'emportà el premi a Millor Actor Protagonista (com també aconseguí el Goya) per 'No matarás'; Candela Peña pel de Millor Actriu Protagonista per La boda de Rosa; Alberto Sanjuan i Veronica Echegui el de Millor Actor i Actriu Secundaris per 'Sentimental' i 'L'ofrena', respectivament.

Destacable el Premi Especial del Públic a la Millor Pel·lícula per 'Les dues nits d'ahir', dels debutants Pau Cruanyes i Gerard Vidal, per una història d'un grup de 3 joves afectats per la mort d'un quart.

El Gaudi d'Honor fou per a la sra. Carme Elías, una dama del teatre (però també, encara que menys, del cinema). En el seu agraïment tingué unes paraules pels presos polítics que encara tenim sense llibertat. Com també féu la Presidenta de l'Acadèmia Isona Passola en el seu darrer discurs en el càrrec amb paraules contundents conta la manca de llibertat d'expressió: "Els polítics a l'exisli, represaliats i a la presó sempre estaran amb nosaltres. No vull passat l'oportunitat de carregar contra un Estat repressor. Visca la llibertat d'expressió i visca el cinema en català". La sra. Passola també tingué paraules envers la precària situació de la indústria cinematogràfica que amb la pandèmia encara s'agreujarà més. 

En relació a la Millor Pel·lícula per a la Televisió i el Millor Curt s'ha premiat films al voltant de la figura de Guillem Agulló el militant antifexista assassinat, en els films 'La mort de Guillem' (emotiu treball de Carlos Marquès Marcet) i el curt 'Ni oblit ni perdó' de Jordi Boquet Claramunt 

Una de les grans perdedores fou el nou film de Cesc Gay; 'Sentimental' tenia 8 nominacions i només s'ha endut el de Millor Actor Secundari per Alberto Sanjuan.

Així dons, davant d'una producció greument afectada per la crisi de la Covid19 aquí teniu la llista de pelis que hem de veure si volem veure el milloret del 2020.

Aquí us deixo la llista de tots els premis:


MILLOR PEL·LÍCULA

"La vampira de Barcelona", de Lluis Danés

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
"Las niñas", de Pilar Palomero

MILLOR DIRECCIÓ
Pilar Palomero, per "Las niñas"

MILLOR GUIÓ
Núria Giménez per "My Mexican Bretzel"

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
Candela Peña per "La boda de Rosa"

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
Mario Casas per "No matarás"

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
"Adú"

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
"My Mexican Bretzel"

MILLOR CURTMETRATGE
"Ni oblit ni perdó"

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
"La mort de Guillem"

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Lluis Danés per "La vampira de Barcelona"

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Verónica Echegui "L'ofrena"

MILLOR ACTOR SECUNDARI
Alberto Sanjuan, per "Sentimental"

MILLOR MUNTATGE
"My Mexican Bretzel"

MILLOR MÚSICA ORIGINAL
El Niño de Elche per "Niños somos todos"

MILLOR FOTOGRAFIA
Daniela Cajías per "Las niñas"

MILLOR VESTUARI
"La vampira de Barcelona"

MILLOR SO
"Las niñas"

MILLORS EFECTES VISUALS
"La vampira de Barcelona"

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
"La vampira de Barcelona"

MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
"Sorry We Missed You" de Ken Loach

PREMI DEL PÚBLIC A LA MILLOR PEL·LÍCULA
"Les dues nits d'ahir"

GAUDÍ D'HONOR
Carme Elías

dilluns, 29 de març del 2021

'GRACIES PEL BALL' ... a Josep Igual


Envoltà amb el braç dret la cintura deliciosa, ella li va somriure, amb aquell gest una mica ambigu però agradós que li dibuixava uns llavis entreoberts, maquillats amb aquell afinat to avellana, i que li cloïa lleument els ulls de dibuix ametllat.

S'empassà d'una glopada nerviosa la resta del gintònic, perquè l'orquestra començava un vals i se li acudí que, havent anat tot l'hivenr a una acadèmia de ball, aquella seria una bona manera de fer-li saber que no era cap ensopida rata de biblioteca, com podia haver sentit a dir.

Ella acceptà de bon grat. Es van fer un lloc a la pista, que era plena de gom a gom de parelles endiumenjades.

Cap a la meitat del vals, Gerard es decidí a fer-li un bes al coll. Ella li respongué amb un elegant petó als llavis. 

Seguiren ballant com si estiguessin sols a la sala i al món, buscant-se amb mirades carregades d'intel·ligència. 

Però, quan l'orquestra era a punt de rematar el vals, Margarida tirà el cap enrere i mig es desplomà.

Amb bons reflexo, Gerard la va poder subjectar una mica, però, de la sacsejada del gest, la caixeta del circuit central s'havia obert sota el vestit negre i feia un bony lleig enmig de l'esquena de la noia. També la perruca s'havia desplaçat una mica, tot fent-li el front més llarg.

Gerard la va gafar en braços i va sortir de la sala. En la sortida, alguna veu grollera va exclamar 'deu estar prenyada'.

La carregà al seient de darrere, i, en ser al garatge, la diposità damunt de la taula.

Ja a l'endemà miraria quin havia estat el problema -potser tèrmic?-, i provaria de reparar-lai potser perfeccionar-la. Però ara encara li venia de gust prendre's el darrer vodka amb taronja al pub del barri.

Abans d'apagar la llum la va mirar i tot picant-li l'ullet li va fer saber: "Gràcies pel ball, nena; no ets perfecta, però ja et canviaré".

Josep Igual a No és el que sembla (2010:24).


(et tindrem a prop gràcies a la teva obra...).

dissabte, 27 de març del 2021

'EL GENDARME DE SAINT-TROPEZ' PER AL 3er ANIVERSARI DEL CINECLUB LA RAPITA

 

El 3er. anviersari ja va passar, va ser l'octubre del 2020... però com ja us podeu imaginar, el panorama no era per a fer massa celebracions; de fet, no podíem fer ni projeccions. Per sort, ara esten vivint una temporadeta  estable (toquem fusta) i demà diumenge tornem a tenir sessió de CineClub La Ràpita i aprofitarem per a auto-felicitar-nos... i ens encantaria que ens puguessiu acompanyar.

No us enganyaré, a la programació del nostre CineClub (i jo diria que la de la graaaan majoria de cineclubs de Catalunya) no abunden les comèdies. És un fet. Fa de mal justificar però si repassem la llista de les nostres pel·lícules preferides de tots els temps, sovint hi detectem poques comèdies (almenys, a mi em passa) i no vol dir que no les estimem o que considerem que sigui un gènere 'menor', ni molt menys! però el seu volum no està equiparat a les dramàtiques.

Conscients d'aquest fet, per a celebrar el nostre 3er. aniversari hem volgut fer una sessió diferent: oferint una comèdia -que bona falta ens fa!- per a que poguem riure una bona estona. 

Hem escollit un clàssic del cinema francès: 'Le Gendarme de Saint-Tropez' (1964), dirigida per Jean Girault, que fou el primer film de sis més que vindrien amb un protagonista absolut: el senyor Louis de Funes, el Rei de la Comèdia del Cinema Francès que encarna un dels seus personatges mundialment més coneguts el gendarme Ludovic Cruchot. En aquesta primera aventura al sr. Cruchot el destinen a Saint-Tropez, allà el veurem intentant posant ordre en aquesta turística població i a la seva jove filla que intenta integrar-se en la nova residència. 

El 'gendarme' tingué 5 pel·lícules més al llarg de 20 anys: El gendarme en Nueva York (1965), El gendarme se casa (1968), Seis gendarmes en fuga (1970), El gendarme y los extraterrestres (1979), El loco, loco mundo del gendarme (1982)... un parell de mesos després d'estrenar-se aquesta darrera moria el sr. Louis de Funes. 

Us esperem demà per a riure i celebrar amb nosaltres el nostre 3er. aniversari. Fins demà ! 

dimarts, 23 de març del 2021

COLLITA DE LA BERLINALE 2021

 

El panorama que estem vivint ha obligat a que la 71ena. edició del Festival de Berlin, la Berlinale, fos diferent. Era d'esperar. La direcció ha decidit fragmentar el festival en 2 moments: de l'1 al 5 de març una Berlinale només per la indústria i la premsa, en format on line; i del 9 al 20 de juny, una Berlinale  amb sessions presencials amb públic, confiant en que la presencialitat ja pugui ser una realitat.

Aquesta Berlinale arriba amb novetats importants: treure el gènere del premi a la interpretació, és a dir, ja no hi haurà premi a 'Millor Actor' i 'Millor Actriu', sinó Premi a la Interpretació, ja sigui Principal o Secundari. El premi es transforma en 'Os de Plata a la Millor Interpretació'. Com era d'esperar, s'han alçat veus a favor i veus en contra. A favor: que és un bon acte simbòlic de desencorsetar la Vida de la binaritat del gènere. En contra: tenint en compte el 'domini masculí' en el món cinematogràfic, correm el risc de que les 'dones' queden -novament- eclipsades.

Una altra novetat de la Berlinale d'enguany és que no hi haguè Presidència en el Jurat, totes les persones membres estan en el mateix nivell. Una bona forma d'acabar amb jerarquies innecessàries.

En quant a la collita d'enguany, la Berlinale 2021 inclou: el film amb el que Jodie Foster va guanyar el Globus d'Or a millor actriu secundària, The mauritanian (de Kevin Macdonald) amb la història d'una advocada que defensa un detingut en una base militar de Guantánamo; French exit, comèdia d'Azazel Jacobs amb Michelle Pfeiffer, sobre una vídua que es trasllada amb viure a París amb el seu fill; el nou film de Célie Sciamma: Petite maman, que torna als relats sobre la infància dels seus primers films: el nou film del director de Corea del Sud Hong Sangsoo, Introduction.

La que s'emportà el gran premi, l'Os d'Or a millor pel·lícula fou la del romanès Radu Jude amb Bad Luck Banging or Loony Porn, la contundent història d'una professora d'institut que veu com es filtra per les xarxes un vídeo sexual en el que ella participa... el film planteja qüestions delicades com: la separació entre vida privada i vida pública, el concepte d'intimitat, la necessitat de 'donar exemple' per part d'una mestra al seu alumnat.

El Premi d'Interpretació, tan principal com secundari foren per a dues dones, en el primer: Maren Eggert per I'm your man (de Maria Schrader); en el segon: Lilla Kizlinger per Forest-I see you everywhere (de Bence Fliegauf).

La llista de premis:

Sección de competición:.

- Oso de Oro: Bad Luck Banging Or Loony Porn, de Radu Jude

- Gran Premio del Jurado: Wheel Of Fortune And Fantasy, de Ryusuke Hamaguchi

 Premio Especial del Jurado: Herr Bachmann And His Class, de Maria Speth

 Oso de Plata a la mejor dirección: Dénes Nagy, por Natural Light

Oso de Plata por mejor interpretación protagonista: Maren Eggert, por I’m Your Man

Oso de Plata por mejor interpretación de reparto: Lilla Kizlinger, por Forest – I See You Everywhere

Oso de Plata por mejor guion: Hong Sang-soo, por Introduction

Oso de Plata por su sobresaliente contribución artística: Yibrán Asuad por la edición de “Una película de policías


Sección de cortometrajes:

Oso de Oro al mejor corto: My Uncle Tudor, de Olga Lucovnicova

Oso de Plata, premio del jurado: Day Is Done, de Zhang Dalei Sección "Encounters":

Mejor Película: We, de Alice Diop

Premio Especial del Jurado: Taste, de Lê Bảo

Mejor Dirección: Ramon y Silvan Zürcher por The Girl And The Spider, y Denis Côté por Social Hygiene

Mención Especial: Rock Bottom Riser, de Fern Silva