Christian Charles Phillip Bale és fill de David Bale, pilot d'aviació i Jenny James bailarina de circ. Els seus avis també foren actors.
El petit Bale
El petit Bale va debutar en la interpretació amb 10 anys (1984) amb l'obra The Nerd al costat de Rowan Atkinson (sí, Mr. Bean!). Amb 13 anys Spielberg el tria entre 4.000 nens per protagonitzà el Imperio del Sol (1987).... aquí començà la seva carrera. El 1989 arribà la seva participació en el debut com a director del sr. Brannagh, Henry V (ai, Kenneth, amb el molt que prometia i el perdut que el tenim!). Amb Shakespeare acaba l'etapa infantil del petit Bale.
L’aprenentatge de Bale
El pas de nen-actor a adult-actor no és fàcil i de nens i nenes –suposadament prodigis de la interpetació- que s’estampen, Hollywood n’està ple. Però no fou el cas de sr. Bale que sapigué ser pacient i esperar. Aprengué de films on la seva presència era més aviat com a secundari: Mujercitas (1995), Retrato de una dama (1996), Velvet Goldmine (1998) o El sueño de una Noche de verano (1999). Amb Shakespeare també acaba la seva etapa d’aprenentatge.
La maduresa de Bale
Amb 26 anys a Christian Bale li arriba el paper que el fèu despegar definitivament cap al firmament dels actors de Hollywood, la seva etapa prèvia d’aprenentatge en diversos registres li permeté emprendre el difícil i valent paper del jove Bateman a American Psycho (2000); tot i que el film no serà recordat com una obra mestra, sí que li hem de valorar el reconeixement definitiu d’un actor que arrisca i que ha sabut envoltar el seus treballs de seriositat, de contundència i complexitat. El paper del yupiie psicòpata evidencià que es tractava d’un actor amb molt de potencial. Oferí una barreja de sensualitat, passió, domini.... i aquell cos, quin cos, senyor!!!
Aquell mateix any 2000 es casà amb Sibi Blasic, assistent personal de Winona Ryder, viuen a Escocia i tenen una nena.
Amb la trentena, el sr. Bale comença a enllaçar treballs un rera l’altre arribant a protagonitzar 3 films en un any, buscant o, més aviat, perseguint registres cada cop més diferents i arriscats, com a El Maquinista (2004) on arribà a aprimar-se fins al límit de la seva salut oferint una de les interpretacions més colpidores, torbadores i malaltisses que el Ciutadà K ha vist en els darrers anys. I d’aquí se’n va a l’extrem oposat: a inflar-se de músculs i posar-se ‘cañón’ per a posar-se la disfressa de Batman a Batman Begins (2005), el projece era per a tremolar (després d’haver vist a Michael Keaton, Val Kilmer o George Clooney fent el maeix paper) però la direcció de Christopher Nolan i, sobretot, la seva presència ens regalaren un reformulació de l’heroi espectacular, madura i inesperada (posant-se, quasibé, al mateix nivell que la feina del sr. Burton). D’aquí passà a ser John Smith (al que ja posà la veu al mateix personatge en la Pocahontas de Disney) a El Nuevo Mundo (2005) de Terrence Malick; a fer de mag misteriós a El Pestigio (2006), un altre cop amb Christopher Nolan; a vaquer del far west a 3:10 to Yuma (2007) o participar en el film-homenatge a Bob Dylan a I’m not there (2008), fent de dos alter ego de Bob... fins arribar a repetir com a Batman a El Caballero Oscuro (2007) oferint-nos la certificació de que el tadem Nolan/Bale pot atreure a crítica, públic i fanàtics del còmic.... arribar a aquest consens no és feina fàcil.
El futur de Bale...
El sr. Bale es troba en la seva plenitud interpretativa... el següent pas, és re-inventar el paper de John Connor, sí el nen sofrent de totes les parts de Terminator a la nova revisió d’aquest mite del cinema de ciència-ficció a Terminator Salvation (2009)... segur que els següents treballs del sr. Bale aniran en la línia dels reptes que han caracteritzat les seves decisions fins ara; essent capaç d’atreure l’interés i el reconeixement -amb els seus 1,84 m. de presència- tant del gran públic com de la crítica.
Què més podem dir?! Doncs únicament que al Ciutadà K li desperta la vessant homosexual que tots portem a dins; sí, senyores i senyors, a mi el Christian Bale me pone!! Per molts anys, tio bueno !!!