KINO TARRAGONIK VERSIO HIVERN 2019

Sota el nom de Lo Nostre Kino Tarragonik, les companyes de Kino han creat un versió del seu engrescador projecte per a l'hivern, per a que l'espera del Kino Tarragonik internacional, d'inici d'estiu, no es faci tan llarga. 

La convocatòria, doncs, va adreçada a la gent del 'terreno' que ho pot viure -si no hi heu participat mai- com a un tastet abans de participar en el Kino de l'estiu. 

Com sabeu, Kino és un projecte col·laboratiu en el que els i les participants han de realitzar curtmetratges a contrarrellotge en només tres dies. Per equips, cada membre ha d'assumir un rol (guió, direcció, càmera, tècnics de so ...) per a poder acabar el producte audiovisual. Hi poden participar tant persones professionals com amateurs. El resultat final serà projectat de forma pública el diumenge 10 de febrer al Casino d'Amposta.

El moviment Kino va nèixer a Canadà l'any 1999 i s'ha extès per tot el món en els darrers anys; més de 60 països tenen presència Kino en el seu territori. L'any 2016 Kino va desembarcar a Catalunya, al Delta de l'Ebre en concret i amb el nom de Kino Tarragonik i de la mà de mónFILMAT Festival Internacional de Cinema i Paisatge va inciar el seu camí imparable.

Lo 'Nostre Kino' tindrà lloc els dies 8, 9 i 10 de febrer a la residència de Baladre (a Balada)(tot i que aquesta edició hivernal no inclourà allotjament). Si us voleu inscriure, entreu aquí i empleneu el formulari teniu fins al 04 de febrer com a data límit.

Aquí teniu el vídeo teaser de promo...

OPTIMISTA I RADICALMENT POP - 'ASSUME FORM' (JAMES BLAKE)

James Blake és creditor d'una discografia que es podria dir que té un excel·lent de nota mitjana, unes obres objectivament tan equilibrades com brillants per mèrits propis i que fan servir uns ingredients que miraven de no ser simples fotocòpies vist el bon  resultat des d'un bon principi. Unes obres, a més, espurnejants i que gràcies a això arribaven a una capa bastant extensa d'aficionat. I aquest era grosso modo l'enorme patrimoni de The colour in anything, Overgrown i el primigeni James Blake.

A Assume form el músic britànic se supera, com a mínim, en la quantitat d'energia que hi dedica. I si  ímpetu està amarat d'un optimisme contagiós, encara millor. Un optimisme que fins ara era senzillament gairebé impossible de detectar en la seva obra i que en aquest formidable àlbum es pot trobar tant en les col·laboracions que teixeixen Travis Scott i, sobretot, André 3000, com en talls propis com la insuperable Power on. Aquests dos ingredients fonamentals són, de manera buscada o no buscada, els que fan d'Assume form una obra radicalment pop, ja sigui des d'un punt estrictament formal (gairebé no hi ha cap de les típies i opaques peces de cambra que caracteritzaven les seves obres anteriors), ja sigui des d'una qüestió atmosfèrica: l'optimisme de viure, d'estimar, com tan meravellosament i seductorament reflecteix aquest Barefoot in the park (el títol original de la llegendària pel·lícula Descalços pel parc) cantant a duo, en anglès pel britànic i en castellà per ... Rosalía.

Esteban Linés a Crítica de música 

de La Vanguardia del 20/02/19

"LA MEMORIA COLECTIVA SIEMPRE ES DE CORTO PLAZO"

Ilustració de Christian Sellés (2016)

'REMEMBER' AL CINE-CLUB LA RAPITA

Coincidint amb el dia Internacional de les víctimes de l'Holocaust, el CineClub La Ràpita us ofereix la projecció del darrer fim del director canadenc (d'ascendència armènia) Atom Egoyan (director de perles com Ararat, Exòtica, Liquidador o Dulce porvenir).

Remember és la història d'un jueu supervivent de l'Holocaust, de 90 anys i malalt d'alzheimer (impressionant Christopher Plummer) que busca a un criminal nazi responsable de la mort de la seva família amb l'objectiu d'assassinar-lo. Història micro i macro conflueixen en aquesta història intensa, dramàtica, amb la incomoditat característica del cinema del mestre Egoyan.

Conceptes com la culpa, la venjança, el remordiment o el pes del passat són el motor de la història. Film provocador en la forma i el contingut, el director ens proposta una aproximació als fets 'nazis' diferent de com s'ha fet en la majoria de films que hem vist fins ara... el que s'entén per una cinema d'autor, al què li hem d'exigir un cert risc, sempre.

Diumenge 27/01/19 a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita 

SR. CARLES CANUT

(1944-2018)

Fa unes setmanes ens deixava el sr. Carles Canut, un dels rostres i personalitats més populars del teatre i televisió d'aquest país.

Nascut a Gerri de la Sal va fer dos cursos de la carrera de Dret però ho va deixar per a dedicar-se al teatre. 

Fa un any i mig fou nomenat director artístic del Romea, teatre en el que va l'any 1968 va participar en la primera obra en aquest teatre: El deseo cogido po la cola. Professionalment, el sr. Canut va debutar l'any 1965 en la companyia de la sra. Núria Espert en l'obra Electra le sienta bien el luto. 5 anys després el contracten com a actor titular del Teatro Español de Madrid, només hi va durar 1 anys en el càrrec per problemes laborals i polítics, es va apartar uns anys del teatre treballant en altres professions, es va divorciar i va marxar una temporada a viure a Veneçuela; allà va participar en diversos projectes teatrals, aconseguint, fins i tot, premis d'interpretació. L'any 1983 va tornar a Barcelona, cridat per l'Espert per a participar en l'obra La Tempestad i el mestre Mario Gas el reclama per L'òpera de tres rals... dos anys després neix 'en Rafeques'.

Es féu popular per al gran públic gràcies al personatge d'en 'Rafeques' dins del programa Vosté jutja del mestre Joaquim Maria Puyal, la seva frase: "Li garanteixo un judici com cal" forma part de la Història de TV3. Després vindrien altres programes com La barberia on deixava anar tota la seva passió futbolera i periquita fent de comentarista.

Des de l'any 1993 es quedà fixe a Grup Focus (on estan els teatres Romea,  Goya o Condal) participant en tots els papers possibles combinant-ho amb la televisió, participant a Plats bruts, Lo Cartanyà, Estació d'enllaç o Cuéntame. Al Romea, de la mà del sr. Calixto Bieito participa en espectacles potents com Galileo Galiei, El rei Lear, Macbeth o Plataforma (amb la que aconseguiria el premi Max al millor actor).

Des de 2006 es va convertir en director en la Fundació Romea que promou la vessant més pedagogica de l'activitat teatral (lectures dramatúrgiques, conferències, debats....).

En el 2016 se li va entregar la Creu Sant Jordi. La seva trajectòria inclou més de 100 estrenes i gairebé 7.000 funcions. Amb un sentit de l'humor envejable -en molts casos rascant lo càustic-, segons diuen, sempre tenia acudits per a explicar. El sr. Canut va morir als 74 anys.

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA51

LES POLAROID DEL SR. TARKOVSKI

Tenim clar que és un dels mestres del cinema contemporani, malgrat la seva escassa filmografia. El sr. Andrei Tarkosvi només va signar 7 films, però bona part d'elles estan considerades obres mestres del 7è. art. 

S'han descobert i digitalitzat fotografies fetes en polaroid pel sr. Tarkovski. En ells, hi veiem fragments de vida personal i familiar en les que ressonen els grans temes dels seus films: el destí de la humanitat, la relació de l'ésser humà amb allò diví, de l'artista amb la seva creació. 

Llarga vida al mestre Tarkovski!.

QUINIELA XI PREMIS GAUDI

El dia 27/01 s'entreguen els XI Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. I, digo yo, que si prestem atenció als Globus d'Or i Oscar més enllà del Atlàntic com no podem parlar del que passa a 'casa'...  22 categories de la indústria cinematogràfica en les que es destaca el millor que ha donat el cinema 'català' durant el 2018. 

Les pelis que acumulen més nominacions són tres: Entre dos aguas, Viaje al cuarto de una madre i El fotógrafo de Mauthausen, en 9 nominacions. Després estan Petra (en 8) i Les distàncies (en 7).

A mónFILMAT ens fa gracieta veure com les pelis d'inauguració s'han emportat el premi a la millor pel·lícula en els Gaudi d'aquell any (2016: La propera pell; 2017: Estiu 1993). No sabem si en Formentera Lady (film d'inauguració de mF 2018) passarà el mateix, però de moment, està com a nominada (primer pas imprescindible).

Us detallo les categories amb la meva quiniela de guanyadores marcades en groc.

Millor Pel·lícula   
- FORMENTERA LADY, Pau Durà XX
- JEAN-FRANÇOIS I EL SENTIT DE LA VIDA, dirigida i escrita per Sergi Portabella 
- LES DISTÀNCIES, dirigida per Elena Trapé, 
- YO LA BUSCO, dirigida per Sara Gutiérrez Galve, 

Millor Pel·lícula en llengua no catalana
- EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN, dirigida per Mar Targarona,
- ENTRE DOS AGUAS, dirigida per Isaki Lacuesta XX
- PETRA, dirigida per Jaime Rosales, 
- VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE, dirigida i escrita per Celia Rico

Millor Direcció
- Celia Rico, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE
- Elena Trapé, per LES DISTÀNCIES
- Isaki Lacuesta, per ENTRE DOS AGUAS XX
- Jaime Rosales, per PETRA

Millor Guió
- Celia Rico, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE
- Clara Roquet, Jaime Rosales i Michel Gaztambide, per PETRA XX
- Elena Trapé, Josan Hatero i Miguel Ibáñez Monroy, per LES DISTÀNCIES
- Fran Araújo, Isa Campo i Isaki Lacuesta, per ENTRE DOS AGUAS

Millor Protagonista Femenina
- Alexandra Jiménez, per LES DISTÀNCIES
- Barbara Lennie, per PETRA XX
- Carme Elías, per QUIÉN TE CANTARÁ
- Lola Dueñas, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE

Millor Protagonista Masculí
- Àlex Brendemühl, per PETRA XX
- Israel Gómez Romero, per ENTRE DOS AGUAS
- Mario Casas, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Sergi López, per LA VIDA LLIURE

Millor Direcció de Producció
- Aitor Martos, per ENTRE DOS AGUAS
- Edmon Roch i Toni Novella, per YUCATÁN XX
- Eduard Vallès i Hanga Kurucz, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Josep Amorós, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE

Millor Pel·lícula Documental
- COMANDANT ARIAN, dirigida per Alba Sotorra, 
- I HATE NEW YORK, dirigida i escrita per Gustavo Sánchez 
- PETITET, dirigida i escrita per Carles Bosch
- TRINTA LUMES; dirigida i escrita per Diana Toucedo XX

Millor Curtmetratge
- LA ÚLTIMA VIRGEN, dirigit per Bàrbara Farré
- PRIMER ESTRAT, dirigit i escrit per Ventura Durall XX
- SILENCIO POR FAVOR, dirigit, escrit i produït per Carlos Villafaina.
- TOMORROW, dirigit i escrit per Andrew Tarbet 

Millor Pel·lícula per a Televisió
- EL NOM, dirigida per Joel Joan, 
- DE LA LEY A LA LEY, dirigida per Sílvia Quer
- VIDA PRIVADA, dirigida per Silvia Munt XX
- VILAFRANCA, dirigida per Lluís Maria Güell, 

Millor Pel·lícula d'Animació
- BLACK IS BELTZA, dirigida per Fermin Muguruza
- MEMORIES D'UN HOME EN PIJAMA, dirigida per Carlos Fernández de Vigo XX

Millor Direcció Artística
- Balter Gallart, per SUPERLÓPEZ XX
- Laia Ateca, per QUIÉN TE CANTARÁ
- Mireia Carles, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE
- Rosa Ros, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN

Millor Actriu Secundària
- Anna Castillo, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE XX
- Clara Segura, per DURANTE LA TORMENTA
- Maria Ribera, per LES DISTÀNCIES
- Marisa Paredes, per PETRA

Millor Actor Secundari
- Alain Hernández, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Eduard Fernández, per TODOS LO SABEN 
- Miki Esparbé, per LES DISTÀNCIES
- Oriol Pla, per PETRA XX

Millor Muntatge
- Ana Pfaff, per CON EL VIENTO XX
- Bernat Vilaplana, per JURASSIC WORLD: EL REINO CAÍDO
- Liana Artigal, per LES DISTÀNCIES
- Sergi Dies, per ENTRE DOS AGUAS

Millor Música Original
- Diego Navarro, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Gerard Pastor, per JEAN-FRANÇOIS I EL SENTIT DE LA VIDA
- Josep Sanou, per PETITET
- Kiko Veneno i Raül Refree, per ENTRE DOS AGUAS XX

Millor Fotografia
- Edu Grau, per QUIÉN TE CANTARÁ
- Diego Dussuel, per ENTRE DOS AGUAS
- Héléne Louvart, per PETRA XX
- Óscar Faura, per JURASSIC WORLD: EL REINO CAÍDO

Millor Vestuari
- Alberto Valcárcel i Cristina Rodríguez, per SUPERLÓPEZ
- Clara Bilbao, per LA SOMBRA DE LA LEY
- Mercè Paloma, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Vinyet Escobar, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE XX

Millor So
- Oriol Tarragó, per JURASSIC WORLD: EL REINO CAÍDO
- Albert Manera i Amanda Villavieja, per VIAJE AL CUARTO DE UNA MADRE
- Alejandro Castillo i Amanda Villavieja, per ENTRE DOS AGUAS
- Marc Orts, Oriol Tarragó i Sergio Bürmann, per SUPERLÓPEZ XX

Millors Efectes Visuals
- Alex Villagrasa i Lluís Rivera, per DURANTE LA TORMENTA XX
- Félix Bergés i Lluís Rivera, per LA SOMBRA DE LA LEY
- Enric Masip i Jordi San Agustín, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Laura Pedro, Lluís Rivera i Ricard Barriga, per SUPERLÓPEZ

Millor Maquillatge i Perruqueria
- Caitlin Acheson i Jesús Martos, per BLACKWOOD
- Caitlin Acheson i Jesús Martos, per EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN
- Jesús Martos i Montse Sanfeliu, per SUPERLÓPEZ
- Noe Montes i Raquel Fidalgo, per LA SOMBRA DE LA LEY XX

Millor Pel·lícula Europea
- CALL ME BY YOUR NAME, dirigida per Luca Guadagnino
- CARAS Y LUGARES, dirigida i escrita per Agnès Varda i JR 
- COLD WAR, dirigida i escrita per Pawel Pawlikowski XX
- EL HILO INVISIBLE, dirigida i escrita per Paul Thomas Anderson 

LES PRINCESES INFELICES DE DISNEY DE LA SRA.GOLDSTEIN

La fotògrafa Dina Goldstein un bon dia va voler remoure l'imaginari col·lectiu que ens ha 'creat' Disney en relació a la relació de gèneres: "Comencé imaginando las perfectas princesas de Disney, yustapuestas con los problemas que afectan a las mujeres de mi entorno, como problemas de salud, adicción y autoestima"... 

Nascuda a Tel Aviv però resident a Canadà des de fa molts anys, l'obra d'aquesta fotògrafa es situa en el surrealisme pop i les seves sèries recreen situacions impactants com la vida diària d'uns Barbie i Ken de carns i óssos o la convivència dels Déus en entorns tecnològics i urbans actuals... Podeu entrar en el seu web per descobrir altres treballs de l'artista.

La proposta de la sra. Goldstein en aquesta sèrie és, doncs, transformar el món idíl·lic Disney en imatges punyents de crua realitat i explotar el 'Felices para siempre' de qualsevol final de les pelis Disney.

PREMIS GLOBUS D'OR 2019

La premsa estrangera de Hollywood, va entregar fa unes setmanes, els premis que enceten l'any: els Globus d'Or.

En una gala moooolt avorrida (opinió de la immensa crítica) presentada per Sandra Oh i Andy Samberg l'entrega de premis es va anar succeeint mentre s'entregaven els premis honorífics, aquest any per a: Carol Burnett i Jeff Bridges.

Una de les coses interessants del Globus d'Or és que no només premien pel·lícules, sinó que també recompensen productes televisius, fet 'raret' fa uns anys però que ara s'ha convertit en quelcom molt adaptat als temps que corren. 

Així, en la TELEVISIÓ, premis per a Michael Douglas (millor actor sèrie comèdia per 'El método Kominsky'), a Rachel Brosnahan (millor actriu sèrie comèdia per La maravillosa sra. Maisel), a Richard Madden (millor actor sèrie drama per 'Bodyguard', a Patricia Arquette (per a millor actriu de minisèrie per Fuga en Dannemora), Darren Criss (millor actor de miniserie per American Crime Story: The assassination of Gianni Versace), Sandra Oh (millor actriu sèrie drama per Killing Eve), a Ben Wishaw (millor actor secundari per A very English Scandal), Patricia Clarkson (millor actriu secundària per Heridas Abiertas).

Millor sèrie dramàtica: The Americans.

Millor sèrie de comèdia o musical: El método Kominsky

Millor mini-sèrie: American Crime Story: the assassination of Gianni Versace.

En el CINEMA, millor pel·lícula -fou una sorpresa- per a Bohemian Rapsody (així com el cantat premi per a Rami Malek com a millor actor); millor pel·lícula comèdia o musical per a Green Book (així com a millor guió) i millor pel·lícula d'animació per a l'espectacular: Spider-man: un nuevo universo. 

L'altre premi cantat fou per a Christian Bale i la seva camaleònica transformació en Dick Cheney a El vicio del poder. Ens encanta el sr. Bale i tots els premis són pocs :)

Millor direcció i millor pel·lícula estrangera per a la (sobrevalorada) Roma d'Alfonso Cuarón.

Millor actriu en pel·lícula dramàtica per a la (mai prou valorada i reconeguda) Glenn Close a La buena esposa, premi sorpresa quan tothom esperava que se l'endugés Lady Gaga (aquesta s'hagué de conformar amb el premi a la millor cançó). Millor actriu en pel·lícula comèdia o musical per a Olivia Colman la nova marcianada del sr. Lanthinos: La favorita.

Millors actor i actriu secundaris per a Mahershala Ali (a Green Book) i Regina King (a El blues de Beale Street).

Així doncs, per a la premsa estrangera a Hollywood les millors pel·lícules del 2018 han estat: Bohemian Rapsody i Green Book i les millores sèries: El método Kominsky i The Americans.

Ara ens queda esperar als Oscar ....

'PERSEPOLIS' AL CINE-CLUB LA RAPITA

Aquí teniu la primera peli del 2019 que us portem des del CineClub La Ràpita: 'Persèpolis', film francès de 2007 dirigit per Vincent Paronnaud i Marjane Satrapi basat en la novel·la gràfica de la sra. Satrapi.

El film d'animació (que no infantil) és la emotiva història d'un nena iraní des de la revolució islàmica fins a l'actualitat. De forma contundent i clarament autobiogràfica, veiem com el fonamentalisme islàmic destrueix la forma de vida quan prenen el poder de la nació: forçant a les dones a portar vel, empressonant a milers de persones contraris al nou règim,... de forma irònica els descobriments culturals de la protagonista (el punk, ABBA, Iron Maiden...) són un refugi i evasió al que està passant en el seu país. El film ens ofereix un lligam perfecte entre alló 'mico' i allò 'macro' i ens alerta de les conseqüències de qualsevol règim autoritari.

En la versió original gaudirem de les veus de Catherine Deneuve, Chiara Mastroianni, Sean Penn, Gena Rowlands o Iggy Pop.

El film s'emportà el Premi Especial del Jurat en el Festival de Cannes 2007 i els premis Cèsar a Millor Opera Prima i Millor Guió Adaptat.

SRA. JOANA BIARNES

(1935-2018)

La sra. Joana Biarnés, la primera fotoperiodista d'Espanya, va morir fa unes setmanes als 83 anys. En una professió (fotografia) i especialitat (fotoperiodisme) en la que la dona està tan subrepresentada, reconèixer la feina d'aquestes professionals és una necessitat.

La sra. Biarnés durant el franquisme va treballar com a reportera gràfica d'esports, de futbol, concretament. Ja us podeu imaginar el què devia significar allò: envoltada de masclets i testosterona i ella -càmera en mà- documentant el què allà tenia lloc entre crits masclistes i propostes grolleres diverses. Però la sra. Biarnés aguantà allò i el que calgués per a fer-se una lloc en la professió. Seves són imatges icòniques com les riuades del Vallès de l'any 1962 o les dels Beatles per Espanya (ella es colà a l'avió on hi anava el quartet de Liverpool de Madrid a Barcelona i va estar 3 hores a la seva suite de l'Avenida Palace fent fotos sense que se n'adonessin). 

Per la seva càmera hi van passar personalitats com Luis Miguel Dominguín amb Romy Schneider, Roger Moore, Raphael, Massiel, Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, Fernando Rey, Lola Flores, Salvador Dalí i un llarga lista de 'famosos'.

Joana Biarnés va nèixer a Terrassa, en una família humil i mostrant-se, de ben petita, rebel, imaginativa i un toc despistada. Als 17 anys va debutar a la fotografia fent parella amb el seu pare, el fotògraf Joan Biarnés (col·laborador de Mundo Deportivo)

De la seva vida i treball se'n sabia ben poca cosa fins que l'any 2012 el fotògraf Cristòbal Castro, gairebé per casualitat, va topar amb el seu arxiu tot investigant sobre les riuades del Vallès; d'allà en sortí el documental Joana Biarnés, Una entre tots (2015) dirigida per Óscar Moreno i Jordi Rovira i una exposició sobre l'obra de l'autora que s'ha passejat per tota la penínsul·la. Aquest oblit és lògic si tenim en compte que la Joana va aparcar el seu treball com a fotògraf en veure que les seves 'idees' de reportatge no eren acceptades per l'indústria del moment... va decidir obrir un restaurant a Eivissa -Ca na Joana- amb el seu marit i proporocionalment com es feien famoses les seves paelles s'anava oblidat la seva obra fotogràfica.

Afortunadament, la seva obra ja formava part de la Història de la Fotografia del nostre país i diverses personalitats així com companys i companyes de professió han lamentat la seva pérdua. Fins i tot, l'Ajuntament de Viladecavalls (on vivien els darrers anys) va decretar un dia de dol.

La sra. Biarnés fou una pionera, una professional valenta, tenaç i perseverant. Tot un referent i un exemple a seguir.

RANKING MILLORS PELIS/SERIES VISTES EL 2018

Doncs toca fer la revisió de les pelis i sèries vistes durant el 2018 (que nosignifica que siguin del 2018, sinó que ha estat vist o re-vista en algun cas, durant l'any). FilmAffinity ens ho posa fàcil. Aquest he vist -bastantes- més pelis/sèries que anys anteriors, si el 2016 foren 138, el 2017 145, durant el 2018 he arribat a les 179. Val a dir que compto només el títol, per tant, tots els capítols d'una temporada de qualsevol sèrie estarien inclosos en el títol. Podeu veure la llista sencera en aquest link. 

Tenint en compte que Netflix, després d'una parell d'anys ja és una més de la família valdria la pena fer ránking seprant films i sèries.

Les millors pelis vistes durant el 2018 són:

PELIS AMB 9 PUNTS:

- Tres anuncios en las afueras (2017)

- Psiconautas, los niños olvidados (2015)

- Muchos hijos, un mono y un castillo (2017)

- Thelma (2017)

- Aniquilación (2018)

- Ready Player One (2018)

- Un lugar tranquilo (2018)

- El sacrificio de un ciervo sagrado (2017)

- Mi vecino Totoro (1988)

- Braguino (2017)

- Hereditary (2018)

- Infiltrados (2006)

- Los increíbles 2 (2018)

- Tren a Busan (2016)

- Cold War (2018)

- Freaks (2018)

- Overlord (2018)

- Lazzaro Felice (2018)

- Petra (2018)

- Custodia compartida (2017)

- La noche de 12 años (2018)

- Los 400 golpes (1959)

- Spiderman: Un nuevo universo (2018)

SERIES AMB 9 PUNTS:

- House of cards

- La maravillosa sra. Maisel

- Fargo II

- El cuento de la criada

- American Crime Story: The People v. O.J.Simpson

PELIS AMB 4 PUNTS:

- Mudo (2018)

- Predator (2018)

- 70 Binladens (2018)

I la pitjor entre les pitjors del 2018, amb només un 3 de puntuació:

- A rough draft (2018)

'STANLEY KUBRICK', EXPO AL CCCB

'Stanley Kubrick' al CCCB-BCN és una de les exposicions de l'any pel que respecta al món cinematogràfic, sens dubte. Sigueu o no fans de l'hermètic i obsessiu director nord-americà la rellevància dins de la Història del Cinema d'aquest creador mereix la visita a l'exposició que estarà oberta fins al 31/03/19.

Es va inaugurar el passat 23 d'octubre amb un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès interpretant peces clàssiques de la filmografia de Kubrick.

L'exposició es planteja com un recorregut cronològic per la trajectòria creativa del sr. Kubrick (1928-1999) des dels inicis fins al darrer projecte, dedicant atenció, fins i tot, a aquells projectes que no va poder desenvolupar. Des de les seves feina inicials a la revista Look com a fotógraf i els seus primers treballs cinematogràfics en el gènere documental fins arribar al seu darrer film acabat: Eyes Wide Shut (1999). A les persones que els interessi la vessant més tècnica de la producció podran veure des de càmares de mà, objectius 'inventats' per a donar resposta a les necessitats del sr. Kubrick (com l'objectiu Zeiss, per exemple, que havia de ser capaç de filmar les escenes a la llum de les espelmes a Barry Lyndon (1975)

Més 600 ítems (entre peces audiovisuals, objectes, documents dels arxius personals del director, peces vestuari, maquetes, objectius, correspondència...). Els mitòmans seguidors del sr. Kubrick podran babejar amb objectes originals com la disfressa de l'home mono de '2001...' (1968), el casc amb el 'Born to kill' de 'La chaqueta metálica' (1986) o les màscares d''Eyes Wide Shut' (1999).

Molt interessant els darrers apartats de l'exposició dedicats als projectes inacabats del director: Napoleón, Los papeles arios i Inteligencia Artificial (acabat pel seu amic Steven Spielberg).

L'exposició es mostra amb una producció d'espais i suport audiviosual impecable, incloent una peça audiovisual del sr. Manuel Huerga com a compendi vital del mestre Kubrick.

Així doncs, l'exposició és una oportunitat de conèixer els detalls de tota la producció kubrickiana (per a les persones que no la coneguin) i/o d'endinsar-se en detalls de la feina d'aquest referent indiscutibles del seté art (per a les persones que ja conegueu Kubrick).

30 ANYS DE LA PRIMERA FOTOGRAFIA D'IMMIGRANT MORT A L'ESTRET DE GIBRALTAR

Quan arribes a una determinada edat pots posar data d'inici a fets i objectes que semblen que estiguin de tota la vida ... però no, van tenir un dia de naixement. La van tenir els emojis, la van tenir els mòbils o, fins i tot, internet... 

L'1 de novembre de 1988 es va publicar la foto del primer immigrant mort, ofegat, a l'intentar creuar l'Estret de Gibraltar (que hi hagi document gràfic, és clar). 

La foto la va fer el sr. Ildefonso Sena, de 67 anys i fotògraf jubilat. Es va publicar en el Diario de Cádiz, i en paraules del fotògraf: "Nunca me pude imaginar lo que aquello llegaría a significar" ... des de llavors es calcula que han mort 6.714 persones ofegades (i de les que no tenim el compte!). Fins aquell any, el fenòmen de la immigració arribada en pasteres era quelcom desconegut. Aquella pastera va arribar amb 23 persones i quan estaven a punt d'arribar a la costa el fort vent la féu bolcar, es posaren nerviosos i només els 4 que sabien nedar es van salvar, els altres 19 van morir ofegats.

Poques persones podien pensar que aquell drama puntual es convertiria en la vergonya de la nostra societat actual que acumula morts i morts en la seva consciència... fins quan?