EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA106

BON NADAL !!!

 

'AYKA' AL CINECLUB LA RÀPITA

 

Aquest vespre, el CineClub La Ràpita 2022 us hem preparat un film inèdit a les pantalles comercials. Gràcies al projecte de la FilmoXarxa podrem veure en pantalla gran i en VOSE una pel·lícula en co-producció entre Rússia i Kazajistan.

Ayka (2018) és la història d'una jove migrant que arriba sense diners, en males condicions i embarassada a la ciutat de Moscú. Pren la dura decisió d'abandonar son fill mentre aconsegueix millora la seva situació econòmica.

El guionista i director del film, el sr. Sergey Dvortesevoy, nascut a Kazajistan però resident a Rússia estava molt interessat en mostrar en el cinema la situació vital de les persones migrades a Rússia i, especialment, arran d'un article que va llegir on s'informava que l'any 2010 més 240 nens i nenes de mares migrants foren abandonats en hospitals de maternitat russos. El guió està construït a partir d'històries reals tot i que ficcionades. La pel·lícula va trigar 6 anys en realitzar-se i va comptar amb la participació d'actors i actrius no professionals. 

El segon objectiu del director amb el film era tractar la bucòlica imatge de la maternitat, trencar la estampa idealitzada que sovint veiem en els mitjans de comunicació o en els relats de mares entusiastes.

La filmografia del sr. Dvortesevoy està formada principalment de documentals i aquest és el seu segon film de ficció. L'estil del film és no desenganxar-se en cap moment de la mare/actriu protagonista, estem ben presents en tot moment en les adversitats i accions resilients del personatge principal. Una càmera en constant moviment, que ens fa pensar en un cinema documental amb una història dura i condicionada al fred (físic i argumental) del paisatge rus. No estem davant d'un film esperançador... anem a la sala de projecció a patir, però també a despertar-nos una empatia i sensibilitat que sovint cal que ens la despertin.

El film va competir per la Palma d'Or en el Festival de Cannes d'aquell any, emportant-se l'actriu protagonista (la sra. Samal Yeslyamova) el premi a la Millor Interpretació Femenina. Festivals com el de Cottbus (Alemanya) o l'Asian Film Awards també van premiar algun aspecte del film.

Film, doncs, contundent, fred, dur, desesperançat però necessari per a mostrar-nos una realitat que sovint està massa lluny dels nostres ulls. Algú pot pensar que el film exagera davant tantes adversitats i drames però és ben sabut que massa sovint la realitat supera a la ficció i que tots i totes podem ser una Ayka en qualsevol moment....

Us esperem aquesta tarde a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

ESQUERDA

Els dies que podeu llevar-vos tard

la veus en la penombra de la cambra.

A la paret, fa temps, va començar

una punta de llum a la part alta.

Ni tu ni ella no ho esmenteu mai,

com un secret, però cada vegada

que féu l'amor saps que ella està mirant

la línia de llum, que ja s'allarga

en silenci pel mur. Parleu dels fills,

de diners, de la feina. Resistiu

negant la soledat amb del costum.

Però com més lluent, a fora, el dia,

en la fosca l'esquerda es fa més nítida.

Joan Margarit (1993) Els motius del llop

'BLADE RUNNER. THE FINAL CUT' AL 'SCIENCE NEEDS YOU' 2022

 

La jornada Science Needs You 2022 -la 3a. Jornada de Divulgació Científica- està centrada en la intel·ligència artificial. Amb el subtítol de 'Intel·ligència Artificial a l'abast' aquesta jornada porta des del 15 d'octubre realitzant activitats en diferents ubicacions d'Amposta amb ponències i xerrades realitzades per diferents persones científiques i acadèmiques sobre el present de la intel·ligència artificial. 

El darrer acte del Science Needs You d'enguany -gràcies a la col·laboració del CineClub La Ràpita- serà la projecció de 'Blade Runner. The Final Cut' . Veurem el film i després en farem cinefòrum amb la participació d'Albert Valldepérez, Marià Cano i un servidor. Tots tres, amb la participació del públic analitzarem l'impacte d'un film de culte com és Blade Runner (1982), en la versió 'definitiva' que supervisà el sr. Ridley Scott l'any 2007.

Tot i l'estrena del film no va tenir ni el suport del públic ni de la crítica, amb els anys, s'ha convertit en un autèntic film de culte, referent per a moltíssims films posteriors.

El film està basat lleugerament amb el relat 'Sueñan los androides con ovejas eléctricas?' de Philip K. Dick però el porta més enllà, acabant sent una peça clau del subgènere de ciència-ficció filosòfica. Qüestions com  l'ànima en éssers artificials, què és el què ens fa humans, com els records construeixen la nostra identitat o si podem decidir la mort dels cyborgs són alguns dels temes que tracta el film.

Les temàtiques tractades són ben actuals: les cél·lules mares, la manipulació genètica, les grans corporacions i el seu poder, el bombardeig de la publicitat o el fracàs ecològic...

La vessant artística és l'altre punt fort del film: una ciutat de Los Ángeles permanentment nocturna, plujosa i carregada de llums de neó. Una ciutat romànticament noia, carregada de melanconia i derrota. Mèrit del director de fotografia el sr. Jordan Cronenweth i l'artista conceptual Syd Mead que li van donar al film un aire cyberpunk, marcadament nipó. L'altra peça imprescindible en aconseguir l'estil del film és la música del mestre Vangelis, amb una BSO carregada de sintetitzadors que crea una atmosfera plenament coherent amb el film.

Blade Runner és un film de cinema negre dels anys '40 portat al segle XX; Harrison Ford és una versió futurista de Humphrey Bogart o Robert Mitchum.

El mateix Ridley Scott va manifestar els referents per al seu film: Metropolis de Lang, la pintura Nighthawks d'Edward Hopper o el còmic The long Tomorrow de Dan O'Banno o Moebius. El llegat de Blade Runner és molt llarg: Desafio total, Paycheck, Minority Report, Her, Ex-machina, Nunca me abandones, Doce monos, La ciudad de los niños perdidos, El quinto elemento, Dark City, Matrix...

Si voleu tornar a gaudir d'aquest clàssic i parlar-ne... us esperem demà DIJOUS 15/12 a les 18:00 al Casal d'Amposta.

MALKOVICH EL 2115

 

Com que el got de les exèquies  d'Elisabet II ja és gairebé buit, els mitjans s'aprofiten ara per escurar les últimes gotes. La penúltima és la carta que la monarca va escriure, a mà, el 1986, adreçada al poble de Sidney i que des de llavors és en una caixa blindada, al Queen Victoria Building d'aquella bonica ciutat austaliana.

Cap persona no sap què hi diu. La va escriure sense que ningú veiés com ho feia. Només s'hi poden llegir les instruccions que va dirigir a qui sigui que el 2085 ostenti el càrrec de Just i Honorable Alcalde de Sidney. Diuen així: "Salutacions. El dia que us sembli escaient de l'any 2085, sisplau obriu aquest sobre i transmeteu als ciutadans de Sidney el missatge que els adreço". 

Això de deixar missatges que només podrà conèixer la gent del futur recorda la pel·lícula 100 years, que fa set anys va dirigir Robert Rodríguez, amb John Malkovich com a guionista i actor principal. El film no s'estrenarà fins a l'any 2115, un segle després de la realització. De moment, la còpia -única- és a la seu de l'empresa Rémy Martin, en una caixa forta amb un tancament programat que s'obrirà automàticament el 18 de novembre d'aquell any encara llunyà. S'està a la caixa forta, acompanyada d'una ampolla de conyac Louis XIII.

De la pel·li no se'n sap gaire, però Rémy Martin s'ha encarregat de deixar anar de tant en tant teasers que en susciten l'interès. Expliquen que cent anys són els que una ampolla de Louis XIII necessitar per aconseguir el bouquet necessari per sortir al mercat. Tot plegat és una sofisticada campanya publicitària, però això no impedeix que els analistes cinematogràfics -sense haver-la vist, és clar- ja la considerin un molt interessant "experimental science fiction film". Per als seus creadors, el més sucós (apart dels calés que han cobrat per fer-la) és que les crítiques, si són negatives, no els afectarà pas gaire, per no dir gens ni mica.

Quim Monzó a
La Vanguardia del 24/09/22

NOMINACIONS I QUINIELA GOYA 2023

 

Un altre any, ja tenim aquí l'entrega dels Premis Goya. Fa uns dies les senyores Blanca Portillo i Nora Navas van llegir les candidates als premis d'entre les 165 pel·lícules aspirants.

El proper 11 de febrer s'entregaran 'los cabezones' en la típica gala a Sevilla, però el primer Goya que s'entregarà ja el sabem: Goya d'Honor al sr. Carlos Saura, el director ibèric més internacional (en permís de del sr. Buñuel) abans que arribés Almodóvar, Amenábar, Coixet o Bayona..

Les pel·lícules amb més nominacions són: As bestas (17), Modelo 77 (16), Alcarràs i Cinco lobitos (11), Cerdita i Los renglones torcidos de Dios (6) i En los márgenes i Irati (5). Si pensem en la millor peli de l'any, el meu cor va cap a As bestas o Cinco lobitos, tot i que tenint en compte l'impacte (sociològic i internacional) que ha suposat Alcarràs també seria just (no tant per les qualitat artístiques de la mateixa).

Anem a per les nominacions i la meva quiniela (marcat amb dos asteriscs):

Millor Pel·lícula:

• Alcarràs
• As Bestas  (**)
• Cinco lobitos
• La maternal
• Modelo 77

Millor Direcció:

• Carla Simón, por Alcarràs
• Rodrigo Sorogoyen, por As Bestas   (**)
• Pilar Palomero, por La maternal
• Carlos Vermut, por Matícora
• Alberto Rodríguez, por Modelo 77

Millor Direcció novella:

• Carlota Pereda, por Cerdita
• Alauda Ruiz de Azúa, por Cinco lobitos  (**)
• Elena López Riera, por El agua
• Juan Diego Botto, por En los márgenes
• Mikel Gurrea, por Suro

Millor Actriu Protagonista:

• Marina Foïs, por As bestas
• Laia Costa, por Cinco lobitos  (**)
• Anna Castillo, por Girasoles silvestres
• Bárbara Lennie, por Los renglones torcidos de Dios
• Vicky Luengo, por Suro

Millor Actor Protagonista

• Denis Ménochet, por As bestas (**)
• Luis Tosar, por En los márgenes
• Nacho Sánchez, por Mantícora
• Javier Gutiérrez, por Modelo 77
• Miguel Herrán, por Modelo 77

Millor Pel·lícula d'Animació

• Black is Beltza II: Ainhoa
• Inspector Sun y la maldición de la viuda negra
• Los demonios de barro (Os demos de barro)
• Tadeo Jones 3. La tabla esmeralda
• Unicorn Wars  (**)

Millor Pel·lícula Documental:

• A las mujeres de España. María Lejárraga
• El sostre groc (El techo amarillo)   (**)
• Labordeta, un hombre sin más
• Oswald. El falsificador
• Sintiéndolo mucho

Millor Pel·lícula Europea:

• Belfast, de Kenneth Branagh; Reino Unido

• Fue la mano de Dios, de Paolo Sorrentino; Italia   (**)

• La peor persona del mundo, de Joachim Trier; Noruega

• Las ilusiones perdidas; de Xavier Giannoli; Francia

• Un pequeño mundo; de Laura Wendel; Bélgica

Millor pel·lícula Iberoamericana:

• 1976, de Manuela Marteri; Chile
• Argentina, 1985, de Santiago Mitre; Argentina  (**)
• La jauría, de Andrés Ramírez Pulido; Colombia
• Noche de fuego, de Tatiana Güezo; México
• Utama, de Alejandro Luaza; Bolivia

Millor Guió Original:

• Alcarràs  (**)
• As bestas
• Cinco lobitos
• Mantícora
• Modelo 77

Millor Guió Adaptat:

• Cerdita
• Irati  (**)
• Los renglones torcidos de Dios
• No mires a los ojos

Millor Direcció Fotografia:

• Alcarràs  (**)
• As bestas
• Cinco lobitos
• Competencia oficial
• Modelo 77

Millor So:

• Eva Valiño, Thomas Giorgi, Alejandro castillo, por Alcarràs  (**)
• Aitor Berenguer, Fabiola Ordoyo, Yasmina Praderas, por As Bestas
• Asier González, Eva de la Fuente, Roberto Fernández, por Cinco lobitos
• Daniel de Zayas, Miguel Huete, Pelayo Gutiérrez, Valeria Arcieri, por Modelo 77
• Amanda Villavieja, Eva Valiño, Marc Orts, Alejandro Castillo, por Un año una noche

Millor Muntatge:

• Ana Pfaff, por Alcarràs

• Alberto del Campo, por As Bestas

• Andrés Gil, por Cinco lobitos

• José M. G. Moyano, por Modelo 77

• Fernando Franco y Sergi Díes, por Un día, una noche  (**)

Millor Actor de Repartiment

• Diego Anido, por As Bestas
• Luis Zahera, por As Bestas (**)
• Ramón Barea, por Cinco lobitos 
• Fernando Tejero, por Modelo 77
• Jesús Carroza, por Modelo 77

Millor Actriu de Repartiment:

• Marie Colomb, por As Bestas  (**)
• Carmen Machi, por Cerdita
• Susi Sánchez, por Cinco lobitos
• Penleópe Cruz, por En los márgenes
• Ángela Cervantes, por En la maternal

Millor Efectes Especials

• Mariano García, Jordi Costa, por Exorcismos
• Oscar Abades, Ana Rubio, por As Bestas
• Jon Serrano, David Heras, por Irati  (**)
• Lluis Rivera, Laura Pedro, por Malnazidos
• Esther Ballesteros, Ana Rubio, por Modelo 77

Millor Direcció Artística:

• Mónica Bernuy, por Alcarràs

• José Tirado, por As Bestas

• Melanie Antón, por La piedad   (**)

• Sylvia Steinbrecht, por Los Renglones torcidos de Dios

• Pepe Domínguez del Olmo, por Modelo 77

Millor Vestuari:

• Paola Torres, por As Bestas
• Nerea Torrijos, por Irati
• Suevia Sampelayo, por La piedad
• Alberto Valcárcel, por Los renglones torcidos de Dios  (**)
• Fernando García, por Modelo 77
• Cristina Rodríguez, por Malnazidos

Millor Maquillatge i Perruqueria

• Irene Pedrosa y Jesús Gil, por As Bestas
• Paloma Lozano y Nacho Díaz, por Cerdita
• Sarai Rodríguez, Raquel González, Óscar de Monte, por La piedad
• Montse Santfeliu, Carolina Atxukarro, Pablo Perona, por Los renglones torcidos de Dios   (**)
• Yolanda Piña, Félix Terrero, por Modelo 77

Millor Direcció de Producció:

• Elisa Sirvent, por Alcarràs
• Carmen Sánchez de la Vega, por As Bestas
• Sara García, por Cerdita
• María José Díez, por Cinco lobitos
• Manuela Ocón, por Modelo 77  (**)

Millor Cançó Original:

• En los márgenes, de Eduardo Cruz, María Rozalén  (**)

• Izena Duena Bada, de Aranzázu Calleja, Maite Arroitajáuregui, Paul Urkijo

• Un paraíso en el sur, de Paloma Peñarrubia y Vanesa Benítez

• Sintíéndolo Mucho, de Joaquín Sabina y Leiva

Millor Actriu Revel·lació

• Anna Otin, por Alcarràs
• Laura Galán, por Cerdita  (**)
• Luna Pamies, por El Agua
• Valéria Sorolla, por La consagración de la primavera
• Zoe Stein, por Maticora

Millor Actor Revel·lació:

• Albert Bosch, por Alcarràs
• Jordi Pujol Dolcet, por Alcarràs
• Mikel Bustamante, por Cinco lobitos
• Christian Checa, por En los márgenes  (**)
• Telmo Irureta, por La consagración de la primavera

Millor Curtmetratge de Ficció:

• Arquitectura emocional
• Chaval
• Cuerdas
• La entrega
• Sorda  (**)

Millor Curtmetratge Documental

• Dancing with Rosa  (**)
• La Gàbia
• Maldita. A love song to Sarajevo
• Memoria
• Trazos del alma

Millor Curtmetratge d'Animació:

• Amanece la noche más larga
• Amarradas
• La prima cosa
• La primavera siempre vuelve
• Loop  (**)

'CRIMEN PERFECTO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge obrim les portes al mismíssim sir Alfred Hitchcock per primer cop. Ja era hora de poder gaudir en pantalla gran i en VOSE d'alguna de les joies del mestre Hitch. Per a entrar en el món Hitchcock hem escollit 'Dial M for Murder' (traduït com 'Crimen Perfecto') de 1954.

Es tracta del film número 45 del director anglès. Per a molts crítics es tracta d'un film menor del director, en la que trobem molts dels tics característics del seu cinema: papers masculins gens subtils, guions super controlats, excessivament preparats, girs inverosímils, emocions exagerades, alguns histrionismes...  però la capacitat de mantenir l'interès i distreure és inqüestionable. 

El film és l'adaptació de l'obra de teatre de Frederick Knott. Per al director aquest film fou quelcom d'encàrrec, per sortir del pas mentre preparava la següent que li era més interessant: La ventada indiscreta (1954). Es comenta que durant el rodatge de 'Crimen perfecto' el director es passava tota l'estona parlant amb la sra. Kelly sobre la següent pel·lícula que compartirien. El pes teatral del film és ben clar, gairebé tot el film passa en una habitació que permet al director desplegar el seu virtuosisme oferint-nos enquadraments i perspectives que ajuden a transmetre emocions a l'espectador... 

La Warner volia que el film es filmés en 3D, el mestre Hitch ho va viure com una obligació i, només, el va utilitzar per a ressaltar alguns objectes: una cadira, una gerro, una cortina o unes tissores. Aquest fet provoca que els objectes tinguin un rellevància més que destacable, alguns d'ells són claus per descobrir l'assassí ... El film no fou estrenat en 3D perquè havia perdut interès entre el públic però als anys '80, quan es va rellançar aquest format fou reestrenada l'any 1982 projectant-se en 3D, tal com haguès volgut la Warner. Sovint pensem que el 3D és quelcom de recent creació però la primera peli fou de 1927 (The Power of Love), després fou recuperat l'any 1952 amb el primer film 3D en color (Bwana Debi) que tingué un èxit considerable i va animar a la Warner ha filmat el film que ens ocupa en aquest format.

Serà el primer paper que li oferiria a la sra. Grace Kelly (tot i que la primera que havia escollit fou Deborah Kerr) i després en protagonitzaria 2 més de seguides. Destacable l'evolució del vestuari de la gran Grace Kelly, començant per un vistós vestii vermell i poc a poc la seva vestimenta es va enfosquint ... L'aire teatral del film és indubtable, molt pròxim a l'estil del mestre del suspense, ja utilitzat en films anteriors com 'La soga', per exemple. El sr. Ray Milland (únic cop que treballà amb el sr. Hitchcock)(l'actor que deu anys mes tard tindria rajos X als ulls) assumeix un rol en que se'ns mostra divertit, amable, perillós, mentirós, cínic... un ventall ampli de registres. 

Es tracta d'un film on hi trobem misteri, thriller i amor; una filigrana basada en els detalls i en la que el públic és manipulat pel director durant tot el metratge.... cosa habitual en el gran Hitch.

SR. JEAN-JACQUES SEMPÉ

 (1932-2022)

Aquest estiu, 6 dies abans de fer els 90 anys moria el sr. Sempé, dibuixant; responsable de que el Petit Nicolás i els seus amics tinguessin l'aspecte que tenien.

El sr. Sempé naixia a principis del segle passat, a principis dels '80 jo m'empassava els diferents llibres que formen la col·lecció del Petit Nicolàs i a principis del segle XXI, la meva filla em demana que li llegeixi un capítol de les aventures de Nicolàs abans d'anar a dormir. He tingut el privilegi de que mons pares fessin tots els esforços del món per a proporcionar-me Cultura; al principi, a la infantesa: llibres... jo, bulímic lector, mai en tenia prou. He tingut molta sort i si la Cultura és un dels plaers de la meva Vida és gràcies als meus pares que, gastant dinets que no tenien, compraven col·leccions completes de llibres com la col·lecció Biblioteca Juvenil de Salvat-Alfaguara formada per 100 exemplars del bo i millor de la literatura juvenil... entre aquests 100 vaig descobrir-ne 3 sobre el Pequeño Nicolás. No vaig riure poc amb les historietes entre ingènues i tremendes dels amics, la família i l'escola del petit Nicolás.

Els llibres anaven signats per Goscini i Sempé, el primer posava el text i el segon, les imatges. El sr. Jean-Jacques Sempé -que sempre signava com a Sempé- va començar de ben jove a dibuixar tires còmiques en revistes com Sud-Ouest o Noir et Banc. El seu estil es caracteritzava per personatges fets en aquereles de traços senzills, gairebé desdibuixats amb escasses paraules (per no dir cap), fet que el feren ràpidament internacional. Va dibuixar les portades del The New Yorker en diverses ocasions. A principis dels '50 en col·laboració amb René Goscinny (autor amb Uderzo d'Ásterix i Obélix) van publicar el primer llibre de El pequeño Nicolás, després vindrien Los amigos del Pequeños Nicolás, Los recreos del pequeño Nicolás, Las vacaciones del pequeño Nicolás i Los problemas del pequeño Nicolás. Fins a 5 llibres en total que s'ampliaren a 5 més a partir de 2004.

Altres obres i personatges del sr. Sempé són Monsieur Lambert (1965), Marcellin el calvo (1959), Les musiciens (1979), Misteris insondables (1993) o Raoul Taburin (1995)... tots ells carregats d'una sensibilitat i fragilitat combinant color i blanc i negre però sempre amb limitada presència de les paraules. 

Seves són les il·lustracions de la petita joia de Patrick Süskind La història del sr. Sommer (1991).

Un cop arriba del seu reconeixement internacional els seus dibuixos es poden trobar en publicacions com Punch, Paris Match, Cristal, L'Express, Triunfo o Die Woche.

L'any 2009 va publicar un llibre Contes de chats acompanyant els poemes de Brigitte Fontaine.

Les seves il·lustracions tenen tendresa i ironia, de formes elegants i subtils amb una clara pinzellada de poesia. Amb una capacitat envejable a l'hora mostrar la quotidianeïtat d'una forma senzilla, clara, entenedora. 

Si no coneixeu al sr. Sempé, féu-li un homenatge i aproximeu-vos a la seva obra ... nosaltres li retem un petit homenatge, cada nit, abans d'anar a dormir....

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA105

'THOSE WHO REMAINED' AL CINECLUB LA RAPITA

 

A la sessió del CineClub La Ràpita de demà podreu gaudir d'un film que no fou estrenat a les sales comercials, una ocassió perfecta per a recuperar-lo en pantalla gran i en VOSE. 'Those Who Remained' ('Als que es van quedar') és una pel·lícula hongaresa dirigida per Barnabás Tóth, que signa el guió i n'és el protagonista masculí.

Pocs cops s'ha parlat d'aquelles persones que van sobreviure al genocidi nazi. Com van continuar vivint? amb quines càrregues? amb quant de dolor? Història senzilla sobre la relació entre un home madur i una jove. Ell va perdre la seva dona i els seus dos fills en un camp de concentració i a ella se li van morir els pares i la seva tieta la va acollir. Ella, vitalista, jovial i ell abocat a una tristesa permanent. Aquests persones sofrents i solitàries trobaran una en l'altra un consol i un suport necessari per a continuar vivint.

Es tracta d'una història senzilla, carregada de sensibilitat i emoció; en el que drama col·lectiu s'enllaça amb la història personal. 

Si voleu emocionar-nos amb una història plena de sensibilitat demà heu de venir a l'Auditori Sixto Mir. Us hi esperem !!

 

ASI PUES, EL 'POPULISMO'...

 

Así pues, el 'populismo' es por definición un fenómeno negativo, un fenómeno arraigado en un rechazo, incluso en un admisión implícita de impotencia. Todos conocemos el viejo chiste acerca de un tipo que ha perdido la llave y la busca debajo de una farola; cuando le preguntan dónde la ha perdido, admite que ha sido en un rincón sin luz. ¿Por qué la busca debajo de la farola, entonces? Porque la visibilidad es mucho mejor. En el populismo siempre hay algo parecido a este truco. Busca las causas de los problemas en los judíos, pues éstos son más visibles que los procesos sociales complejos,

Slavoj Zizek (2014:67). Mis chistes, mi filosofía.

'DUCK SOUP' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Al CineClub La Ràpita ens estrenem amb els Germans Marx amb una de les seves millors pelis: Duck Soup (o Sopa de Ganso) és un clar exemple de l'impacte que els Marx han deixat a la Història del Cinema.

Es tracta d'un film de 1933 dirigida per Leo McCarey. 'Duck Soup' és una expressió argot que significa 'pan comido' o 'està xupat', fent referència a quan una cosa és molt fàcil... aquest nom continuava la tendència dels 3 films anteriors dels Marx Brothers de posar animals en el títol, les anteriors eren Animal Crackers (El conflicto de los Marx), Monkey Business (Pistoleros de agua dulce) i Horse Feathers (Plumas de caballo)... un altre detall surreal de tants i tants que plenen la vida d'aquests còmics.

En el film ens parlen de dos països rivals -Libertonia i Sylvania- en constants amenaces de guerra... una excusa per desplegar-nos tota l'artilleria de jocs de paraules, referències sexuals, dobles sentits i diàlegs de l'absurd que caracteritzava l'estil 'marxià'. 

En el seu moment, el film (el sisè de la seva filmografia) no tingué ni l'aplaudiment de la crítica de la 'taquilla', els productors de l'època digueren que era perquè la pel·lícula no tenia cap història sòlida i que només era una successió de situacions hilarants i absurdes. L'alcalde de la ciurar de Fredonia (a l'estat de Nova York) es va queixar que el film perjudicaria la imatge de la ciutat ... els germans Marx van respondre que canviessin el nom de la ciutat perquè perjudicaven la imatge de la pel·lícula.

El film és una sàtira política en clau de comèdia, Benito Mussolini la va prohibir a Itàlia per considerar-la un insult personal.  La pel·lícula és una mostra del neguit que les polítiques autoritàries començaven a generar a principis dels anys '30 i que va acabant desembocant en el nazisme i la II Guerra Mundial.

El que generaven els 4 germans Marx: Groucho, Harpo, Chico y Zeppo a les seves pel·lícules era una autèntic caos. El caos impera en cadascun dels seus films. El mateix director va afirmar -bastants anys deprés- que ell no volia treballar amb ells que estaven 'totalment bojos'.

Per molts crítics és una de les millors pelis dels Germans Marx i ens prepara per a el següent gran film: 'Una noche en la ópera' (1935), possiblement la més coneguda dels Marx. 'Duck Soup' fou la última en la que participen els 4 germans, Zeppo ja no hi seria en el següent film. 

Un film que apuntava a la ineptitud -massa sovint- de la classe política i un film clarament antibelicista en la línia del mestre Chaplin -uns anys després- amb El Gran Dictador. Amb un ritme trepidant i uns diàlegs de velocitat impossible, entrar en l'univers dels Germans Marx és sempre diversió garantida.

Els veurem aquest diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir.

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLV ): SITGES 2022 (SEGONA PART)

 

HUESERA (Michelle Garza, 2022) Viatge al folclore i estil de vida mexicà amb la història d'una parella que es queden embarassats. El neguit i les pors que sovint provoca la maternitat/paternitat primerenca aquí es barreja amb temes espiritstes i visions estranyes. Es d'aquelles pelis que engeguen amb un bon plantejament però el desenvolupament (erràtic i repetitiu) i desenllaç no estan a l'alçada, un pena... El tema principal és una excusa per a parlar-nos del què volem i del què volem Ser a la Vida. Ho teniu clar, vosaltres? (És un dels meus temes recurrents)
Valoració: 6

SHEPHERD (Russel Owen, 2021). El director escocés Russell Owens ha vingut a Sitges ha presentar-nos el seu film. És la història d'un jove amb un dramàtic trauma del seu passat recent i està carregat de culpa, respon a una oferta de feina per a fer de pastor en una illa deserta. Aparentment está sol, però els seus propis fantasmes el visiten. Estan presents conceptes com expiació, redempció, culpabilitat... peró quan descobrim el 'trauma' ens quedem amb la sensació de que 'no ni havia per a tant'. El problema és que tenim massa recent la meravellosa 'El Faro'....
Valoració: 6

A WOUNDED FAWN (Travis Stevens, 2022). Després de produir diversos films, el sr. Travis Stevens ha dirigit el seu primer film. Es tracta d'una revisió de Les Erinies o Les Fúries de la mitologia grega, aquells personatges femenins que castiguen les males accions dels humans... el que comença com un film típic de psycho-killer va derivant cap a un deliri psicodèlic i flipat que cau en lo risible. Si m'haguessin dit que estava veient un film dels '70 del segle passat m'ho haguès cregut.  Si sou capaços de veure-la fins al final veieu els crèdits hi ha una de les morts més patètiques que recorda aquest espectador.... Terrible!!
Valoració: 4

VIEJOS (Raul Cerezo & Fernando González Gómez, 2022). Els directors de 'La Pasajera' Raul Cerezo & Fernando González Gómez tornen a Sitges enguany per a presentar el seu nou i esperat film. 'Viejos' és un film de terror que es vincula, inevitablement, amb 'La abuela' però també amb un 'Quién puede matar a un niño?' en versió senior o, fins i tot, amb un 'Justino'. Ben facturada i amb una progressió de la intensitat de la tensió molt ben calibrada. Amb moments inquietants. Bon film! 
Valoració: 9

ENYS MEN (Mark Jenkin, 2022). Vaaaja, ens ha tocat la artie del Festival!!!. Acabem el dia amb una peça de video-art més que una peli de Sitges. 'Enys Men' és la història (?) d'una dona que viu sola en una illa fent treball de camp amb la flora i la fauna de l'entorn. Veiem de forma repetida un cop i un altre, un dia i un altre, les seves rutines....però dins d'aquesta aparent rutina i sensació que 'no passa res', passen coses. Definitivament, un film desubicat.
Valoració: 4

LA OTRA FORMA (Diego Felipe Guzmán, 2022). Film d"animació que ens arriba de Colòmbia, dirigit per Diego  Felipe Guzmán Ramírez. Cinema d'animació sense diàlegs per a una reflexió sobre l'obligatorietat d'encaixa en un món massa 'quadrat' (mai millor dit). En una ciutat on tot és de línies rectes (i quqn dic tot, vull dir TOT) i la màxima aspiració de les persones que hi habiten és convertir-se en una peça de tetris... un jove s'hi rebela. Peli amb un missatge molt clar per la diversitat i la necessitat de trencar amb els patrons; amb un tipus d'il.lustració original, pròxima a l'obra del mestre Plympton. Malauradament, el plantejament s'acaba ràpid, es torna un pél repetitiva, fent-se llarga... un curt hagués quedat rodó.
Valoració: 7,5

LA TOUR (Tim Hecker, 2022). La nova peli de Guillaume Nicloux, habitual de Sitges amb films com 'The End' o 'El Valle del Amor', enguany ens presenta una fàbula a l'estil de 'El Angel Exterminador' del mestre Buñuel però molt més tètrica, intercultural i malrotllera que aquella. 'La Tour' ens explica la història d'un bloc de pisos d'extrarradi que es envoltat d'una massa negra que no els permet sortir ni veure res del que hi ha més enllà. L'aïllament planteja les dificultat evidents: falta d'aliment, aigua ... i els resident s'agrupen per cultures: marroquins, negres... El conflicte per la supervivència está servit. Dura, angoixant, ben resolta.
Valoració: 7,5

NOCEBO (Lorcan Finnegan, 2022). El director del film, el sr. Lorcan Finnegan, que ja portà 'Vivarium' a Sitges fa un parell d'anys, ens ha presentat 'Nocebo': una revisitació de 'La mano que mece la cuna' amb Eva Green i Mark Strong de protagonistes. El folclore filipí irromp en una família de classe alta... lluita de classes? Venjança? Maternitats ferides? Traumes del passat? Pot ser qualsevol d'aquestes coses... malauradament, tot i la intensitat de la proposta, li manca originalitat i et deixa amb sensació de 'peli ja vista'.
Valoració: 6

SOCIAL DISTANCING (Gillitte Pik Chi Leung, 2022). Aquesta peli és l'excepció a la norma de que totes les pelis de Corea del Sud programades a Sitges són bones. 'Social distancing' és un poti-poti d'idees: tema covid19, tema esperits, tema youtubers i influencers varios, tems otakus, tema bullying, tema gamificació.... i tota l'estona els protagonistes corrent i treient-se situacions de la màniga sense cap mena de coherència. Al cap de poca estona de comemçar ja cau  en el pou del ridícul del que no sortirà durant tot el metratge.
Valoració: 4

CONDENADOS A VIVR (Joaquín Luís Romero Marchent, 1972). Els Festivals tenen la funció de rescatar-nos coses de l'oblit i revaloritzar-les. 'Condenados a vivir' ('Cut throats nine' el títol en anglès mola) és un film del sr. Joaquin Romero Marchent de 1971 que va posar les bases per  al que després seria l'spaghetti western... abans que arribés el sr. Leone aquí ja hi havia westerns ibèrics filmats a Teruel. El sr. Josetxo Cerdán, director de la Filmoteca Española ens ha presentat aquesta versió restaurada del film. Es tracta d'un film que el sr. Tarantino ha manifestat com a referent per als seus 'Odiosos ocho'. Un western amb rostres hispànics simulant que són nord-americans i amb una joveníssima Emma Cohen. Un clàssic de molt del cinema que vindria després....
Valoració: 7

AS BESTAS (Rodrigo Sorogoyen, 2022). Madre mía, amiguis! El que ha tornat a fer l'amigo Sorogoyen... l'esperada 'As Bestas' és un film d'una maduresa, solidesa, tensió i intensitat tremenda. Film que proposa diferents capes d'anàlisi: masculinitat tòxica, 'tradició vs. modernitat', 'autòctons vs. foranis', 'violència vs. diàleg', 'la vida al món rural'... i, sobretot, una història d'amor honesta i incondiconal. Un film d'assetjament salvatge i angoixant. Un film que ens reafirma al sr. Sorogoyen com un dels millors directors actuals de la península. Bravo !! 
(No s'entén molt què fa a la programació del Sitges... però benvinguda sigue)
Valoració: 9

THE ORIGIN (Andrew Cumming, 2022). Una peli fantàstica ambientada fa 45.000 anys, no és una premissa massa habitual. 'The Origin' ens parla d'un petit clan que busca un lloc on instal.lar-se i viure resguardats de la vida dura prehistòrica però en un bosc hi ha una monstre salvatge... no busca rigor històric, no estem davant d'un 'En busca del fuego', es tracta d'un film entretingut que ens deixa un bon missatge de tolerància i de que la col.lectivitat és una bona estratègia de supervivència.
No está mal!
Valoració: 7

L'ANNÉ DU REQUIN (Ludovic Boukherma & Zoran Boukherma, 2022). Una mena de 'Tiburón' a la francesa i amb una mica més d'humor. Veure com a protagonista a la mateixa que ahir estava en un paper tan dramàtic com el de 'As bestas' dóna evidències de la versatilitat de la sra. Marina Foïs. Aquí és una agent de la gendarmeria a punt de jubilar-se que vol treure de circulació un tauró que s'ha instal.lat a la platja de la turística La pointe. El que comença amb un humor a lo Dupieux o Dumont, amb tocs surreals i molt divertits va desembocant en un dramatisme que canvia el to del film. Una pena perquè cau en el convencionalisme.
Valoració: 6

THE HARBINGER (Andy Milton, 2022). Peli que ens situa en el moment pandèmia als EEUU, el moment àlgid: el del confinament domiciliari. En aquesta situació d'aïllament social ens parlen d'un esperit que se't cola al somnis, es va apoderant de tu fins que perds 'literalment' la identitat, és a dir, la gent t'acaba oblidant i s'encomana quan algú te'n parla... com un virus. Dues amigues de la Universitat es retroben per a donar-se suport, una d'elles ja té el Harbinger a dins. Somnis dins de somnis, l'espectador barreja realitat i ficció... bones idees però acaba sent un film molt convencional. Té algun moment de sustillo.
Valoració: 6

BONES AND ALL (Luca Guadagnino, 2022). La nova peli de Guadagnino és contundent, romàntica i contundent. La peli de Cloenda del Sitges'22 és una road movie, un film vampíric romàntic... i caníbal. Mai havíem vist la sang i la carn tractada amb aquesta sensibilitat i romanticisme. Intensa, pasional, sexi... el "Amáme i Coméme" ens perseguirà durant molt de temps. I si hi surten cançons com Atmosphere de Joy Division o Your silent face de New Order ja és de matrícula d'honor 
Una meravella!!
Valoració: 9,5

YOU WON'T BE ALONE (Goran Stolevski, 2022). Tot i que el film és australià l'acció passa a la Macedònia del segle XIX (el nom del director Goran Stolevski, el delata). Bruixes que busquen captar noves bruixes. Ambient tenebrós i brut i una narració subjectiva que ajuda a la sensació d'incomoditat que desprén el film. El toc folclòric és una valor afegit peró el film té un punt erràtic que li treu efectivitat.. amb aparició breu de Noomi Rapace, actriu imprescindible del cinema recent...
Valoració: 6

CHRISTMANS BLOODY CHRISTMANS (Joe Begos, 2022)Acabem el dia amb la peli més boja, gore i trash que hem vist al Sitges 2022. El títol no porta a confussió, el nou film de Joe Begos és una bogeria de sang i fetges amb un Pare Noel animatronic: una joguina a tamany real creat amb enginyeria militar que es desperta i comença a destrossar gent a lo loca. I ja està. Trepidant, divertida i boja, molt boja! No us estranyeu si l'any que ve la teniu al FangoFest 2023.
Valoració: 5,5

INU-OH (Masaaki Yuasa, 2021). Gaudim del nou film d'un dels mestres de l'animació i premiat en aquest Festival: el sr. Masaaki Yuasa. Amb 'Inu-oh' viatgem al Japó del segle XIV per a conèixer al personatge real Inu-Oh, un artista (poc conegut actualment) 'inventor' del Teatre Noh (també anomenat Nō) que combina cant, drama, dansa i orquestració de 3 o 4 instruments. Fa 600 anys aquest artista va trencar amb el teatre tradicional i, com és habitual al llarg de la Història, fou castigat. El film barreja tradició i folclore (com l'instrument de corda biwa) amb un sentit de l'espectacle més actual, modernitzant temes amb estètica i ritmes contemporanis. Ens mostra al sr. Inu-oh com un rock star...de fet, el vincle amb Queen és més que evident. Un musical anime impecable.
Valoració: 9

DEADSTREAM (Joseph Winter & Vanessa Winter, 2022). Vanessa Winter ens proposen una divertidíssima peli de found-footage protagonitzada pel mateix Joseph. Un youtuber en hores baixes es proposa augmentar seguidors passant una nit a la casa més encantada dels EEUU i recollir proves d'activitat sobrenatural. El film el gaudim des de la infinitat de càmeres que porta i instal.la per tota la casa per a poder fer un bon streaming. Com ja us podeu imaginar el que semblava broma s'acaba convertint en realitat. És impecable i enginyosa la forma de filmar i trepidant fins al final.
Xalera a tope!!
Valoració: 8

SISU (Jalmari Helander, 2022). Acabo la meva setmana a Sitges amb el film guanyador del Festival segons el Jurat, ni que ho hagués fet expressament!. Ja us avanço que es tracta d'un guanyador just. Aquest film finlandés dirigit pel sr. Jalmari Helander (que ja va guanyar el Festival de Sitges amb 'Rare Exports' l'any 2010) ens evidencia que la innovació en el Cinema passa pel creuament de gèneres... i el sr. Helander barreja cinema bèlic amb western en ple territori de Lapònia durant el final de la II Guerra Mundial. Els nazis marxen i topen amb un autòcton que no diu ni una sola paraula durant toooot el film peró que fa moooltes coses. "Sisu" en finès significa força, perseverància, quelcom impossible per a tothom i viable per a la persona en qüestió. Acció, humor, aventura, violència, justícia històrica, empoderament femení, bona BSO, bons efectes especials... i tot ben mesurat i portat. El sr. Gorina ha dit que la podria haver dirigit Tarantino, ¡toma ya!
Un bon final per al meu 'Sitges 2022'
Valoració: 9,5