dilluns, 25 d’agost del 2025

GEOPOLITICA DEL NOMENCLATOR

 


Ho diu el nomenclàtor: a Barcelona no hi ha cap carrer d'Israel, però hi ha una plaça de Palestina. La plaça forma part d'un barri amb moltes referències a Terra Santa: la Vall d'Hebron, Judea, Jordà Sinaí, Sidó, Nazaret o Getsemaní. Si hi arribeu amb metro, haureu de pujar per infinitat d'escales mecàniques, un prodigi d'obra pública al servei d'una causa tan noble com que la gent pugui desplaçar-se amb dignitat. A la plaça hi ha una palmera rabassuda, una perruqueria canina, una estilista, un súper, arbres, coloms, una font i una zona de jocs infantils semblant a la que, uns metres més enllà, a la plaça del Lledoner, incorpora una taula de ping-pong.

A primera hora de la tarda, els bancs assolellats estan buits. Els que són a l'ombra, en canvi, atrauen una dona amb cadira de rodes i un grup de sensesostre que fugen del perill d'una insolació. Als balcons, no hi sé veure cap bandera palestina ni cap referència a, segons qui la qualifiqui, la guerra, la crisi humanitària o el genocidi.

Per compensar la visita, agafo la línia 4 del metro fins al carrer de Jersualem, que és la ciutat que els israelians han erigit com a capital, que els palestins també reclamen i que provoca que, si parles d'aquest tema, les discussions siguin un camp de mines emocionals. Dins del vagó, dos músics ambulants toquen melodies brasileres i, en acabat, demanen que els facin un bizum.

Des del carrer Hospital, el carrer Jerusalem comença fent cantonada amb una pizzeria i un edifici tapiat que els artistes han vandalitzat amb una mostra nauseabunda de grafitis. Una mica més amunt, un súper, roba penjada, un sensesostre que beu d'un tetrabric a galet i un restaurant de bona cuina veneciana. Creuada la Gardunya, el carrer continua amb una botiga de vinils i, a la cantonada amb el carrer del Carme, una d'aquestes cafeteries que semblen un laboratori astrofísic i, al davant, una boulangerie amb nom de parisenca existencialista que ofereix dues meravelles que tinc terminantment prohibides: les chouquettes i els chaussons aux pommes. Eren plaers d la meva infància, fa gairebé seixanta anys, quan, a casa, ja es parlava de la guerra entre israelians i palestins, però que aleshores no es deia ni crisi ni genocidi.

Sergi Pàmies a La Vanguardia del 09 d'agost de 2025


dimecres, 20 d’agost del 2025

'LOS GOONIES' A LA PISCINA GRACIES AL CINECLUB LA RAPITA




Cada any, durant l'estiu, el CineClub La Ràpita para la seva activitat ordinària però des de l'any passat que està fent una excepció tot programant sessió de cinema a la piscina gràcies a la col·laboració del NARA BEACH CLUB.

La idea és revisitar clàssics dels '80 del segle passat en pantalla gran i en un espai singular. Si l'any passat fou el torn de 'Tiburon' (1975), el clàssic d'Steven Spielberg, enguany us oferim LOS GOONIES (1985) -dirigida per Richard Donner- per a celebrar el seu 40è. aniversari. Com ja férem l'any passat, la podrem veure dins de la piscina... una oportunitat única de gaudir de la peli com no l'has vist mai.

Los Goonies des del mateix moment que es va estrenar es va convertir en una peça imprescindible de la memòria del cinefag adolescent. Es tracta d'una d'aquelles pelis que marquen tota una generació. 

Basada en un història del mestre Spielberg, que va produir el film però no va dirigir-la perquè estava amb 'Indiana Jones y el templo maldito' (1984) y 'El color púrpura' (1985), va estar dirigida per Richard Donner, el que també fou director de 'Superman' (1978), 'La Profecía' (1976), 'Lady Halcon' (1985, un altre peli referencial) i la saga 'Arma Letal' (1987, 1989, 1992)... tot un especialista en 'cinema d'entreteniment'; el director perfecte per la història d'aventures que ens expliquen a 'Los Goonies'. Es tracta d'un film on la tecnologia que ens envolta ara no estava present: de grups d'amics que voltaven en bici, sense cap tipus de dispositiu ni videojoc. Els 7 xavals del film descobreixen un mapa i troben un tresor que pot salvar el problema econòmic que tenen les seves famílies mentres uns mafiosos bastant maldestres els segeueixen les passes.

Va ser la cantera d'actors i actrius de Hollywood, com: Sean Astin, Corey Feldman, Josh Brolin o Martha Plimpton. Cadascun dels membres del repartiment ens ofereix un personatge carismàtic i memorable.

L'impacte del film és més que evident en títols posteriors com 'Super 8' (2011), 'Ready Player One' (2018) o sèries com 'Stranger things' (2016) o 'Star Wars: Tripulación perdida' (2024). Algun parlen de trilogia d'Spielberg juntament amb 'Encuentros en la tercera fase' (1977) i 'E.T. el extraterrestre' (1982) sobre infants que s'enfronten a situacions extraordinàries. 

Vine el proper 22/08 al Nara Beach Club a gaudir-la amb nosaltres.

dilluns, 18 d’agost del 2025

PLAÇA VELLA

 


 PLAÇA VELLA

 
El meu quiosc, el meu fanal,
són els d'aquesta plaça. Restaurant
econòmic amb porxos i plat a deu pessetes,
el soroll de les motos, la creu de la farmàcia,
i la camisa estesa en el balcó,
com un penjat cap per avall.
que ets soledat compartida.
Conec un matrimoni
ben avingut, amos del bar, gent grassa,
que es diverteixen prou, sota els llençols,
honestament, de nit. En despertar-se pensen
que prospera el negoci: nevera nova ahir,
de les elèctriques. I bons clients
als matins solellats, a les tardes plujoses.
Entre la dona i ell i el pare  s'ho arreglen;
tot queda a la família. Certament,
vol sacrificis tenir un bar i, sobretot, les tapes
calentes, variades, demanen molta cura
i mai no reposar. Però que, almenys,
el dia de festa a la setmana, no ens el treguin;
al barri vell tothom hi està d'acord, i jo també.
                    Ja som a la tardor.
No val ací parlar de fulles seques,
que l'únic arbre és el fanal, però
jo vaig caient a poc a poc a dins
de mi mateix, de l'altre que hi ha a sota,
molt lluny, darrera moltes capes
de temps; el veig com per un arbre
s'enfila des del son
cap a la freda taca
morada de l'alba,
on, lleganyós, el dia es frega els ulls

Joan Vinyoli (2014:123). Poesia completa.
(imatge generada per IA)


dilluns, 11 d’agost del 2025

CINE (by David Lynch)

 


El cine es un lenguaje. Puede decir cosas: grandes, abstractas. Y eso me encanta.

No siempre se me dan bien las palabras. Algunas personas son poetas y dicen las cosas con palabras bellas. Pero el cine posee un lenguaje propio. Y con él puede decirse muchas cosas porque cuentas con el tiempo y las secuencias. Tienes diálogos. Tienes música. Tienes efectos sonoros. Tienes muchísimas herramientas. Y, por tanto, puedes expresar un sentimiento o un pensamiento que no podrían comunicarse de ningún otro modo. Es un medio mágico. 

A mí me parece muy bello pensar en imágenes y sonidos que fluyen juntos en el tiempo y en una secuencia, creando algo que solo puede hacerse mediante el cine. No son solo palabras o música, sino toda una gama de elementos que se unen para comprender eso que antes no existía. Se trata de contar historias. De inventar un mundo, una experiencia que la gente no tendría de no ver esa peli.

Cuando pesco una idea para una película, me enamoro del modo en que el cine es capaz de expresarla. Me gustan las historias que contienen abstracciones, y eso es lo que el cine puede hacer.

David Lynch (2006:26. Atrapa el pez dorado, 2022
(Imatge creada amb IA)

divendres, 8 d’agost del 2025

'MI VIDA EN FRAGMENTOS', LA BIOGRAFIA DEL SR. BAUMAN


Enguany, el proper novembre, el sr. Bauman haguès fet 100 anys si no haguès mort un 09 de gener de 2017. Es tracta d'un dels sociòlegs contemporanis més rellevants per a entendre el món en el que vivim, centrat en la modernitat, la postmodernitat i creador de conceptes d'ús popular com la 'societat líquida', entre altres.

El sr. Bauman va néixer a Polònia però a morir al Regne Unit. Li vam dedicar post a can Ciutadà K quan va morir(podeu clicar aquí per a recuperar-lo). Es tracta d'un sociòleg que va marcar -i molt!- la meva etapa universitària i acadèmica. Els seus treballs sempre són estimulants, potents i lúcids.

El mes de maig es va publicar una biografia que es pot ajudar a entendre el mestre Bauman. La sociòloga polaca Izabela Wagner ha fet una mena de biografia/autobiografia ja que ha recollit textos escrits pel mateix Bauman. Des de la fugida l'any 1939 per la persecució nazi, la vida a la URSS, l'expulsió de nou de la Unió Sociètica -de nou- per ser jueu l'any 1953 o l'exili de Polònia l'any 1968. 

S'aparquen les idees teòriques, doncs, i es dóna importància a les qüestions polítiques i geopolítiques que van conformar la biografia del sr. Bauman. Una oportunitat per a entendre un intens i convuls segle XX pel que respecta als múltiples conflictes que l'han configurat i per a entendre que ha significat 'ser jueu' en el segle passat, mitjançant les paraules d'un dels sociòlegs més rellevant dels darrers temps. Tan de bo, els dirigents hebreus en prenessin nota i no fessin als 'altres' el que els van fer a 'ells'.


dimarts, 5 d’agost del 2025

SOL



 SOL

 
Sol és qui no té ningú
que l'habiti, però tu,
ple de records de la vida,
no te'n facis el dejú,
que ets soledat compartida.


Joan Vinyoli (2014:336). Poesia completa.
(imatge generada per IA)