'MANHATTAN MURDER MYSTERY' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest vespre torna Woody Allen al CineClub La Ràpita. El cineasta de Nova York (amb permís de Martin Scorsese) torna a mostrar-nos el seu humor i la seva forma d'entendre el món de la parella en un film carregat -d'aparent- misteri.

Sense dubte, es tracta d'un dels directors més prolífics del cinema contemporani. Al ritme de gairebé una peli per any. Amb una filmografia carregada de perles. Qualsevol film dels anomenats 'menors' del mestre Allen és molt millor que qualsevol de les pel·lícules que podem trobar a la cartellera. El cinema de Woody té segell, té marca, té estil. Em declaro fan de Woody Allen malgrat les acusacions i judicis sense sentència.

Amb 'Manhattan Murder Mystery' (1993) el sr. Allen es reunia amb la companya amb la que van tocar l'èxit i el reconeixement unànim amb Annie Hall (1977) després de l'etapa 'Mia Farrow' del director. L'enginy, ritme i bogeria de la sra. Diane Keaton fa brillar com ningú els diàlegs del sr. Allen. I junts són la bomba. Tinguem en compte que inicialment el paper de Keaton estava escrit per a Farrow, és clar, però en aquella època, començava la terrorífica i tremenda etapa entre l'ex-parella i el personatge es va adaptar per encaixar amb l'estil de la Keaton.

De fet, en aquest film també recupera al guionista de l'època Manhattan (1979) el sr. Marshall Brickman.

El contingut del film està farcit de 'crisis de parella', continuant l'estela dels films anteriors: Alice (1990) i Maridos y mujeres (1992), tot i que en aquest cas l'embolcalla amb un misteri que li dóna més emoció i ritme. El film està carregat de referències cinematogràfiques com a bon cinèfil que és el sr. Woody Allen, estan presents pelis com Perdición (1944), La dama de Shanghai (1947) però també La ventana indiscreta (1957).

La química entre Allen-Keaton és inqüestionable però els secundaris que els acompanyen ens ofereixen una autèntica classe d'interpretació: Alan Alda i Anjelica Huston (també presents a Delitos y faltas, 1989).

En aquest film el sr. Allen torna a fer-nos el retrat de la seva ciutat preferida: Nova York (tot i que les circumnstàncies l'obliguen a estar exiliat i buscar refugi per a filmar a França, Itàlia o Espanya). El film es converteix en un autèntic free tour per la ciutat. 

L'humor brillant i lúcid de l'escriptor Allen brilla especialment en aquest film amb frases i situacions memorables. És un d'aquells films que amb els anys més han mantingut la màgia i la lucidesa del mestre Allen, on podem gaudir més clarament del seu estil. 

Amb una càmera més neguitosa i 'en moviment', impropi fins llavors del mestre Allen gràcies al director de fotografia Carlo di Palma la combinació de diàlegs enginyosos, neuroticismes d'Allen fent d'Allen i el toc políciac la fan una proposta ideal per a passar una bona estona.

Ens veiem avui a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA162

>

UN GATO EN UN PISO VACIO

 

UN GATO EN UN PISO VACIO

                   Morir, eso no se le hace a un gato.

Porqué qué puede hacer un gato

en un piso vacío.

Trepar por las paredes. 

Restregarse entre los muebles.

Parece que nada ha cambiado.
Que nada se ha movido, 

pero está descolocado.

Y por la noche la lámpara ya no se enciende.

Se oyen pasos en la escalera,

pero no son ésos.

La mano que pone el pescado en el plato, 

tampoco es aquella que lo ponía.

 

Hay algo aquí que no empieza

a la hora de siempre.

Hay algo que no ocurre

                   como debería.

Aquí había alguien que estaba y estaba,

que de repente se fue

                   e insistentemente no está.

Se ha buscado en todos los armarios.

Se ha recorrido la estantería.

Se ha husmeado debajo de la alfombra y se ha mirado.

Incluso se ha roto la prohibición

                   Y se han desparramado los papeles.

Qué más se puede hacer. 

Dormir y esperar.

Ya verá cuando regrese,

ya verá cuando aparezca.

Se va a enterar

de que eso no se le puede hacer a un gato.

Se irá hacia él

Como si no quisiera,

despacito,

con las patas muy ofendidas.

                   Y nada de saltos ni maullidos al principio.    

Wislawa Szymborska (1997:169). 

El gran número. Fin y principio y otros poemas.

(imatge generada per IA)

CIUTADÀ K FA 18 ANYS !!!

 

Que un blog faci 18 anys i que continuï tenint activitat cada setmana és un fet remarcable, una autèntica fita, un premi a la constància. Des de 2008 que Ciutadà ha anat publicant i parlant de Cinefàgia, de Cultura i de Vida en general. Ja fa anys que al valorar l'activitat d'un any més ressaltem la pèrdua de comentaris i la interacció amb els i les possibles visitants al blog... ara estem per estimulacions breus, ràpides i superficials. Dedicar estona a llegir un text ens fa mandra, optem pels estímuls audiovisuals i aparquem la 'lletra'.

En aquests 18 anys hem publicat 2.906 entrades amb un total de 553.066 visitants.

Aquest 2025 he publicat 109 entrades (5 menys que l'any passat i 15 menys que el 2023), per tant, s'està produïnt una petit davallada en la producció blogera. Ja fa anys que s'evidencia la reducció de visitants al Ciutadà K però, curiosament, enguany aquest blog ha tornat a tenir un considerable augment de visites en relació a anys anteriors, aquest 2025 hem tingut 4.731 visites (davant les 3.879 de l'any passat i les 2.721 del 2023); podríem parlar d'una tendència a l'alça que contrasta amb la poca presència de comentaris, per exemple.

I, com dèiem, pel que respecta als comentaris, es manté la tendència al silenci de les persones que ens visiten, si l'any passat només en va haver un, enguany n'hi hagut 2 però de persones no identificades, anònimes.

En relació a les entrades més visitades, aquí està el TOP 10:

1. AHIR VA MORIR JOSEP IGUAL (PER ALEX SUSANNA) amb 126 visites.

2. mónFILMAT 2024 #2: INAUGURACIÓ I CLOENDA amb 99 visites.

3. TRETS 2025: CULTURA JAPONESA: DIA 3- 04/05/25 (TRETS#4) amb 97 visites.

4.  'EL DIA DE LA BESTIA' AMB MUSICA EN DIRECTE DE ZA! A LO PERKAL (ALCANAR) amb 85 visites

5. SRA. MARIANNE FAITHFULL amb 73 visites.

6.  EL MIRACLE DE LA 'TRESMALL', L'ANY 1992 amb 68 visites.

7. 'COMING OUT' AL CINECLUB LA RAPITA amb 65 visites

8. TRETS 2025: CULTURA JAPONESA: EL CARTELL I L'SPOT (TRETS#1) amb 61 visites

9. 'FRESAS SALVAJES' AL CINECLUB LA RAPITA amb 59 visites

10. 'FOC ALS TRULLS', EXPOSICIO DE MANEL RAGA A ULLDECONA amb 59 visites

A l'igual que en anys anteriors, el Top 10 de les entrades més visitades tenen a veure amb activitats culturals del territori, totes elles relacionades amb el cinema i ens les que el Ciutadà K ha participat: mónFILMAT i TRETS, però és bonic veure que el més visitat de l'any és el record i homenatge a l'amic Josep Igual amb la ploma d'Alex Susanna.

I, de moment, no tenim cap intenció de parar. Mentre puguem, anirem publicant i escrivint sobre tot allò que ens interessi, ens estimuli i en gaudim. 

Gràcies per visitar-nos, encara que sigui en silenci. Ciutadà K continuarà estant aquí sempre que vulguem venir... cap als 19 anys!

MARATO DE LA SAGA DE 'EL PADRINO' AL CINECLUB LA RÀPITA

 

Crec que el que podrem gaudir aquest diumenge no ho heu pogut veure en cap cinema de Catalunya ni de la península (i no dic d'Europa per a no fer-me el xulo)... veure TOTA la saga de 'El Padrino', les tres parts, en un mateix dia, en pantalla gran i en VOSE és una experiència única que només el CineClub La Ràpita us pot oferir.

Aquest diumenge 22/03/26:

-10:00 El Padrino (1972)

-14:00 El Padrino II  (1974)

-18:00 El Padrino III (1990)

Una autèntica marató amb pizza per a poder dinar entre peli i peli.

Sense cap mena de dubte la saga de 'The Godfather' és una de les millors sagues de la Història del Cinema. L'obra mestra del sr. Francis Ford Coppola va dinamitar el tòpic de les segones parts mai són bones gràcies a un 'Padrino II' que superava a la primera part aprofundint en l'origen de la família Corleone.

La saga, entesa com un obra única de 3 parts, té l'encert de barreja tragedia, cinema de gàngsters, aires shakespearians, context històric, repartiment de luxe i una producció impecable. La direcció artística és tan brillant que els films tenens un coherència estètica d'alt nivell: fotografia, música i escenaris van en una mateixa direcció i ens parlen d'elegància, sobrietat i maduresa cinematogràfica.

'The Godfather' és l'adaptació de la novel·la de Mario Puzo de 1969; tot i que la novel·la només ens parla de 10 anys en la vida dels Corleone, el sr. Coppola el va convertir en una història de tres generacions que abarca des de 1901 fins al 1980 i el mateix Puzo va participar en el guió de la tercera par. Ja en la novel·la hi són els grans temes presents en les pel·lícules: família, traïció, lleialtat, tradició, pobresa i riquesa, violència, venjança, emigració... i la màxima de Balzac: "Darrera de cada gran fortuna hi ha un delicte", amb la que comença el llibre. La triologia també ens parla, doncs, de sacrifici i dels papers que et toca jugar a la Vida amb els que no sempre estàs d'acord.

La trilogia arrenca el 1945, quan un jove Michael Corleone (impecable Al Pacino) vol allistar-se a l'exèrcit i té una novia a la que manifesta la seva intenció de desmarcar-se del què és la seva família... el que Michael no sap és que desmarcar-se no sempre és tan fàcil i ràpidament es posa en problemes que el fan marxar a Itàlia per a que no el detinguin... el contacte amb els orígens de la família a Corleone serà per a Michael Corleone un reforç del vincle amb la família tot i que la seva intenció és legalitzar els negocis tèrbols de la família i apartar-se dels negocis mafiosos... i de la línia de lideratge del seu pare (un fascinant Marlon Brando).

La segona part, com si fos una preqüela ens situa en la infància i joventut del patriarca de la família: Don Vito Corleone, amb el rostre de Robert de Niro. El film anirà alternant el present de Michael com a nou 'padrino' i el passat amb la creació de Vito com a líder de la màfia. Anem veient com els dos padrinos, en diferents èpoques, es van enfortint en el seu context i moment històric.

Per a Coppola, la saga de 'El Padrino' tenia dos parts i la tercera era un epíleg sobre la mort de Michael Corleone que Coppola volia titular, precisament, La muerte de Michael Corleone.

La tercera part és un intent desesperat per blanquejar la família per part de 'el padrino' Michael Corleone, amb dificultats òbvies. Si les dues primeres ens parlen de l'Amèrica i d'Itàlia de principis del segle XX, la tercera ens situa ens els '80 i s'afegeix un element menys present en les dues parts anteriors: la Iglèsia, en un intent de moralitzar i netejar la família.

El mateix univers del film es trasllada a la família del director, en la que hi tenen paper en repartiment la seva germana (Talia Shire), el seu nebot Andy Garcia, la seva filla Sofia Coppola (que surt de bebe en la primera part) i el seu pare creant la banda sonora (Carmine Coppola) la part que no era de Nino Rota.

Les referència shakesperianes són manifestades pel mateix director, amb ressons de Titus Andrónicus o Richard III però també dels 'germans Karamazov' de Dostoiesvsky o dels Borgia. 

La saga és una faraònica producció que ens porta a Nova York, Sicília, Nevada, Miami, Las Vegas o La Habana. Una fotografia impecable del mestre Gordon Willis amb unes ombres que ens recorden a les pintures barroques a Rembrandt o Caravaggio. L'estructura dels 3 films són similars:  Esdeveniment social, Atac a la família, Reestructuració i Venjança. 

La influència de la saga de El Padrino en la Història del Cinema és innegable, dubtós que haguessin pogut venir sense ella Tarantino, Scorsese, De Palma o Los Soprano. No oblidem que fou amb El Padrino que Coppola va ajudar a provocar el canvi cap al 'Nou Hollywood' on perdien pes els grans estudis per a prioritzar la visió del director autor.

Poder veure les 3 pel·lícules juntes, una darrera l'altra, és una experiència mai vista a Catalunya i en les condicions en les que el CineClub La Ràpita us oferim: pantalla gran i VOSE. Amb pizza per a dinar tindrem les 3 pel·lícules a les 10:00, a les 14:00 i a les 18:00 el proper diumenge 22 de març.

Una oferta que no podreu rebutjar...