GLOBUS D'OR 2025

A principis de gener es van entregar els Globus d'Or, els premis de la premsa estrangera resident a Hollywood, en la seva 82ena. edició, amb les crítiques, escàndols i acusacions molt més calmades que en anys anteriors. 1.300 persones convidades van assistir a la Gala d'entrega dels Premis. Una gala presentada per Nikki Glasser.

Les dos pelis guanyadores són les que, segons els darrers premis entregats, són les grans 'enfrontades' de l'any: Emilia Perez i The Brutalist. Amb 10 nominacions la primera i amb 7 la segona, foren les principals guanyadores dels Globus d'Or. La diferenciació entre categories Millor Musica/Comèdia i Millor Drama els ha jugat a favor, perquè no competien entre elles. 

Emilia Perez se'n va endur 4 premis: Millor Film Musical, Millor Film de parla no anglesa, Millor Actriu Secundària (Zoe Saldaña) i Millor Cançó (El mal, cantada per Karla Sofia Gascon i Selena Gomez). The Brutalist s'emportà 3: Millor Film Dramàtic, Millor Director (Brady Corbet) i Millor Actor (Adrien Brody).

Com a perdedores tenim a Conclave (amb 6 nominacions només es va emportar e premi al Millor Guió) o Anora i La Sustancia (tot i que rebé el premi a la Millor Actriu per a Demi Moore  que reb premi després de 45 anys de professió), amb 5 nominacions cadascuna. 

En Televisió la gran sèrie guanyadora fou Shogun amb 4 premis (Millor Sèrie, Actor, Actriu i Actor Secundari), pel que respecta a Sèries Dramàtiques i Hacks com a Millor Sèrie de Comèdia. El protagonista de The Bear Jeremy Allen White s'emporta un nou premi al millor actor... i ja en té 3 d'acumulats.

Com a mini-sèries: el Premi a la Millor fou Mi reno de peluche i Jodie Foster (per True Dective: Night Country) i Colin Farrell (The Penguin) s'emporten els premis de Millor Actriu i Actor, respectivament.

Destacable el premi a la Millor BSO per Rivales (Challengers), de Trent Reznor i Atticus Ross. Esperat el premi a Millor Film d'Animació per a Flow, la joia de Gints Zibalodis d'Estònia). El reconeixement a al film de Millor Taquilla fou per a Wicked (amb 4 nominacions).

Tot seguit, la llista del Palmarés, marcat amb negreta la guanyadora:

Película - Drama

• The Brutalist / A Complete Unknown / Cónclave /Dune: Parte Dos / Nickel Boys / Septiembre 5

Mejor Película - Musical o Comedia

• Emilia Pérez / Anora / Rivales / A Real Pain / La sustancia / Wicked

Mejor Película - Animación

• Flow, un mundo que salvar / Del revés 2 /Memorias de un caracol / Vaiana 2/ Wallace y Gromit: La venganza se sirve con plumas / Robot salvaje

Mejor logro cinematográfico y de taquilla

• Wicked / Alien: Romulus /Bitelchús Bitelchús /Deadpool y Lobezno /Gladiador II / Del revés 2 / Twisters / Robot salvaje

Mejor película de habla no inglesa

• Emilia Pérez / La luz que imaginamos /The girl with the needle/ Aún estoy aquí/ La semilla de la higuera sagrada / Vermiglio

Mejor Actriz Principal de Cine - Drama

• Fernanda Torres (Aún estoy aquí) / Pamela Anderson (The Last Showgirl) / Angelina Jolie (María Callas) / Nicole Kidman (Babygirl) / Tilda Swinton (La habitación de al lado) / Kate Winslet (Lee)

Mejor Actor Principal de Cine - Drama

• Adrien Brody (The Brutalist) /Timothée Chalamet (A Complete Unknown) / Daniel Craig (Queer) / Colman Domingo (Las vidas de Sing Sing) / Ralph Fiennes (Cónclave) / Sebastian Stan (The Apprentice. La historia de Trump)

Mejor Actriz Principal de Cine - Comedia o Musical

• Demi Moore (La sustancia) / Amy Adams (Canina) / Cynthia Erivo (Wicked) / Karla Sofía Gascón (Emilia Pérez) / Mikey Madison (Anora) /Zendaya (Rivales)

Mejor Actor Principal de Cine - Comedia o Musical

• Sebastian Stan (A Different Man) / Jesse Eisenberg (A Real Pain) / Hugh Grant (Heretic) / Gabriel Labelle (Saturday Night)/ Jesse Plemons (Kinds of Kindness) / Glen Powell (Hit Man: Asesino por casualidad)

Mejor Actriz de Reparto de Cine

• Zoe Saldaña (Emilia Pérez / Selena Gomez (Emilia Pérez) / Ariana Grande (Wicked) / Felicity Jones (The Brutalist) / Margaret Qualley (La sustancia) / Isabella Rossellini (Cónclave)

Mejor Actor de Reparto de Cine

• Kieran Culkin (A Real Pain) / Yura Borisov (Anora) / Edward Norton (A Complete Unknown) / Guy Pearce (The Brutalist) / Jeremy Strong (The Apprentice. La historia de Trump) / Denzel Washington (Gladiador II)

Mejor Dirección de Cine

• Brady Corbet (The Brutalist) / Jacques Audiard (Emilia Pérez)/ Sean Baker (Anora) / Edward Berger (Cónclave) / Coralie Fargeat (La sustancia) /Payal Kapadia (La luz que imaginamos)

Mejor Guion de Cine

• Peter Straughan (Cónclave) / Jacques Audiard (Emilia Pérez)/ Sean Baker (Anora) / Brady Corbet, Mona Fastvold (The Brutalist) / Jesse Eisenberg (A Real Pain) / Coralie Fargeat (La sustancia)

Mejor Banda Sonora Original de Cine

• Trent Reznor, Atticus Ross (Rivales) / Volker Bertelmann (Cónclave) /Daniel Blumberg (The Brutalist) / Kris Bowers (Robot salvaje) / Clément Ducol, Camille (Emilia Pérez) / Hans Zimmer (Dune: Parte Dos)

Mejor Canción Original de Cine

• 'El Mal' (Emilia Pérez) / 'Beautiful That Way' (The Last Showgirl) / 'Compress / Repress' (Rivales) / 'Forbidden Road' (Better Man) / 'Kiss The Sky' (Robot salvaje) / 'Mi Camino' (Emilia Pérez)

TELEVISIO

Mejor Serie de Televisión - Drama

• Shogun / chacal / La diplomática / Mr. & Mrs. Smith / Slow Horses /El juego del calamar

Mejor Serie de Televisión - Comedia o Musical

• Hacks / Colegio Abbott /The Bear / The Gentlemen / Nadie quiere esto / Solo asesinatos en el edificio

Mejor Miniserie o Película para Televisión

• Mi reno de peluche / Disclaimer / Monstruos: La historia de Lyle y Erik Menéndez / El pingüino / Ripley/ True Detective: Noche polar

Mejor Actriz Principal de Serie de Televisión - Drama

- Anna Sawai (Shogun) / Kathy Bates (Matlock) / Emma D'arcy (La Casa del Dragón) /( Caya Erskine (Mr. & Mrs. Smith) / Keira Knightley (Palomas Negras) /Keri Russell (La diplomática)

Mejor Actor Principal de Serie de Televisión - Drama

• Hiroyuki Sanada (Shogun) / Donald Glover (Mr. & Mrs. Smith ) / Jake Gyllenhaal (Presunto inocente) / Gary Oldman (Slow Horses) / Eddie Redmayne (Chacal) / Billy Bob Thornton (Landman: Un negocio crudo)

Mejor Actriz Principal de Serie de Televisión - Comedia o Musical

• Jean Smart (Hacks) / Kristen Bell (Nadie quiere esto) / Quinta Brunson (Colegio Abbott) / Ayo Edebiri (The Bear) / Selena Gomez (Solo asesinatos en el edificio) / Kathryn Hahn (Agatha, ¿quién si no?)

Mejor Actor Principal de Serie de Televisión - Comedia o Musical

• Jeremy Allen White (The Bear) / Adam Brody (Nadie quiere esto) /Ted Danson (Un hombre infiltrado) / Steve Martin (Solo asesinatos en el edificio) / Jason Segel (Terapia sin filtro) / Martin Short (Solo asesinatos en el edificio)

Mejor Actriz Principal de Miniserie o Película para Televisión

• Jodie Foster ( True Detective: Noche polar) / Cate Blanchett (Disclaimer) / Cristin Milioti (El Pingüino) / Sofía Vergara (Griselda) / Naomi Watts (Feud: Capote Vs. The Swans) / Kate Winslet (El régimen)

Mejor Actor Principal de Miniserie o Película para Televisión

• Colin Farrell (El pingüino) / Richard Gadd (Mi reno de peluche) / Kevin Kline (Disclaimer) / Cooper Koch (Monstruos: La historia de Lyle y Erik Menéndez) /Ewan McGregor (Un caballero en Moscú) / Andrew Scott (Ripley)

Mejor Actriz de Reparto de Serie, Miniserie o Película para Televisión

• Jessica Gunning (Mi reno de peluche) / Liza Colón-Zayas (The Bear) / Hannah Einbinder (Hacks) / Dakota Fanning (Ripley) / Allison Janney (La diplomática) / Kali Reis (True Detective: Noche polar)

Mejor Actor de Reparto de Serie, Miniserie o Película para Televisión

• Tadanobu Asano (Shogun) / Javier Bardem (Monstruos: La historia de Lyle y Erik Menéndez) / Harrison Ford (Terapia sin filtro) / Jack Lowden (Slow Horses) / Diego Luna (La Máquina) / Ebon Moss-Bachrach (The Bear)

Mejor Cómico/a de Stan-Up

• Ali Wong (Ali Wong: Single Lady) / Jamie Foxx (Jamie Foxx: What Had Happened Was...) / Nikki Glaser (Nikki Glaser: Todos moriremos algún día) / Seth Meyers (Seth Meyers: Dad Man Walking) / Adam Sandler (Adam Sandler: Love You) / Ramy Youssef (Ramy Youssef: More Feelings)

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA142

>

'LITTLE MISS SUNSHINE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest mes, al CineClub La Ràpita, engeguem una proposta molt xula: demanar a alguna persona rellevant del terreno que ens agrada i valorem que triï una pel·lícula que li agradaria veure en pantalla gran i que vingui a presentar-la el dia que la projectem.

Aquest diumenge comencem amb 'Maria Climent presenta...', i l'escriptora ebrenca ha escollit 'Little Miss Sunshine'.

Cada any, hi ha una peli petita i independent que destaca i despunta per sobre de grans pel·lícules i grans produccions. L'any 2006 aquesta peli fou 'Little Miss Sunshine'; la road movie d'una família cap el concurs de bellesa infantil de la petita de la casa. Una família disfuncional, rara i poc adaptada... segons el guionista Michael Arndt la idea del film li va inspirar el llavors governador de Califòrnia Arnold Schwarzenegger: "Si hay algo en este mundo que me da asco, son los perdedores. Los desprecio profundamente"... tenia la llavor perfecta per a fer una film 'de perdedors'.

No fou un film de fàcil rodatge, per qüestions econòmiques es va tardar 5 anys en realitzar-se. És el film debut de Jonathan Dayton i Valerie Faris, amb un extens passat dirigint videoclips, per a REM, Red Hot Chilli Peppers, The Smashing Pumpkins...

El repartiment és un autèntic luxe: Toni Collette, Greg Kinnear, Paul Dano, Bryan Cranston, Allan Arkin, Steve Carrell (fent un dels seus primers papers dramàtics) però si el film té un personatge adorable i principal aquesta es l'interpretat per Abigail Breslin. La van protegint fent-li escoltar música mentre el seu avi (Alan Arkin) deia totes les paraules grolleres i malsonants del guió .

El film ens parla de la por al fracàs i de rebre el suport de la gent que t'envolta; ser capaç de tirar endavant encara que les coses no siguin fàcils. Així doncs, fracassar no és un fet inútil sinó que ha de servir per aixecar-nos i tirar endavant.

La peli fou nominada a 4 premis Oscar dels que va guanyar millor actor de repartient per a Alan Arkin i guió original per a Michael Arndt.

Sense dubte, és d'aquelles pelis de les que surts veient la part bonica de la Vida, quan acabes de veure-la sents que la Vida no és tan dura. 

Una pel·lícula vitalista i entusiasta que podrem gaudir aquest diumenge amb la presència de Maria Climent.

RELLEGIR

Com una mosca caiguda, fustigada per aquesta grip viciosa que ronda, tapada amb una manta i prop d'una infusió de gingebre, he rellegit Lolita de Vladimir Nabokov,  i Memorias de Leticia Valle, de Roca Chacel.

Mentiria si digués que no rellegeixo des que llegeixo, però històricament jo m'havia mirat l'acció de rellegir amb ulls desconfiats. Com un mal vici, com una relliscada indulgent o un crim comès contra una mateixa. Tan poc temps que tenim, tants llibres per llegir, i jo repeteixo lectura, per què? Suposo que, a les beceroles del meu entusiasme per la lletra impresa, en l'acció de rellegir hi havia la cerca d'un drac, l'intent inabastable de reconstruir les sensacions que l'encontre inicial amb el text m'havia despertat. Paradís perdut. Res més lluny del que busco ara. 

Nabokov explicava en les seves Conferències sobre literatura que "un llibre no es pot llegir: només es pot rellegir. Un bon lector, un gran lector, un lector actiu i creatiu és un relector. I us diré per què. Quan llegim un llibre per primera vegada, el mateix procés de moure laboriosament els ulls d'esquerra a dreta, línia rere línia, pàgina rere pàgina, aquest complicat treball físic sobre el llibre, el procès d'entendre en termes d'espai i temps de què tracta el text, s'interposa entre nosaltres i l'apreciació artística".

Rellegir, sigui per plaer, ritual o feina, ha acabat esdevenint per mi un procés d'aprenentatge, de reconeixement i aprofundiment en relació amb el llibre, però també amb la lectora. Zadie Smith ho explica molt bé, escriu que "les novel·les que millor coneixem tenen una arquitectura. No només una porta d'entrada i una altra de sortida, sinó habitacions, passadissos, escales, un jardí davant i un darrere, trapes, corredors secrets, etcètera. És un relector afortunat aquell que coneix mitja dotzena de novel·les d'aquesta manera al llarg de la seva vida".

Com un personatge de Jane Austen refent-se d'una llarga malaltia després d'haver sortit a passejar un dia que la va atrapar la pluja, permeteu-me acomiadar aquestes línies de pura passió lectora citant l'assaig Leer mata, on, fent referència a l'amant, Luna Miguel escriu: "Si lo ama, piensa, es por cómo lee". Súmmum absolut, ja no només del romanticisme lector, sinó del romanticisme a seques. 

Irene Solà a
La Vanguardia de 08/02/25

'PSICOSIS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Només en sentir els acords estridents de la música de Bernard Herrmann sabem de quina pel·lícula estem parlant. Només escoltant el 'txuin, txuin, txuin' sabem que Janet Leigh està a punt de morir a la dutxa. 'Psicosis' del mestre Hitchcock és -sense dubte- un de les obres mestres de la Història del Cinema (que enguany fa 65 anys de la seva estrena) i que aquest dijous podreu veure en pantalla gran i en versió original subtitulada gràcies al CineClub La Ràpita. 

Per a molta gent es tracta del film fundacional del subgènere 'slasher' caracteritzat per assassí amb la cara coberta, del que no sabem la identitat i que mata de forma (aparentment) atzarosa i sanguinària; prioritàriament a col·lectiu jove.

El sr. Hitchcock estrena 'Psicosis' quan ja havia estrenat clàssics com 'La ventada indiscreta', 'Crimen perfecto' o 'Vértigo'.

El sr. Hitchcock fou el primer que posà en primer pla el seu nom com director del film, fins llavors, el protagonisme principal era de les productores, de les majors. Això dóna comptes de la forma de funcionar del sr. Hitchcock: tenir un control de gairebé tot. En el cas de 'Psicosis', per exemple, es tracta d'una adaptació del llibre de Robert Bloch, escrit el 1959 que Hitchcock va comprar per 9.000 dòlars i va encarregar al seu agent que comprés tots els exemplars que quedaven disponibles per a que ningú conegués la història. El llibre està basat en la vida d'Ed Gein -assassí en sèrie dels EEUU, especialment sàdic- que vivia a només 60 km de l'autor del llibre.

Un altre exemple, d'aquest 'control' de què parlem és que el director va prohibir al repartiment que concedís cap entrevista per a desvetllar els continguts rellevants de la història, el mateix Hitchcock s'encarregà de fer la promoció del film.

Curiositats del film: 

• La protagonista, Janet Leigh, comença el film lluint sostenidors blancs per a transmetre inocència en el personatge però després seran negres...
• A l'escena de la dutxa el cos no és de Janet Leigh, sinó de Marli Renfro (model, ballarina de Playboy) que havia de rodar només 2 dies i al final en va estar 7. La famosa escena va durar 45 segons 78 configuracions de càmera i 52 talls. El documental '78/52' dirigit per Alexandre O. Philippe analitza només aquesta mítica escena.
• Per a l'escena de la dutxa va utilitzar solomillos i meló per l'apunyalament del cos humà; i la sang era sirope de xocolata.
• L'actor protagonista -Anthony Perkins- no va poder fer l'escena de la dutxa perquè estava assajant una obra que havia d'estrenar a Broadway. 
• La casa dels Bates es pot visitar en els estudis Universal de Los Angeles. Està inspirada en un quadre d'Edward Hopper -del 1925- 'The House By The Railroad'.
• Hitchcock va demanar al compositor Herrmann que la música només tingués instruments de corda. 
• Diverses actrius foren plantejades per a protagonitzar el film: Eva Marie Saint, Lee Remick, Piper Laurie, Lana Turner...
• 'Psicosis' fou el primer film que va mostrar la tassa de vater i una estirada de cadena de la cisterna... estava censurat.
• Un aspecte innovador del film és que, la que semblava la protagonista del film, mor abans de la meitat de la pel·lícula.
• La Paramount Pictures no confiava massa en la idea de Hitchcock, li van donar molt poc pressupost: es va rodar en blanc i negre per abaratir costos, Hitchcock no va cobrar (només va demanar el 60% dels beneficis)  i Janet Leig cobrà una quarta part del seu catxé.
• El mestre Hitchcock va rebre la seva cinquena nominació a l'Oscar com a director (la darrera nominació) per aquest film, juntament amb 3 nominacions més (actriu secundària, direcció artística, fotografia). No en va rebre cap, només l'honorífic l'any 1967.

Així doncs, sessió de luxe avui al CineClub La Ràpita: poder veure en pantalla gran d'un referent indiscutible de la Història del Cinema.... veniu a 'gaudir' de Norman Bates i la seva mare?