PLAÇA VELLA
El meu quiosc, el meu fanal,
són els d'aquesta plaça. Restauranteconòmic amb porxos i plat a deu pessetes,el soroll de les motos, la creu de la farmàcia,i la camisa estesa en el balcó,
com un penjat cap per avall.
que ets soledat compartida.
Conec un matrimoni
ben avingut, amos del bar, gent grassa,
que es diverteixen prou, sota els llençols,
honestament, de nit. En despertar-se pensen
que prospera el negoci: nevera nova ahir,
de les elèctriques. I bons clients
als matins solellats, a les tardes plujoses.
Entre la dona i ell i el pare s'ho arreglen;
tot queda a la família. Certament,
vol sacrificis tenir un bar i, sobretot, les tapes
calentes, variades, demanen molta cura
i mai no reposar. Però que, almenys,
el dia de festa a la setmana, no ens el treguin;
al barri vell tothom hi està d'acord, i jo també.
Ja som a la tardor.
No val ací parlar de fulles seques,
que l'únic arbre és el fanal, però
jo vaig caient a poc a poc a dins
de mi mateix, de l'altre que hi ha a sota,
molt lluny, darrera moltes capes
de temps; el veig com per un arbre
s'enfila des del son
cap a la freda taca
morada de l'alba,
on, lleganyós, el dia es frega els ulls
Joan Vinyoli (2014:123). Poesia completa.
(imatge generada per IA)
.png)
