dimecres, 25 de febrer del 2026

'MEMORIA' AL CINECLUB LA RAPITA



Gràcies al projecte FilmoXarxa, demà, al CineClub La Ràpita podrem gaudir d'un pel·lícula que és més que una pel·lícula... és una autèntica experiència sensorial. Ens trobem davant d'un film dirigit pel director més famós i valorat del cinema tailandés: Apicatpong Weerasethakul -de nom impronunciable- porta una trajectòria cinematogràfica marcada pel misteri. En els seus films es barreja la poesia, la màgia, el passat i allò sobrenatural amb una quotidianeïtat que la fa creïble i verosímil. 

'Memòria' (2021) és un dels pocs films que ha filmat fora del seu país; en aquest, cas a Colòmbia. Ens explica la història de Jessica (magnètica com sempre Tilda Swinton), una botànica britànica a la que una nit la desperta un so que no és capaç de reconèixer. Llavors comença una recerca, al cor de la selva, per a trobar aquell so que sembla que només pugui escoltar ella.

El plantejament argumental pot ser simple però el film ens porta per un camí carregat de poesia, fins a portar-nos al mateix origen de la Vida. Un film carregat de Filosofia i Espiritualitat, marca de la casa del director.

El director té un patró estructural en els seus films, generalment, consten de dues parts diferenciades; en aquest cas, també: en la primera, ens submergim en un entorn urbà, agressiu i fred. La protagonista arriba a Bogotà per a visitar a la seva germana que està hospitalitzada. Viatgem per la ciutat acompanyant a la protagonista confosa, estranyada i nosaltres ens submergim en aquest entorn misteriòs.

La segona part, ens porta a la selva, carregada de llum, cant d'ocells i una sensació de calma que emplena de mística la pantalla. Allà coneixem un personatge clau: Hernan, un enginyer de so, antic conegut de la protagonista que és capaç de recordar-ho tot... de 'coses animades i inanimades'.

'Memòria' és un diàleg amb les veus del passat, amb els records col·lectius, amb allò que ens uneix com a éssers humans...  a través d'un so misteriós. Un so al que la protagonista en un intent per saber-ne la procedència és capaç de descriure'l com un objecte, la protagonista arriba a parlar d'un so "més rodó" quan intenta descriure'l. El so, en general, juga un paper decissiu en aquesta pel·lícula i cal ser un espectador atent i predisposat per valorar-ho.

I millor no continuar escrivint, perquè es tracta d'un d'aquells films-experiència, d'atmosfera impecable, de suggerències, de magnetisme del que cal saber com menys coses, millor. El cinema de Weerasethakul és cinema màgic, contemplatiu, místic i hipnòtic. Un cinema que demana l'atenció plena de l'espectador, a estar receptiu a la sensorialitat que ens proposa i deixar-nos portar per les seves imatges i els seus silencis.

Demà a les 20:00, us esperem a l'Auditori Sixto Mir.


dilluns, 23 de febrer del 2026

A ALGUNOS LES GUSTA LA POESÍA

 


A ALGUNOS LES GUSTA LA POESÍA       

A algunos,
es decir, no a todos.
Ni siquiera a los más, sino a los menos.
Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,
y a los mismos poetas,
serán dos de cada mil personas.
 
Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,  
como les gusta la vieja bufanda,    
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro. 
    
La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.    
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos. 

 

Wislawa Szymborska (1997:155). 
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)

dijous, 19 de febrer del 2026

'FEMME' AL CINECLUB LA RAPITA




Com sabeu, al CineClub La Ràpita hem dedicat algunes sessions a que alguna personalitat del món de la Cultura del territori ens triï una pel·lícula i que ens la vingui a presentar. Aquest mes és el torn de Vicent Fibla, director d'Eufònic i motor responsable de moltes de les coses interessants que han pensat en el nostre territori en els darrers 10 anys. El sr. Fibla és un element imprescindible per a entendre la riquesa d'activitats culturals que tenim en aquests moments al territori.

El film escollit per Vicent és un recent, arriscat i potent. 'Femme' (2023) és un film debut del Regne Unit dirigit per Sam H. Freeman i Ng Choon Ping. Ens explica la història de Jules, drag queen que reb un atac homofòbic després d'una actuació, al cap d'uns mesos, ja recuperat de l'agressió reconeix al seu agressor en una sauna gai... començará el joc de seducció i venjança. El film era un curtmetratge de 2021 -guanyador d'un BIFA i 11 nominacions i nominat a un BAFTA-, dels mateixos directors que aran han traspassat al llargmetratge. Freeman és guionista de diverses sèries televisives i Ping és director de teatre, junts, amb el curt i amb el llarg han rebut reconeixement en diversos festivals de Cinema.

El film s'ha emportat diversos premis, entre ells el Premi Alquimias de la Seminci de Valladolid. Un dels atractius del film són les localitzacions del Londres nocturn, oferint altes dosis de realisme amb un càmera en moviment que ho reforça. La química entre els dos actors protagonistes és una peça clau per a que el fillm tingui altes dosis de verosimilitud, George MacKay i Nathan Stewart-Jarrett estan genials.

Un thriller eròtic, impactant, transgressor i provocador; un 'queer noir' que ens parla d'identitats fluïdes, canviants; dels múltiples 'jos' que tenim en diferents contextos i relacions. El film també explora les dinàmiquers de poder que sorgeixen del domini masculí i, sobretot, l'homofòbia i l'assumpció de la pròpia orientació sexual. Un film que no dissimula les escenes de sexe dures i contundents, amb tocs sados.

El poder acaba sent el gran tema del film: el poder queer, el poder drag, la pèrdua i la recuperació del poder. En paraules dels seus directos, afirmen que han volgut posar en imatges tot allò que els atemoritza i els enfada de ser homosexuals.

Veniu a descobrir una de les pelis angleses més impactants dels darrers anys el proper diumenge a les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir.

dilluns, 16 de febrer del 2026

dilluns, 9 de febrer del 2026

LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS

 


LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS        

Cuando pronuncio la palabra Futuro,
a primera sílaba pertenece ya al pasado.
 
Cuando pronuncio la palabra Silencio,
lo destruyo.
 
Cuando pronuncio la palabra Nada,
creo algo que no cabe en ninguna no existencia.     
 

Wislawa Szymborska (1997:102). 
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)