FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XV )

··

LOS ABRAZOS ROTOS (2009)
El sr. Pedro Almodóvar és un mestre de la promoció, de l’auto-promoció, cada pas que dóna, ja sigui en pre-, durant i post- producció s’encarrega prou de fer-ne ressó, sempre amb la sensació de que LA peli nova és LA peli definitiva del director de la Manxa, aquella que resumeix, transmet i condensa tota la seva personalitat creativa .... Los Abrazos Rotos, no és una excepció, venuda com LA peli Almodóvar/Cruz definitiva, per al lluïment definitiu de la Pe... Però anem al gra, aquesta és una de les pelis menys ‘Almodóvar’ que hem vist darrerament (a exepció del toc d’humor del film dins del film amb la Carmen Machi en estat de gràcia i de les sempre presents relacions familiars) i més d’infinitats d’autors de cinema europeus, el film està posseït –descaradament!- pels esperits d’Antonioni, Rossellini,... Es una mala peli?, doncs no, però tants misteris, tants secrets, tantes confidències em van arribar a cansar...Visualment molt ponent i la Pe: Espectacular!!!
Valoració: Notable.
·
C.R.A.Z.Y. (2005)
Aquesta és una d’aquelles pelis que tot i la seva aparent senzillesa et cala, i la recordes encara que passi temps. D’aquelles històries que tot i centrar-se en un –curiós- nucli familiar ens parla de moltes més coses, de la vida en general: el sexe, les drogues, el descobriment de l’homosexualitat, l’amor.... recreant adequadament l’entorn dels ’70 (el look, la música) i els seus personatges et captiven, fins i tot els menys positius!! Pel·lícula canadenca (ens arriben poques!) amb tocs de surrealisme, d'ironia, de sentit de l'humor... una meravella!!.
Valoració: Excel·lent
·
ROBOCOP (1987)
Molts crítics pensen que Paul Verhoeven és un dels directors menys entés del cinema actual. Molts veuen en els seus films històries paramilitars, pseudofeixistas, masclistes,... i la majoria de cops són, senzillament, històries filmades amb elevades dosis d’ironia i, sovint, sarcasme. El crítics se l’han pres més seriosament que ell mateix. Procedent de Dinamarca on signa històries amb dosis de cinema eròtic com Delícias Turcas y Delicias Holandesas... desembarca als EEUU amb aquest film de poli-humà reconvertit en poli-cyborg (o robot) després de rebre un brutal, sàdic i gore atac. El film juga a imaginar un futur on la seguretat està en mans de l’empresa privada... la cosa dóna molt de joc!! Òbviament, vista ara té un punt de passat de moda i tant dels ’80 que espanta, però el seu missatge segueix vigent (Saura l’haurà vist?)...després vingueren Instinto Básico, Showgirls i Starship Troopers... Buf, això és una altra història!!!
Valoració Bé
·
STAR TREK (2009)
Que li ofereixin ressucitar la saga trekkie a un fan de la saga Star Wars és un sacrilegi o broma de mal gust... però si a qui li encarreguen és el 'gurú' de les series televisives actuals: J.J.Abrams, la cose s’entén més... el creador d'Alias, Perdidos, de la sorprenent Monstruoso ha de tenir carta blanca per a això i més... estic convençut que és un dels pocs directors que li encarregarien filmar allò que més odia amb la garantia de que serà un èxit. Al Ciutadà K sempre li ha semblat l’univers trekkie massa cientifista com a atreure-li al 100%... l’aire messiànic i èpic, però, d’Star Wars el va copsar des del primer dia... però amb una peli d'Star Trek com aquesta podria compartir club de fans sense problemes. Film àgil, fundacional, ràpid, madur, divertit, entretingut, amb la presència inestimable de l’autèntic Spock (Nimoy) en una filigrana espai/temps digna de Perdidos.... Per passar l’estona, sí, però quina estona més ben passada!!!, Ah, i un Zachary Quinto amb una prometedora carrera que no hem perdre vista....
Valoració: Notable Alt.
·
HENRY V (1989)
El què li ha passat al sr. Branagh és un misteri. Un dels directors anglesos amb més prespectives de convertir-se en el Welles del segle XXI un bon dia va trencar aquesta perspectiva... els motius? Un misteri... egomania?, trencament amb la musa i ex-parella Emma Thompson? deliris de grandesa? Èxit mal portat? Pot ser sí, però si quan inicià la seva carrera era especialista en Shakespeare, què ha passat? ja no ho és? algú li ha fet un rentat de cervell?? El fantasma de Frankenstein (film que marcà el principi del final en la carrera d’aquest director) i la mala sort el persegueixen? El film que ens ocupa és el seu primer film, un debut es-pec-ta-cu-lar (com s'han vist pocs!) i el que veiem (quan ell tenia 24 anys) ens fa pensar en un director madur i curtit.... film intens, bona fotografia, música, impetuosa, bones intepretacions (començant per la seva).. després vindrien Morir Todavía, Molt soroll per res, i l’espectacular Hamlet... però ara, on està ara?? Henry V és genial!!
Valoració: Excel·ent
·
MILLENIUM 1 (2009)
Fer una adaptació cinemtogràfica d’un llibre que ha ‘volat’ de les llibreries de tot el món té riscos, molts riscos... tothom sabem la història, tothom ens hem imaginat els personatges, tothom sabem com acaba el misteri... per tant, haurà d’estar molt ben feta per a poder suplir tot això. Parlar sobre com ens imaginàvem l’adaptació del llibre és difícil perquè cadascú/na se n’haurà fet una de visió, però al Michael me l’imaginava més macarra i a la Lisbeth més antisocial, molt més antisocial... un cop dit això, el film té el to d’una teleserie de dissabte a la tarda, els grans encerts són la recerca bucejant per les fotografies que arriben a l’emoció despertada en llegir el llibre i les escenes sexuals més dures (sí, ben filmades, creïbles!)... a part d’això, passem l’estona però poc més.
Valoració: Suficient

·
PONYO EN EL ACANTILADO (2008)

Miyazaki és un mestre!! Ja ho sabíem, però ho hem de repetir i ho repetirem en cada nova peli que ens arribi... les històries d’una quotidianeitat màgica hipnotitza a nens/es i grans... mai els nens de la família K havien estat tan atents en un film d’animació com en aquest (ni amb Pixar!!!): això és la millor garantia!! I no és només per la vessant visual, que és un prodigi (i artesanalitat impecable, tot està dibuixat a mà!!) sinó per tots aquells missatges de respecte cap al medi ambient, cap al mar, cap als altres (en general) i cap a la gent gran (en particular)... i el paper d’una mare autònoma, forta i independent com n’hem vist poques en el cinema d’animació... Ponyo t’acarona l’ànima i t’injecta alegria de viure...
Valoració: Matrícula d’Honor
·
LOS MUNDOS DE CORALINE (2009)
Ja seria hora que arranquéssim part de TOT el reconeixement que li hem donat a Tim Burton per Pesadilla antes de Navidad i li entreguéssim a Henry Selick, que fou el director d’aquella i tingué molt a dir en la posada en imatges de la història (això sí!) de Burton. La justificació d'aquest reconeixement és que aquesta que ens ocupa (sense Tim) és un prodigi d’imaginació i deliri visual, i estar perfectament a l’alçada d’aquella. L’entrada en el món paral·lel i familiar de Coraline com si d’Alícia en creuà el mirall... és un delícia!!... un decorats desbordants de detalls, un personatges fascinants i un història que ens parla de reivindicar la importància de prestar atenció a les persones que estimem. El punt negatiu és la música, òbviament, no és Danny Elfman, i Bruno Coulais sembla que jugui a ser-ho ... i no ho aconsegueix!! (es tracta però d'un músic interessant a Microcosmos o Los Chicos del Coro, per exemple). Reivindicar l’stop-motion enmig d’aquesta oferta massiva de tecnologia digital és tot un mérit i motiu d’aplaudiment.
Valoració: Excel·lent
·
ACCION MUTANTE (1993)
Aquesta peli és una gamberrada, plena d’amiguets i de temes que són la delícia de qualsevol friki amant dels còmics i la ciència ficció... i Alex de la Iglesia ho era... ara s’ha fet gran, i famós i internacional...i president de l'Academia de Cinema d'Espanya... però quan va començar ho fèu amb un curt mític: ‘Mirindas Asesinas’ i el film Acción Mutante, ambdues d'una caspa tremenda. Més que la història, allò que impactà del seu debut és l’apabullant ús tècnic com si d’una pel·lícula de Hollywood es tractés... però amb molts menys pressupost!!. Escenes escatològiques, gore, psicòpates que són un clar homenatge a tots els films del gènere, des de Wes Craven a Alien o Jeunet i Caro. Llàstima que a voltes sigui tan grollera i poc subtil.
Valoració: Bé
·
TERMINATOR SALVATION (2009)
Aquesta saga (Terminator) s’ha allargat en el temps més del convenient. Si la primera (del visionari James Cameron, ara, força pesadet després de Titanic) fou un film de culte amb un història inquietant de salts en el temps i paper de la robòtica difícil de passar per alt... la història es convertí en saga quan es van estirar el diferents fils temporals que permetia la història: John Connor era el futur que calia protegir a qualsevol preu per a garantir el futur de la humanitat davant de l’atac imminent i de destrucció massiva dels robots... Tot allò passaria en el futur, doncs bé, en la que ens ocupa ara, el futur ja és aquí. La rebelió de les màquines ja ha tingut lloc i la humanitat són com conillets d’Índies a les seves grapes metàl·liques... i John Connor ens ha de salvar (certament, amb un rostre i cos com el Christian Bale, qui no es deixaria salvar, no???). El problema és que fa taaaaants anys de les altres parts (Terminator, 1984) que algun aspecte de la història ens el perdem un mica....Film trepidant, ràpid, àgil i de molta més acció i menys filosofia que les anteriors i amb una fotografia freda i acerada molt adient... Atenció a Swarzenegger en un cameo impactant. (I el sr. Bale taaaaan guapo!! :P )
Valoració: Notable
·
ROCKANROLLA (2008)
Molts són el que opinen que a Guy Ritchie només li faltava separar-se de la seva dona (ara, ex) Madonna per a tornar a ser l’autor més tarantinià de Londres. I els que així opinen tenen raó. El que vam veure a Lock & Stock (1998) i Snatch. Cerdos y diamantes (2000)(tot i que per a molts era un plagi de Tarantino) tenia suficient personalitat com per a poder tenir un continuïtat... però arribà Madonna i amb ella, Barridos por la marea (2002), tremenda!! .... i Madonna marxà... i arribà Rockanrolla que ens continua el fil deixat per Snatch. No, no surten ni els mateixos persontages ni la història té res a veure però el to, la màfia londinenca, els efectes visuals, la música, ens remeten a un Ritchie com si la Reina del Pop no hagués passat per la seva vida. Molt interessant el muntatge i les històries que se’ns expliquen de forma parel·lela... tantes traïcions en algun moment et fan perdre, però... Molt recomanable!!!.
Valoració: Bé

·

·