(1922-2009)Ai, sí, aquesta setmana ha estat una setmana de desaparicions vàries, eh? ja ho diuen que la mort se'ns emporta de 3 en 3 ...
Un dels il·lustres membres de la 'família de còmics d'Espanya' (ara em recordo a la nostra Pe i al nostre Ja -de Bardem, dic!-) ens ha deixat.... aquell bigoti, aquells ulls i aquella calba no oferien confussió, el sr. López Vázquez era únic !!!.
José Luís López Vázquez -nascut 11/03 de 1922- era fill de modista i funcionari de Justícia, aquest, abadonà la família al poc de nèixer ell. La seva educació familiar vingué de la seva mare, el seu tiet i la seva àvia ... no em direu que aquest inici de vida no sembla ja una de les tantes pel·lícules que protagonitzà!!!
El sr. López Vázquez abans d'arribar a ser 'el señorito' preferit de la (gran) Gracita Morales (¡y las que tienen que servirrrrrrrr!) va estudiar -a més d'actor- per a escenògraf i figurinista, exercint en els anys '50 i '60 del segle passat i també fent d'adjunt de direcció en algun film... els seus inicis professionals, són doncs, darrera de la càmara... el 1946 debutà com a actor en el teatre i el 1951 en el cinema.
Els seus inicis foren bàsicament còmics, però a partir dels '60 amplià registres cap al drama... la seva activitat interpretativa era força frenètica i simultanejava diversos rodatges, es tractava del 'còmic de moda' i no podia baixar el ritme!! el 1971 arribà a participà en 11 films!!!. Va treballar amb la plana major de l''spanish directors': José María Forqué, Pedro Lazaga, Mariano Ozores, Carlos Saura, Pedro Olea, Antonio Mercero, Mario Camus, ... i, sobretot, Luis Garcia Berlanga.
Al sr. López Vázquez, el mateix George Cukor li va oferir un paper a Viajes con mi tía (1972) i el va temptar per a marxar a Hollywood... però preferí quedar-se i fer país!He de reconèixer que a mi, aquest senyor, fa uns anys em despertava antipatia, suposo que perquè representava aquell tipus de cinema 'españolero', passat de moda i masclista... però el temps i la cinefàgia ha posat les coses al seu lloc i s'ha de reconèixer la importància de films en els que participà, com: Los jueves, milagro (1957), El pisito (1959), El Cochecito (1960), Plácido (1961), La gran familia (1962), Atraco a las tres (9 El Verdugo (1963), La Escopeta nacional (1978) ... el saber popular ens diu que 'tots els morts són bons', no voldria pecar jo d'irrespectuós, però al senyor López Vázquez, a nivell personal, sempre el va envoltar un núvol de comentaris que si era malcarat, econòmicament agarrat i excessivament auster... el sector hostaler de Peñiscola patia aquests trets de personaliat...
·
En quant a pel·lícules jo en destacaria, sobretot, sobretot, 2 treballs:
- La Cabina (1972) d'Antonio Mercero (un gran professional però qui havia de dir que després faria infumables com Farmacia de Guardia) amb guió de José Luís Garci, entre altres.... va guanyar un premi Emmy.
- Mi querida señorita (1972), el seu paper de transvestit és de treure's el barret... per a mi, el millor paper de la seva vida!!
...El sr. López Vázquez ens deixà als 87 anys...
Aquí us deixo La Cabina en 4 parts per a tots/es que no l'heu vist mai i per a recordar-la els/les que sí ho heu fet.
·
5 comentaris:
Jo i la mort , ara mateix no som amics.
I aquest senyor doncs mira, es lo que voste diu, amb el temps aprens a valorar-lo una mica més...
Ja el puc llegir Ciutadà!!! oe oe oe!!! I m'he fet amiga de la seva senyora!!!
A mi la cabina em va impactar molt... el meu pare me la va fer veure perquè deia que era boníssima i m'hi vaig cagar a les calces d'angoixa, perquè jo era petita, i sempre m'he angoixat amb facilitat.
Era un senyor humil, el JLL, però va fer coses molt xorres també, tot s'ha de dir.
Oh! què bé, Carol!!! yupi! ja la tornem a tenir aquí ...
s'han comprat l'ordinador??? ;)
sí, de xorres n'ha fet força, ciertamente...
A mi em va soptar bastant en aquell llavors, la cabina, que jo recordava en blanc i negre.
Qui m'havia de dir que amb els anys em tornaria claustrofòbica, si ho hagués estat llavors, em suposo que m'hagués fet encara moltíssima mes angoixa. Aaaiiisss!
En la seva filmografia hi ha de tot.
El va agafar ja una mica gran per a fer cinema amb una mica més de cara i ulls. Als 50,60 i 70 bàsicament no hi havien gaires opcions més.
Tens força raó, Assumpta, però saps què passa, que jo a vegades penso que les pel·lícules més serioses de l'època han estat oblidades i només ens hem encarregat de 'salvar' aquelles més còmiques, gracioses i lleugeres perquè és el que el públic vol (bueno, això diuen Ells...)
Malauradament, ell va començar en una via còmica tan marcada que despegar-se se li fèu difícil, per no dir impossible... A Mi querida señorita realitzar un paper admirable!!
Publica un comentari a l'entrada