dimecres, 16 de desembre de 2009

VIDA 2: 'CLAROR AL BOSC DE L'HIVERN' (Quim Monzó super-pare)

·
"El Daniel va contemplar el seu fill, que la llevadora li ensenyava embolicat en una tovallola, i -havent decidit l'Helena i ell que en tindrien un i prou- va pensar que mai més no tornaria a sentir l'emoció, descaradament animal, que en aquell moment el feia sentir l'home més feliç del món".

(Text de Quim Monzó i foto de Pedro Madueño
publicat a Culturas de La Vanguardia el 09/12/09)

4 comentaris:

Kelitxi ha dit...

Però... però... estic indignada! Això és trampa! Aquesta vida no és pas impossible! El senyor Monzó encara és a temps de procrear i portar un monzonet o una monzoneta al món!
Indignacions a part, m'encanta com escriu aquest home.

Kelitxi ha dit...

La primera vida impossible, seminarista; la segona, pare de família; la tercera ha d'anar d'exèrcit o de monarquia o d'alguna cosa per l'estil, no? Vaig ben encaminada, senyor K?

Ciutadà K ha dit...

Caram, Kelitxi aquest experiment Monzonià li ha agradat, eh??

Home! vosté creu que s'hi posa té temps d'aconseguir nens/es d'aquestes edats ... no sé, no sé...

Les hipòtesis que planteja.. estan lluny ... vinga, va! li avanço que també és 'tramposa', com diu vosté...
:)

bon dia!!

Kelitxi ha dit...

Bon dia, senyor K! Em té intrigada... Presentador del telenotícies? President de Catalunya?