divendres, 6 d’agost de 2010

PER MOLTS ANYS, M. NIGHT SHYAMALAN

·
Avui fa 40 anys que va nèixer el sr. M. Night Shyamalan i aquesta setmana s'estrena al nostre país la seva darrera pel·lícula: Airbender, el último guerrero (disponible en 3D)... tenint en compte el tràiler, la 'mena' de promoció que li estan fent i els comentaris dels crítics, el pobre Shyamalan ha de rebre tot el suport que li poguem donar ... i més! :(
·
A Ciutadà K estimem al sr. Shyamalan i -aprofitant l'hipertext- hem parlat d'ell en diverses ocassions: presentant-lo, parlant de El Bosque i de El Incidente (aquí i aquí). Aquest aire de misteri i espiritualitat que trobem en els seus films li donen una personalitat pròpia, encara que es tracti d'un film de gran pressupost i amb actitud crispetaire, ell sempre és capaç de donar-li una alenada d'intimitat.
·
Suposo que el seu interés pel misticisme i el tractament de la identitat el van portar a acceptar l'encàrrec de dirigir Airbender (basada en la serie animada Avatar: la leyenda de Aang, feta als EEUU però amb marcada tendència anime). És la història del darrer mestre Avatar, capaç de controlar els quatre elements i que té la missió d'acabar amb la guerra que domina el planeta.
·
Efectes especials a dojo, lluites espectacular, tecnologia 3D i el pressupost més gran que ha tingut mai el sr. Shyamalan en un intent d'arribar a ser el rei de la taquilla (cosa que no fa des de El Sexto Sentido)... els crítics comenten que, un cop vista la peli, és inevitable pensar la de clatellades que devia haver a la sala de muntatge a l'hora de que imperés la 'visió Shyamalan' o la 'visió-blockbuster dels productors' ... no cal que us digui qui ha guanyat, el pobre Shyamalan no és Airbender i l'han pogut els elements.
·
Malauradament, amb les ganes ens hem quedat de saber què hagués fet amb l'adaptació per al cinema del llibre La Vida de Pi, projecte que va descartar i hagués posat una pedra més coherent a la seva carrera cinematogràfica...
.
Com a regal d'aniversari, anirem a veure el seu nou treball ... més fruit de la cinefàgia que patim que de la passió que ens desperta.
·