dijous, 14 d’octubre de 2010

SR. TONY CURTIS

(1925-2010)
·
Fa un parell de setmanes moria un dels darrers supervivents del 'Hollywood daurat': el sr. Tony Curtis.
·
Va nèixer el 1925 amb el nom de Bernard Schwartz, en el barri del Bronx, en una família jueva provinent d’Hongria i que era molt, molt humil. La seva situació econòmica de la família era tan precària que al petit Bernard/Tony el varen deixar en un orfanat per no poder-lo mantenir. Va fer el servei militar en un submarí durant la II Guerra Mundial i en tornar s’apuntà a classes d’interpretació. En els seus inicis tingué de company a un jove Rock Hudson.
·
Després de diversos papers menors, l’hora del sr. Curtis arribà a principis dels anys ’50 amb Su alteza el ladrón (1952) i El gran Houdini (1953). Es va casar amb la guapa –i apunyalada a Psicosi- Janet Leigh amb la que tingué a Jamie Lee Curtis. A finals dels ’50 aconseguí papers de més pes: a Chantaje en Broadway (1957) i Trapecio (1958).
·
Amb Kirk Douglas munten una productora i aixequen Los Vikingos (1958) i reb la única nominació a l’Oscar per Fugitivos (1958). Durant tota la seva carrera es va lamentar de no haver aconseguit mai cap Oscar, ni tan sols l’honorífic.
·
Un any després arribaria el film amb el que es faria mundialment conegut, Con faldas y a lo loco (1959) interpretant el paper de Joe/Josephine, el saxofonista travesti, seductor, ambiciós, divertit... capficat en aconseguir a la Monroe. Aquell mateix any protagonitzà amb Cary Grant Operación Pacífico una divertida comèdia del mestre Blake Edwards sobre un submarí de color rosa.
·
L’any de la consagració del sr. Curtis fou el 1960 amb Espartaco del sr. Kubrick i la seva famosa i censurada escena homoeròtica amb Laurence Olivier.
·
A partir d’aquí vindria el declivi, el sr. Curtis no trobà un lloc al Hollywood de la dècada dels ’60 i posteriors; i poc a poc, fou oblidat i s’oblidà entre nits d’alcohol, sexe i cocaïna... optà per escriure vàries memòries on explicava els seus afers sexuals com a única possibilitat de mantenir-se en la popularitat. Ell reconeix que “la fama acabó transtornándome y haciendo de mí un ser petulante y presumido” (això és sinceritat, sí senyor!).
·
Els/les que van treballar amb ell destaquen la felicitat que sempre l’acompanyava, sempre estava alegre. La seva vida es pot resumir en 140 pel·lícules, 6 matrimonis i 6 fills/es.
·
L’octubre del 2000 el Festival de Cinema de Sitges li otorgà el premi The General per tota la seva carrera.
·
En els darrers temps, retirat de la interpretació, residia a Hawai i estava engrescat en la pintura, el seu funeral estigué presidit per 7 quadres d’ell. Fou enterrat amb: els guants de conduir, el seu llibre preferit –El Caballero Adverse de Harvey Allen-, una bufanda d’Armani, un barret Stetson i el seu iPhone.
·
Sempre estigué acompanyat d’un aire de seductor nat, jo no me’l vaig creure massa aquest paper, sempre he pensat que vivia refugiat dins l’armari ... ‘dime de que presumes’... He de confessar que no es tracta d’un dels actors del meu altar mitòman però sí he reconèixer que el triangle de Con faldas y a lo loco és memorable!!!


1 comentari:

la polita ha dit...

a mi em va fer peneta quan em vaig assabentar que s'havia mort...