divendres, 12 de novembre de 2010

DE VIDA (26): MON CANAREU

·
Com si d'un passatge del mestre Proust es tractés, porto uns mesos en els que m'estic retrobant amb el passat, no amb tot, és clar!, sinó amb una part -important- d'aquest passat... la de la infantesa, la de la pre-adolescència... aquella en la que la Vida conscient comença.
·
La metàfora més adequada, almenys a mi em serveix, és la de que els nostres records estan tancadets, guardadets en petites caixes en el nostre cervell. De cop, algun fet, paraula, trobada, olor, pensament,... com si d'una clau es tractés, fa que s'obri aquesta caixa i comencen a brollar imatges d'allò que ens pensàvem oblidat, d'una forma descontrolada, sobtada. A voltes, fins i tot, ens provoca una sensació de vertigen la quantitat d'imatges que s'acumulen i es fan conscients, totes volen sortir, totes volen el seu moment de revifalla.
·
Jo tinc una caixeta que l'anomeno 'Món Canareu' on hi tinc una part de la meva vida de quan vam viure tota la família a Alcanar. Foren només 5 anys, però quan aquests 5 anys són quan tens dels 11 al 16, no són anys normals, són especials i significatius.
·
Aquesta caixeta portava tancada des del 1989, però a principis d'aquest any i gràcies al Facebook (el gran invent per a aquestes coses), l'Inma em va trobar i fou l'encarregada d'obrir-la, tot seguit vingueren l'Adela, la Neus, el Josep Maria, la Merce, la Maria Jesús, la Tere, el Ramon, la Vicky, la Laura, la Cristina, l'altre Ramon, el Lluís, la Yvonne ... buf! és difícil expressar en paraules el neguit que se't posa al cos quan et ve al cap la cara d'aquella persona i desencadena les mateixes emocions que tenies llavors... tot i fer tants i tants anys... és què són 26 anys els que han passat, eh???!!!
·
El Món Canareu ha retornat a la meva vida... els jocs, l'esplai del dissabte al 'convent', el xurro-mediamanga-mangotero al pati, la primera rossa de Sant Jordi, ... i els primers cops durs de la vida: el rostre sempre feliç i jovial de la Sònia m'acompanya mentres recordo, sempre hi és, sempre hi serà... va marxar abans de començar a Viure :_(
·
El Món Canareu ha tornat a la meva vida, el procés ja és imparable i la confirmació de tot plegat és el sopar de retrobament que tenim aquesta dissabte 13 de novembre. Un sopar de quinta. La quinta del 73 que ara en té 37 ... un cap-i-cua que funciona com a mcguffin ...una excusa com una altra, l'important és tornar a posar cares a aquells noms i records, fer petons i abraçades que seran un ritual per a reviure antics moments.
·
Aquest dissabte gaudiré d'obrir una caixa de records... la del Món Canareu, brrrr quins nervis!.

··
(amic i amigues del Ciutadà K, si heu llegit fins aquí us heu guanyat un concurs: en les fotos que veieu hi estic jo, sí, el curs 1984-1985, feia 6è (la primera) i campaments del '86 (la segona). ... qui o quina és capaç de trobar-me???)
··

9 comentaris:

Nur ha dit...

Jo no jugo, que et coneg massa!!!! Però que mono que eres!!!! i ara també !!!
molt dolcet este post!!!
M'agrada que mirem al passat i pensem: que be!!!!
Ens queda molt camí!!

juanitoo ha dit...

mmmmmm....
jo diria que ets el que va de vermell amb un rivet blanc al jersei, i pantalons... jajajaja... vaja pantalons...
ho he endevinat???

Inma ha dit...

Uf! m'ha encantat, quins bons records!
Dir-te que els conec a tots menys a la nena de blanc amb el mocador roig... em pots ajudar?
Gràcies Xavier pels bons moments

pati di fusa ha dit...

sense voler-ho, també has obert la meua, de caixeta. em sembla que parles de la mateixa sònia que vaig conèixer jo a l'insti. una persona tan propera, tan vital, sempre amb el somriure per bandera... :_(

un post molt bonic.

Ciutadà K ha dit...

Segur que és ella, Patri... no n'hi havien 2 d'iguals ... de la segona foto, és la primera començant per l'esquerra... era talment com un tornado...

gràcies...
i bon cap de setmana!!

pati di fusa ha dit...

sí, sí, de seguida l'he reconegut. :_)

bon cap de setmana també! i que et porti molt bones sorpreses aquesta caixa que obriràs! :)

Ciutadà K ha dit...

Ui, sí, anirà molt bé!

em fa molta il·lusió aquest retrobament... vosté baixa aquest 'cap de'? :D

TORTUGUES ha dit...

Jo també tinc una caixeta i aquests dies dóna moltes voltes. M'agradaria tant vindre al sopar!!! Però aquesta vegada no pot ser. M'he emocionat al veure la foto del campament, els xops,les muntanyes, la Sònia... A tots els que teniu la sort de retrobar-vos aquesta nit, us envio una abraçada desde Menorca!!!

Ciutadà K ha dit...

Ei, Tortugues, benvinguda a can Ciutadà K ... llàstima que no hagi pogut venir al sopar... en qualsevol cas, hi estàveu tots i totes, l'esperit de quinta ja ho té això!!!

Ens ho vam passar molt bé!
Aquesta és casa seva, Tortugues, visiti'ns sempre que vulgui...