dimarts, 1 de febrer de 2011

LA SRA. COIXET DÓNA VEU AL SR. GARZON

·

La sra. Coixet en més d’una ocasió ha transmès el seu posicionament en moltes qüestions de caire polític, social i ecològic i alguns dels seus films ho han tractat d’esquitllada... fins que va arribar la ‘persecució’ que està patint el jutge Baltasar Garzón i ha decidit fer-ne el punt principal del seu darrer projecte cinematogràfic i l’esperonada vingué d’un pregunta que la mateixa Coixet es formulà entre perplexitat, ràbia i indignació: “¿Cómo puede ser que un magistrado como Baltasar Garzón, responsable de casos tan significativos para la justicia y la democracia española, sea expulsado de su profesión y tenga que sentarse en el banquillo de los acusados?”.
·
El nou film de la Coixet és un documental-entrevista que porta l’il·lustratiu títol de Escuchando a Garzón. Un film que ha volgut produir ella sola, per evitar interferències i el que fa en ell, és donar-li veu, permetre que el jutge s’expressi... ni més ni menys. Es presentarà en el proper Festival de Cinema de Berlín.
·
El mes de desembre passat la sra. Coixet acompanyada d’un petit equip es va instal·lar en una casa de Madrid amb Baltasar Garzón i l’escriptor Manuel Rivas i van enregistrar la conversa que tingueren ambdues personalitats. El resultat fou 10 hores de material digital, gravat en blanc i negre que ha estat reduït als 90 minuts finals que té el film. En aquests 90 minuts no hi ha imatges d’arxiu, no hi ha res més que els dos dialogants Rivas/Garzón parlant i parlant i, sobretot, un Baltasar Garzón explicant-se i explicant-nos com veu el seu propi procés.
·
Sobre aquest procés judicial contra el ‘súper-jutge’ un altre director –el sr. Justin Webster- porta des de que fou suspés de l’Audiència Nacional seguint i enregistrant les circumstàncies que l’envolten, a l’espera de que finalitzi i pugui posar punt i final al seu documental.
·

I és que tot aquest procés és realment kafkià per injust, incoherent i desgraït... i ens fa evident la feblesa en el que s’asseu una democràcia que es va reconstruir amb una transició covarda i acomodatícia que va permetre córrer un 'tupido velo' en comptes de curar realment ferides i fer justícia... és que quan veiem casos com el que ens ocupa, ens ve la sospita de si realment Franco ha mort. I, precisament, franconohamuerto.com és una plataforma ciutadana que pretén ser una eina per a poder manifestar la indignació davant l’imminent judici al jutge Garzón. Aquesta plataforma es va presentar la setmana passada Madrid, i ho van fer amb un presentador irreverent com pocs: el sr. Leo Bassi; que aparegué votant a sobre d'un castell inflable amb la forma del Valle de los Caídos sota el nom de Francolandia... aquesta plataforma està desplegant accions en diferents capitals de la penínsul·la per a transmetre amb molta ironia si, potser, Franco està menys mort del que ens pensem... plantejar-nos això –encara que sigui amb aires de mofa- quan fa 35 anys que –afortunadament- va morir és fort... molt fort!


·

5 comentaris:

la polita ha dit...

he llegit RIVAS??? :-)

el rivas i jo som amics, ho sabia?

Ciutadà K ha dit...

Ostres, és veritat! recordo el seu post...
no l'he llegit massa, encara...

la polita ha dit...

a mi m'agrada més com xerra i recita que com escriu. i els rínxols que té també m'agraden molt. :-D

Ciutadà K ha dit...

...el què li passa a vosté és que el sr. Rivas li té el cor robat !!!!
:O
:O

(je,je,je,je,je)

la polita ha dit...

ciertamente, sí.
:-)