·
El nostre país té pocs músics com aquest senyor, un personatge que s'ha guanyat l'admiració i el respecte de la professió a cops d'excentricitats i 'anades d'olla' però amb uns treballs d'una qualitat musical gens improvisada.
El nostre país té pocs músics com aquest senyor, un personatge que s'ha guanyat l'admiració i el respecte de la professió a cops d'excentricitats i 'anades d'olla' però amb uns treballs d'una qualitat musical gens improvisada.·
El seus inicis, cap a finals del anys '80 del segle passat, no feien pensar que el sr. Pla aguantés 3 dècades; molts crítics musicals el van veure com un 'tarat' que no duraria 4 dies en el negoci... Doncs no només no ha deixat el negoci sinó que la seva personalitat i treball ha anat guanyant enters, el seu estil provocador, polèmic, directe i sarcàstic però sempre acompanyat d'uns treballs ben acabats i més acurats del que es podria pensar han convertit al sr. Albert Pla en una peça imprescindible de la música catalana.
·El Ciutadà K el va veure en directe l'estiu del 1990, assegut dalt de l'escenari en un butacó com si estigués a la sala d'estar de casa seva, amb el seu posat d'ocell malalt, suposadament sofrent d'una timidesa malaltisa, ruboritzant-se, quequejant... per aquella època també recordo una entrevista per Tv3 de la gran professional Maria Gorgues patint perquè només era capaç de treure del seu entrevistat una cadena de monosíl·labs: 'sí', 'no', 'no ho sé' ... la pobra Gorgues va acabar l'entrevista (estic convençut que una hora abans del previst) amb el front suat...
·A aquest cantant de Sabadell li surt la creativitat per les orelles i la seva hiperactivitat l'ha portat a treballar en el cinema (Airbag, A los que aman, Honor de caballería), en el teatre (Caracuero, la Diferència, Llits) i a col·laborar amb una llista infinita de músics: Manolo Kabezabolo, Robe Iniesta (Extremoduro), Fermin Muguruza, Quimi Portet, Kase.O (Violadores del Verso), Estopa, Quico Pi de la Serra, Kiko Veneno, Gerard Quintana, Lídia Pujol....
·
Les seves darreres col·laboracions exitoses han estat amb Joan Miquel Oliver i Pascal Comelade:
· 
Concert a ParísDel sr. Joan Miquel Oliver -¡otro qué tal!- de tothom és coneguda la fixació que té per París... doncs de la mà del sr. Pla han inventat un concert a París, concretament, al mític recinte Olympia, amb traduccions simultànies al francès incloses, imitacions a Raimon i Llach en un irònic homenatge a la Nova Cançó; amb el públic cantant que (massa) sovint ofega les cançons dels protagonistes, suposo que ells s'ho devien passar de conya enregistrant-lo!! només cal veure la portada del disc... un disc freakie, freakie per a dos artistes grans... però freakies!!
(cliqueu aquí per a escoltar-lo a l'Spotify)Somiatruites
El caire infantil i màgic del sr. Comelade quadra perfectament amb la personalitat del sr. Pla... i junts van presentar aquest espectacle amb titelles, teatre i música ...
3 comentaris:
Aquest és un senyor que no m'ha acabat de lligar mai, potser és massa estrambòtic per a mi. Encara que les seves anades de bola si que m'agraden
el tàndem albert pla - jmo... tremendo! en tots els sentits. ;) sí que és cert, però, que el públic es fa pesadet.
ui, sí, a mi em sobra el públic, està bé que es noti que és en directe, però tenint en compte que tampoc està enregistrat a París el públic que se l'haguessin pogut estalviar i estalviar-nos-els!! :P
Publica un comentari a l'entrada