dilluns, 23 de gener de 2012

ARA NO TINC DINERS...

:
Ara no tinc diners. Ni diners, ni ganes d'estudiar. Ni treball, ni ganes. Si tenia diners comparia una dona. Ara es vénen també (ara i abans, ja ho sé). Si tenia diners compraria una dona i m'abandonaria als seus braços en l'espasme d'una possessió sense fi. Triaria una nit de lluna clara com aquelles dels poetes romàntics, i continuaria fins que el cor se m'aturés d'exhauriment. Hi ha dones que em desperten aquest sentiment, i la que jo triés estic segur que ho aconseguiria. ¿Què voleu? Després de tot us imagino gent moderna i avesats a sentir-ho tot. (Abans no podíem dir cap veritat, i ara ens vengem. I la veritat, tanmateix, és que jo no tinc altre deler). No sé qui m'hi envia ni qui m'hi fa ballar aquí. A mi no se m'hi ha perdut res, però ja que haig de ballar ballaré al so de la música que sento. ¿Me'n faran un retret? Si més no,penso que em deixaran que m'expliqui. Al fons, però, tinc l'esperança que tot això de la vida no sigui més que una facècia. Una broma pesada -direu-, però ben pensat val més així. Després potser ens retrobarem i riurem i Ell ens acollirà a tots benèvol i somrient, i nosaltres fent un respir d'alleujament li direm: Home, ¡tant que ens havies fet patir! com aquell a qui han gastat una broma pesada, però que el goig de comprovar que era broma fa que perdoni tots els mals moments i àdhuc que se'n gaudeixi. Aleshores trobarem Pascal i Spinoza i Descartes i Kant i tots els altres que s'han romput la crisma i s'han passat la vida divagant entorn del misteri de la vida i de Déu, els recordarem la seva seriositat i les seves fatigues, esclafirem a riure tots plegatsi ens n'anirem a donar un tomb.

Sebastià Juan Arbó (1935:42-43)
Notes d'un estudiant que va morir boig

1 comentari:

laura ha dit...

aprendí una vez que menos, es más