dimarts, 6 de març de 2012

BERLINALE 2012

El darrer Festival de Cinema de Berlin, la Berlinale, es va inaugurar el passat 09 de febrer amb Les adieux à la reine (de Benoit Jacquot) al voltant de la figura de Maria Antonieta, amb el rostre de la guapa Diane Krueger, abans de ser guillotinada.

La Berlinale vol estar en contacte amb la realitat i la seva programació any rera any així ho certifica però també ha de donar comptes de la llaaaarga catifa vermella posada per al lluïment de les estrelles, els seus escots i les seves frivolitats... aquest any aquesta parcel·la la ocupà: Angelina Jolie, Meryl Streep, Uma Thurman, Juliette Binoche, Javier Bardem o Antonio Banderas.

La força nominada als Oscar: Tan fuerte, tan cerca (dirigida pel sr. Daldry, el de Las Horas o El Lector) va deixar anar moltes llàgrimes amb la història post-11S que ens proposa; es va rebre amb sentiments contraposats: els emocionats i els manipulats; sembla que hi ha moments en el film d'una manipulació dramàtica gens subtil. El film té un gran descobriment, el nen protagonista: Thomas Horn.

L'atractiva sra. Binoche destaca a Elles, el film de Malgoska Szumowska sobre una periodista que investiga el món de la prostitució amb sentiments de repulsió i atracció a parts iguals. Un altre film delicat -lleugerament inspirat en el dramàtic segrest de Natascha Kampusch- fou À moi seule en el que s'intenten trobar raons 'lògiques' a un fet com aquell.

La Jolie va intentar interessar amb la seva nova 'vida' com a directora ... però no ho aconseguí del tot, el seu En la tierra de sangre i miel  tot i estar lluny de l'aire glamurós que podria haver agafat el projecte dirigint-lo qui l'ha dirigit, és un film dur, colpidor, sangant i terroríficament il·lustrador de la neteja ètnica als Balcans... però forçat i patós en les escenes íntimes...

Va destacar Dictado amb Juan Diego Botto i Barbare Lennie, dirigida per Antonio Chavarrías i escrita per Sergi Belbel.. un thriller amb tocs de Polanski i Hitchcock ben rebut pel públic.

El jurat estigué presidit per Mike Leigh i comptà amb, per exemple, Charlotte Gainsbourg i Jake Gyllenhaal. Els premis van reconèixer una de les millors pelis del Festival amb ovació unànime: CESARE DEVE MORIRE dels germans Taviani (Paolo i Vittorio), un film sobre la representació de l'obra de Shakespeare Juli Cèsar pels presos d'un recinte d'alta seguretat, to documental i fidelitat a l'obra de l'escriptor universal. Uns directors molts veterans i  compromesos que ens volen fer entendre que un pres encara que hagi comès un crim horrible continua sent una persona. El premi de la crítica fou per a TABU (un film portugués de Miguel Gomes), una peli arriscada en blanc i negre i una segona part muda inspirada en l'obra de Murnau... com veieu, els orígens del cinema estan de moda!!! (The Artist, Hugo, Tabu...). BARBARA obtingué el premi a millor director (Christian Petzold), un film molt alemany sobre l'Alemany comunista: atmòsfera irrespirable, lletja, sòrdida ...

I acaba la Berlinale d'aquest any amb un to de films petits, de pressupost ajustat i històries íntimes ... ara, a esperar que la collita ens arribi per aquí.

2 comentaris:

laura ha dit...

a ver que llega de todo esto por aquí...

Ciutadà K ha dit...

y tu zona no sé... pero en la mía, ya te digo yo, que llegará poco ... ¡leñe! :S