dijous, 25 d’octubre de 2012

SITGES 2012 (3): RESUM I PREMIS


_
El leitmotiv del Sitges'12 era la fi del món (ja sabeu que el món, aquest any, s'acaba) i moltes de les pelis que es van projectar anaven en aquesta línia temàtica. Però també ha estat el festival del relleu generacional 2 dels autors/directors més rellevants del cinema actual: David Cronenberg i David Lynch van tenir representació filial... Jennifer Lynch presentà Chained i Brandon Cronenberg Antiviral; i si tenim en compte la crítica aquesta  participació aconseguí bona nota. Aquest any, també, la programació ha estat farcida de produccions catalanes (El Cuerpo, Lo Imposible, InsensiblesAnimals, El bosc, avançament Rec 4 i Los últimos días...)
 
En el Sitges'12 s'han projectat unes 250 pel·lícules, 36 de les quals, optaven a premi.
 
El Festival va començar amb el regust de cinema clàssic, ressons hitchcockians i cinema sense estridències amb El Cuerpo (de Oriol Paulo i dels productors de El Orfanato i Los ojos de Julia); i va acabar amb el futurisme visual i els viatges temporals de la -en alguns moments- fascinant Looper (de Rian Johnson).
 
La gent va patir amb Lo Imposible. Es va estremir amb el teaser de la apocalíptica Los últimos días dels germans Pastor. Es va angoixar amb l'avançament de rodatge de Rec 4 de Jaume Balagueró.
 
Va sorprendre El Bosc (del abans molt marcià Oscar Aibar, actualment més calmat) etiquetada pel mateix director com a agrofantastica, basada en un conte de l’Albert Sánchez Piñol. Les premisses són molt atractives: al mig de la Guerra Espanyola del ’36, en un entorn rural s’integra el món fantàstic dels extraterrestres amb un triangle amorós tens... I situada en el mateix periode hisòric es veié Insensibles, el debut de Juan Carlos Medina, film que recupera la memòria històrica amb aires de El espinazo del diable amb Alex Brendemühl.

Després de 7 anys sense presentar film, Daniel Calparsoro (el que fou una brutal promesa amb Salto a vacío i que amb els anys s’ha anat desinflant) presentà Invasor: Thriller d’impacte sobre l’invasió d’Irak pel món/forces occidentals.

El prometedor debut del fill de David Cronenberg, Brandon Cronenberg que renega de la fama i del pes de l’ombra del seu pare amb Antiviral, una amarga distòpia en la que les comparacions amb el cinema de papa-Cronenberg són inevitables: el poder de la carn, els entorns malsans estan en el film, això sí, de forma més subtil, menys evident, potser, que en les del pare.S'emportà el premi Citizen Kane al director novell.

La nova peli del director de la colpidora Martyrs (film fenomen a Sitges de fa un parell d’edicions) és The tall man, pel·lícula de mal rotllo, nens perduts i boscos tenebrosos. El film del sr. Pascual Lauguier, diuen, és cinematogràficament brillant!.

El clàssic repartiment de premis honorífics van anar cap a Don Coscarelli (responsable de la saga Phantasm), Dee Wallace (la mare dels nens d'ET) i Neil Jordan (director de En compañía de llops i Entrevista amb el vampir); i la clàssica desfilada de zombies a la Zombie Walk van emplenar els carrers de Sitges de morts vivent.

I si parlem de premis, aquests han estat menys repartits que mai i 3 films s'han repartit els millors guardons: Holy Motors, Chained i Sightseers. Però si volem resumir i ser superficials hauríem d'afirmar que la gran guanyadora fou Holy Motors, la que va passar sense pena ni glòria per Cannes'12 (amb més pena que glòria hauríem de dir) a Sitges va fascinar (malgrat que alguns crítics continuen pensant que és una autèntica pressa de pél). El film és ben bé una marcinada: Un actor que interpreta 12 personatges diferents mostrada de forma circular, amb Eva Mendes (a la que el prota se li menja els cabells) amb Kyle Minogue (que canta una cançó abans de suïcidar-se)... Millor pel·lícula, millor director, premi José Luís Guarner de la crítica i Mèlies de Plara a la Millor Pel·lícula Europea.
 
La que ocupa el segon lloc del pòdium és Chained de Jennifer Lynch: Ens parla de la relació de domini entre una assassí en sèrie i el fill d’una de les seves víctimes, segrestat per ell durant 10 anys... una engrescadora premissa! la filla de David Lynch s’emportà el premi especial del Jurat i millor actor per a Vincent D’Onofrio. Un film mal rotllero i inquietant, en la línia del seu papa. Segons paraules de la sra. Lynch volia que l'espectador tingués la mateixa sensació de quan t'intoxiques amb algun aliment en mal estat... més clara, impossible, la senyora.
 
I en tercer lloc el segon film del director que va impactar a Sitges l'any passat amb Kill List: Sightseers. Una mena de Bonnie & Clyde o Asesinos Natos en versió comèdia negra i humor macabre. Es va emportar el premi a la millor actriu:  Alice Lowe i  millor guió.
 
Apa! ara només falta que vagin desfilant per les nostres cartelleres i els anem pegant queixalada!!!
 

2 comentaris:

pati di fusa ha dit...

Vinga, va, a engrossir la llista pendents...! Per sort, aquest gènere no és sant de la meua devoció i no penso estressar-me. ;)

Ah, però puc dir que n'he vist una: "Lo imposible". Fàcil, vale, però també compta! I me l'hauria pogut estalviar ben alegrement, això també.

Ciutadà K ha dit...

Vaja, una que pesca i... millor estalviar-se-la! llàstima!

ui, té raó, a voltes d'elles millor que no s'aproximi...jejejej :P