dimarts, 5 de març de 2013

BERLINALE 2013: DE DONES I DE REALISME

_
Fa unes setmanes acabà la Berlinale 2013, un dels millors Festivals de Cinema del món (amb el permís de Cannes!). Amb un jurat presidit per Wong Kar-Wai (per cert, ens té molt oblidats el director d'In the mood for Love), acompanyat per Susanne Bier, Andreas Dresen, Ellen Kuras, Shirin  Neshat i Tim Robbins. Com advertia  el director del Festival Dieter Kosslick aquest serà un 'festival realista'... i, certament, així ha estat. Un Festival ple de films realistes amb aires de denúncia i films de dones, dones excepcionals, contundents.
 
19 films optaven al premi gros, però com sempre, qui finalment se l'emporta no és el més important, sinó el mostrari de films vinguts d'arreu del món que aniran arribant a les nostres pantalles (o això esperem!). La Berlinale d'aquest any va comptar amb noms propis com: Jafar Panahi, Steven Soderbergh, Gus Van Sant, Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Isabelle Huppert, Anita Ekberg, Matt Damon, Jude Law, Jeremy Irons o Ethan Hawke
 
Precisament el sr. Kar-wai estrenava film -fora de concurs- The Grandmaster, ració d'arts marcials amb pinzellades de poesia. Amb la presència de Tony Leung i Ziyi Zhang (ens encanta la Ziyi!!!).
 
Films rellevants en aquesta 63ena. edició: La plaga, film petit de Neus Ballús (quatre anys de rodatge) amb el suport del màster de Documental de Creació de la UPF, un film polièdric d'històries que conflueixen; l'estrena com a director de l'actor (protagonista de Looper) Joseph Gordon-Levitt: Don Jon's addiction, el primer llarg després de realitzar diversos curts amb la companyia de Scarlett Johanson i Julianne Moore; Isabel Coixet presentà nou film: Ayer no termina nunca, per a molts crítics el film més dur dels que ha fet fins ara la Coixet; el nou film del sempre interessant Michael Winterbottom: The Look Of Love, un film àgil, magnètic i sexi; Es presentà Lovelace, el biopic de Linda Lovelace, protagonitzada per Amanda Seyfried (la Cosette de Les Miz) fent de la que fou una icònica (i forçada) actriu porno; el sr. Soderbergh (que ja fa 2 pel·lícules que s'havia de retirar) presentà Side effects, un pel·lícula que no és el que sembla al voltant del món farmacèutic... no va acabar de convèncer a la crítica; sí convencé Pozitia copilului del búlgar Peter Netzer, una contundent pel·lícula sobre la relació entre una mare i el seu fill empressonat; La religieuse, film per a un nou lluïment d'Isabelle Huppert fent de monja lesbiana; Elle s'en va, amb la Catherine Deneuve com a protagonista i la xilena i molt aplaudida Gloria; fou molt valorada per la crítica: Epizoda o zivotuberaca zeijeza (de Danis Tanovic), traduïda com Episodi en la vida d'un recollidor de ferralla ...
 
S'estrenà el darrer film del sr. Panahi, sense ell, ja que està en arrest domiciliari al seu país, l'Iran: Pardé, és un no-film, que barreja realitat i ficció en un mena de documental (per etiquetar-lo d'alguna manera)... com era d'esperar és un film denúncia, ple de les angoixes de ser un artista determinat en el país en el que viu.
 
Així doncs, la Berlinale es pot resumir amb: films realistes i films de dones.
 
Els premis també apunten cap aquesta línia:
Òs d'Or al millor film per: Pozitia copilului (Peter Netzer)
Os plata director: David Gordon Green per Prince avalanche (USA)
Os plata actor: Naif Mujic per Epizoda o zivotuberaca zeijeza (Bòsnia)
Os plata actriu: Paulina García per Gloria (Xile)
Gran premi jurat Epizoda o zivotuberaca zeijeza dirigida per Danis Tanovic
Premi Alfred Bauer Vic+Flo ont vu un ours de Denis Coté
Os plata millor guió: Pardé, de Jafar Panahi
 
Ara, a esperar que ens arribi la collita ...