dimarts, 23 de juliol de 2013

DESCOBRINT CON LA PATA QUEBRADA


_
Ja s'ha dit molt: estem en un moment històric en que quasevol -amb un càmera mínimament decent-pot elaborar continguts audiovisuals i 'pujar-los'/compartir-los a la xarxa. Un  moment en que la reutilització de tot allò que està a la xarxa per a crear nous continguts és ben fàcil i 'sant youtube' ens ho posa en safata. En que la postmodernitat cinematogràfica és un refregit d'allò existent (el sr. Tarantino és un cas de manual) per a donar-li un nou sentit, un nou valor.
 
Doncs bé, el sr. Diego Galán, ha portat fins a l'extrem el què us acabo de dir. El sr. Galán ha fet un documental gravant el mínim... Ha escollit 180 pel·lícules espanyoles des dels anys '30 del segle passat fins a l'actualitat per a ensenyar-nos la imatge de la dona que se n'ha mostrat en elles. Això és, ni més ni menys: es tracta d'un successió d'escenes sobre com s'enalteix, es degrada, es critica, s'humilia a la dona en el cinema fet aquí a llarg de la Història del Cinema. Tot i que hi ha veu en off i entrevistes la força del documental recau en l'habilitat a l'hora de fer el muntatge i de que els fragments escollits puguin proporcionar una tesis consistent.

Un bon exemple de les intencions és aquest fragment extret de Objetivo Bi-ki-ni de 1968 protagonitzat per José Luís López Vázquez i Gracita Morales...