Les notícies de que el sector audiovisual està tocat de mort envaeixen els mitjans de comunicació de forma diària i la desaparició de sales de cinema és un degoteig constant i persistent... tot i això, sovint t'arriben notícies que, com si estiguessin tretes d'una versió moderna de Cinema Paradiso, et donen un petit oasi d'optimisme.
El sr. Escarceller va nèixer el 1917 -el Cinema ben just estrenava la seva majora d'edat- i enamorat de ben jove del seté art es dedicà a fer sessions de cinema ambulant fins que va decidir obrir una sala. Després de 6 anys de negociació amb l'ajuntament de la seva població: Caseres, la primera sessió de cinema es produí l'1 de setembre de 1951 i, el primer film, Agustina de Aragón de Juan de Orduña i Vicente Escrivá, una projecció tan plena de gent que van quedar persones al carrer sense poder gaudir del film. L'empresa va crèixer i ja compta amb 14 sales i negocia l'obertura d'una més, sempre en petites poblacions de Tarragona, Saragossa i Terol. Fa 60 anys, el sr. Javier Escarceller va portar el cinema a Caseres un petit (molt petit) poble de Tarragona, des de llavors el cinema no ha decaigut i aguanta fins al dia d'avui. El que en un principi fou anomenat Cine Moderno ara es diu Cinema Vendrell.
El sr. Escarceller va explicar en una autobiografía de 2011 - amb el títol Lo imposible, posible- la seva passió pel cinema que només finalitzarà, segons l'interessat, el dia de la seva mort. "No hemos cerrado una sola semana desde 1951; lo que sea que se estrene en Barcelona se proyecta aquí el mismo día (..). Ningún otro pueblo de España tan pequeño como este ha tenido semejante nivel de acceso a la cultura", explica.
Aspira a poder canviar la seva vella màquina de projecció per una digital però les dificultats econòmiques són moltes i difícils de superar.
En un poble petit de Tarragona hi ha un Cinema Paradiso particular...
2 comentaris:
Haig de reconèixer que no em solen agradar massa les pel·lícules clàssiques, i menys encara si son dramàtiques, però cinema Paradiso em va encantar, gairebé em cau una llàgrima. Bé, no es cert, però queda bé dir-ho.
Ai, ai, amic Pons, que trobo que la raó la trobem en l'edat!! ... s'han de revisitar els clàssics, home, en molts d'ells hi trobem la llavor del cinema actual...
Publica un comentari a l'entrada