dilluns, 27 d’octubre de 2014

PENSO QUE VULL APRENDRE'T DE MEMÒRIA...


"Penso que vull aprendre't de memòria, per si desapareixes i no t'he de veure mai més. Deixa'm que m'aprengui el so de l'aire que consumeixes, com et passa per la laringe, comprimit. M'aprenc la teua respiració mentre examino per on et circulen les venes, on tens les cicatrius, de quines textures estàs fet, de la pell més aspra a la pell més fina de totes les pells. Vull comptar-te les vèrtebres amb els dits, des del clatell fins al cóccix, engrapar-te la carn. Vull saber d'on et surt el roig dels llavis, la humitat de la llengua, comptar la distancia exacta entre els teus ulls. Vull veure d'on neixen aquests cabells indomesticables, embolicar-m'hi els dits, olorar-los, tastar-los sense que te n'adonis. Vull coneixe'm cada pèl, per absència i per presència, la barba que no arriba a barba, les aixelles, els canells, les cuixes, els turmells. Inexistent al pit, i a continuació un riu finíssim que desemboca melic avall, en un pubis esclarissat. Les engonals, netes. I ara vull saber el gust que tens, els mugrons contrets, el ventre, l'escrot vulnerable, el membre inflamat i viu"
 
Marta Rojals (2011:343)
Primavera, estiu, etcétera