dimarts, 25 de novembre de 2014

SER RIC, ES PECAT... O DELICTE?


El ja llunyà dia 9 -doblement festiu-, quan feia cap a la cua de votants, m'atura una parelleta de jais, molt polits, i ell em diu:"Està bé, això que has escrit; això de la usura" ("Usura para-xocs", Cultura/s 646), "Ah, sí?", dic jo, "li ha agradat?". "Sí, sí, tens tota la raó, Però estaràs d'acord que hauria de ser pecat!". "El què", m'estranyo, "la usura?  És que no ho és?". "Hauria de ser un dels set pecats capitals", rebla. "Millor dit, el vuité". "Deixa't de pecats capitals!", li salta la dona. "Un dels deu manaments, hauria de ser: no desitjaràs la muller del proïsme, no t'aprofitaràs dels que no tenen...".

Ja havien votat i se'n van anar tan cofois. I jo em vaig quedar barrinant: això dels set pecats capitals... no seran, en realitat, el set pecats del capital? O del capitalista? Avarícia, gola, luxúria, enveja, supèrbia... No són aires, tots ells, que es respiren així que s'apropa un capitalista amb un puro? Queden la ira, que també, i la peresa... que a simple vista no, però que si és mental, també. Sense ni haver-ho d'arrodonir amb la usura, docns, és diàfan que el capitalisme està, tot ell, en pecat mortal, i que quan mori anirà a l'infern.

Però això no arregla res. Per molt que, passant-se pel folre la laïcitat dels estats democràtics, Europa es pretengui catòlica, la idea de pecat (una falta que, per molt greu que sigui, en els pitjors dels casos se salda amb una confessió i una purga en secret) no atura ningú. Però que la idea de pecat no serveixi no vol dir que la ideologia que sustenta el capitalisme no estigui brutalment mancada d'ètica i no es recolzi en una aberrant absència de justícia social. Aquest és el mal: no el sistema -una simple eina- sinó la manca d'ètica que el sustenta.
I això, com es frena? Com es pot mitigar?

Amb la llei, sens dubte. Passant del pecat al delicte... i no per culpar el sistema sinó els que el manipulen: tan Bergoglio hauria de declarar que, mentre hi hagi pobres, ser ric és pecat, com la justícia sentenciar que, pel mateix, ser ric és delicte. I promulgar lleis que posin límita a l'enriquiment i obliguin a redistribuir la riquesa a raó de determinats paràmetres. I qui no compelixi....no deu parenostres, no: deu anys de presó!

Pau Riba a Ull de Peix del Cultura|s 
de La Vanguardia del 19/11/14