divendres, 15 de maig de 2015

EL SR. DAVID BOWIE ENTRA ALS MUSEUS


Que el seu nom ocupa un lloc en la Història de la Música és un fet. El sr. David Bowie és més que un músic és un autèntic misteri que porta més de mig segle al peu del canó: adaptant-se, readaptant-se i re-inventant-se mil cops per a continuar sent ell. El sr. Bowie és màgic i n'hi ha pocs com ell.

Quasibé amb 70 anys treu disc triple (Nothing has changed) per a repassar la seva trajectòria i una exposició sobre la seva trajectòria està recorrent el món.


El 08 de gener de 2013, quan portava des del 2004 retirat dels escenaris per qüestions de salut, aprofitant el 66è. aniversari, el sr. Bowie presentà single i nou disc.... amb un vídeo ple de malenconia i reflexió amb un títol més que il·lustratiu: Where are we now... En hores va assolir el primer lloc de vendes, fita que no aconseguia des de 1986. L'àlbum -The next day- també arribà al número 1 i ens mostra un Bowie madur, nostàlgic però amb un treball coherent i preciós. 

L'artista que és capaç de manifestar que "de vegades crec que no sóc una persona, sinó una col·lecció d'idees alienes" s'ha guanyat les etiquetes de camalió a pols. 

L'any del nou disc (2013) es presentava una exposició al Victoria and Albert Museum de Londres: David Bowie is, que gira al voltant dels seus arxius personals i els seus mútiples baguls plens de vestuaris, cançons, dissenys d'escenografies, lletres .... Multidisciplinar, ple d'altres 'jos' i reivindicador de la bisexualitat. Des de que l'any 1972 s'inventà el Ziggy Stardust no ha deixat de duplicar-se i de compondre autèntics himnes com Space Oddity, Life on Mars? o Heroes. Ple d'ambigüitats i provocacions els seus estils sempre estan a 'la onda'. Malgrat les drogues i la imatge desordenada porta una vida personal més 'normal' del que sembla: casat des de 1992 amb la model Iman.

Aquesta exposició després de Londres va anar a Xicago (2014) ara està a París i anirà a Melbourne i Groningen (Holanda).

M'han dit que aquests dies al sr. Bowie el tenim passejant per Benidorm... l'art Bowie més viu que mai!


2 comentaris:

pons007 ha dit...

Curiosament quan jo penso en David Bowie el primer que em ve al cap no és la música sinó la peli “Dintre del laberint”, aquells titelles, aquelles malles...

Ciutadà K ha dit...

Osters, sr. Pons! ha de re-redescobrir ja mateix al sr. Bowie... es molt més que 'Jareth el Rey de los Goblins'.

Vinga, va!