dimecres, 5 d’agost de 2015

EL TEMA DEL TEMA


Aquest cap de setmana, just quan va començar a fer-se evident que l'efecte 2000 havia estat una enganyifa, vaig sentir Xavier Pomés, conseller d'Interior, explicant a la ràdio que no hi havia cap problema.

Més ben dit: el que seria aquest cap de setmana, just quan va començar a fer-se evident que el tema efecte 2000 havia estat una enganyifa, vaig sentir Xavier Pomés, conseller d'Interior, explicant al que seria la ràdio que el tema efecte 2000 no havia comportat el que serien problemes. Aquí em vaig adonar que també ell és un temàtic, un d'aquests que es deleixen pel tema del tema. Em refereixo al que són aquestes persones que no parlen de transports, de mitjans de comunicació o de peres llimoneres, sinó del tema transports, del tema mitjans de comunicació i del tema peres llimoneres. S'han adonat que els substantius no cal que vagin tots sols, pobrets, sense que la paraula 'tema' els precedeixi per atalaiar el tema enemics en el que seria l'horitzó. Si, per exemple, diguessin: "S'ha de debatre l'horari nocturn del metro", se sentirien insegurs, com si els faltés alguna cosa. Per això diuen: "S'ha de debatre el tema de l'horari nocturn del metro". ¿Quina importància por tenir que el que és la paraula 'tema' no tan sols no hi pinti absolutament res sinó que faci carregós el que és el text? A ells els sembla que dóna al tema xerrameca un aire prosopopeic i això és el que compta.

Igual que tots els temàtics, a més d'anteposar la paraula 'tema'a cada substantiu que té a l'abast, Xavier Pomés farceix el que seria el seu discurs amb una altra de les falques que aquests últims temps no pot faltar en el tema oral: les formacions tipus "el que és" o "el que seria". Molts periodistes, sobretot de la ràdio i la televisió, tenen una tirada especial pel que seria el còctel resultant d'ajuntar el que són aquestes dues falques. Així s'aconsegueixen merevalles com ara "El que seria el tema fitxatges queda definitivament ajornat fins al final de la temporada". O, encara millor: "...fins al final dl que és la temporada".

Tret d'alguna excepció, els polítics també es passen el dia amb el tema a la boca. Per això no em va sorrprendre l'adscripció del conseller Pomés a la penya temàtica. En el que és el nostre país, està absolutament demostrat que per ser conseller no cal tenir cap mena de domini especial del tema lèxic ni del tema sintàctic, i com a mostra n'hi ha prou amb Vilajoana, que és conseller del tema cultural. En el que són la Gran Bretanya o França, a nivell de  tema ministerial són impensables ministres que caiguin en el que serien clixés i falques d'aquesta magnitud, i menys amb la lleugeresa i assiduïtat amb què hi cauen el que serien els nostres. Però, és clar, el tema  respecte pel que és el tema llengua és sagrat en el que serien aquells països, on abunda el que és la convicció que els càrrecs públics han de donar el que serie exemple i, per tant, no poden ser-ho si quan obren la boca demostren, en el que és el tema expressió verbal, un nivell propi del que seria un estudiant d'Eso si no fos que, en el tema estudiants, ho que és l'exigència pel tema expressió verbal està a ho que serien les últimes.

Quim Monzó (2003)
El tema del tema.

1 comentari:

pons007 ha dit...

Te tela el tema. Em sembla que jo no ho faig, o si?