Tenim una predilecció especial pel sr. Dominique A, un cantautor francés inquiet, contemporani i de veu encissadora. Que a més de compositor i cantant, també és escriptor. Pròxim a l'aire musical i creatiu del sr. Tiersen però amb un toc 'chansoneur' que els diferencia. Relacionar-lo amb l'interessant compositor d'Amelie no és atzarós, el darrer treball d'aquest s'anomena Eusa, que és el nom en bretó de l'illa on va néixer el músic (d'aquest parlarem en una altra ocasió) molt proper al concepte del 'nou Dominique A'.
El nou treball de Dominique A s'anomena Éléor, que és una minúscula illa danesa (un espai de 0.015 km2 i 12 habitants). El disc són postals sonores on el paisatge té un pes important. Altres peces del disc estan dedicades al punt més meridional de l'lla de Groenlàndia, a Nova Zelanda, a Canadà, a Rússia.... i, fins i tot, una homenatge a un pas de Setmana Santa, entre felliniana i berlangiana.
Paisatges que són sonors i que ens parlen de motius habituals en el compositor: l'amor, el pas del temps, el factor natura... temes de certa transcendència però plantejats de forma senzilla, rodona, accessible. Possiblement, es tracti del disc més pop de l'artista.
Amb el seu disc anterior -Vers les leurs (2012)-, el sr. Dominique A va arribar a un nivell d'inspiració molt elevat, quan pensàvem que L'horizon (2006) era el seu millor treball. El llistó estava molt alt. Potser aquest Éléor no comporta superació però el seu embolcall d'orquestra, el seu aire clàssic i, per exemple, l'embriagadora peça L'Ocean el justifica com un disc molt notable.
Clip oficial d'Éléor...
Clip oficial d'Éléor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada