EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 19

EL MIX DE CARES ESTA DE MODA

Sembla ser que pescar el Photoshop i fer creuament de cares està de moda, una mostra la podeu trobar en la petita exposició de Felipe G. Gil Monstruos SL actualment a l'Strobe'16 de Lo Pati d'Amposta on podem veure creuaments com el del Papa Francesc i Fidel Castro, si visiteu la mostra podeu veure l'híbrid entre Kim Jong-un + Esperanza Aguirre o Rey Felip VI + Silvio Berlusconi... Malauradament, si les voleu veure haureu de venir a Amposta perquè l'artista té poques mostres penjades a la xarxa.

A la mateixa activitat es dedica Gesichtermix, una artista digital que ha fet el mateix: creuar actors, cantants i polítics. Aquí us deixo algunes mostres i en podeu visitar més al seu compte d'Instagram. Endevineu quin híbrid ha construit en les fotos següents?...

LA LLAMA DEL AMOR

Cuando un servidor era joven había un cantante especialista en metáforas. Durante los años setenta en una ocasión actuó en el añorado cine Navarra, en l'Hospitalet de Llobregat, e interpretó una de sus piezas señeras, ¿Quién tiene un duro de amor?. La canción empezaba con unos lindos versos: "La noche empieza a rodar / entre coches y tranvías. / La calle tiembla de frío, / ¡maldición! / Otra vez tocando fondo, / otra vez es tarde y pronto, / otra vez se ha vuelto tonto el corazón...". La cosa seguía más o menos igual de lírica hasta que irrumpía el estribillo: "¿Quién tiene un duro de amor / para prestármelo? / ¿Quién me da fuego? / O, mejor, ¿quién puede dármelo?". Fue cantar ese estribillo y desde el gallinero del Navarra le llovieron montones de monedas de duro, algunas de las cuales impactaron en su cara, que quedó hecho un poema. En declaraciones a la revista Diez Minutos, Abraira explicó luego que la gente no había entendido que su demanda era metafórica y que no pedía un duro (cinco pesetas) en el sentido literal.

Otra de sus grandes canciones fue Pólvora mojada, concepto que no queda claro si alude al tradicional gatillazo o a la imposibilidad de erección si te vas a la cama con una señora que no te gusta: "Mujer, me estás pidiendo amor/ y yo no puedo darte nada./ Mujer, no sigas por favor / porque la llama del amor /no enciende pólvora mojada". Me descuajaringaba de risa, porque hablar del amor como de una llama, un fuego, es uno de los recursos más habituales a lo largo de la historia de la poesía barata. Es un cliché que ha perdurado hasta hoy (y lo que perdurará, morena). Hace unos días, agentes de la Policía Nacional detuvieron en Gijón a un muchacho que había quemado un contenedor de envases plásticos en el barrio de El Coto. ¿Era un antisistema de esos que cuando los expulsan de la casa que han okupado se dedican a incendiar contenedores para demostrar su ira? Nada de eso. Se trata de un veinteañero enamorado que decidió que eso era lo mejor para captar el interés de su exnovia. Lo pillaron sentado en el alféizar de un escaparate, observando cómo ardía el contenedor. Explicó que había estado llamando al timbre de la casa de la chica y, como no le contestaba, prendió fuego al contenedor para llamar su atención y -ojo al dato- para "que viera que la llama del amor no se había apagado y perduraba en el tiempo". Francamente, con tanta pasión por la metáfora, un día habrá una desgracia.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia de 20/03/16

PER MOLTS ANYS, BIEL !!

Aquest tigreton petitó avui fa 12 anys!!!

SR. BLACK

(1962-2016)

Hem començat un 2016 bastant 'negre', i la llista de defuncions és massa llarga... la mort de Black està en aquesta llista. Pocs cops un músic ha estat tan lligat a una cançó com el sr. Black i el seu 'Wonderful life'. Una de les cançons de referència de la meva joventut musical.

Black, però, va nèixer com Colin Vearncombe a Liverpool i de ben jove es mostra com un músic inquiet que fou capaç de combinar estils musicals diferents.

Black, però, fa referència a la banda que va liderar de 1981 a 1988. Aquest grup va editar senzills com Human Features (1981), More Than The Sun (1982), Hey Presto (1984)... El 1985 editaria Wonderful Life com a single, al que s'afegiria Everything's Coming Up Roses o Sweetest Smile; finalment, l'àlbum que recollia la majoria d'aquests singles arribaria el 1987, aconseguint gran èxit comercial i de crítica musical, amb el nom de Wonderful Life. 

Irònicament, la cançó fou escrita en un dels moments personals més difícil de l'artista, fruit d'un divorci complicat. 

Aquest reconeixement mundial tingué certa continuitat amb els treballs posteriors: Comedy (1988) i Black (1991). Val a dir que en aquesta època, ell era l'únic que quedava de la banda inicial i aprofità per a crear la seva pròpia marca discogràfica i es publicaria Are We Having Fun Yet? (1993). L'artista tingué una aturada en la seva carrera que reprendira el 1999 i trigaria a publicar nou disc: Between Two Churches (2005), després vindrien Water on Stone (2010) i Blind Faith (2015). Aquest darrer l'edità mitjançant micromecenatge amb el que aconseguí el doble diners dels què necessitava.

Cap d'aquests treballs, però, aconseguiria el ressó i la popularitat del Wonderful Life que va ser com una maledicció per al cantautor que arribà a verbalitzar que la gent no era capaç de descobrir el seu talent en d'altres composicions. Certament, ha de ser dur per a una artista ser encasellat d'aquesta manera, però és que Wonderful Life és un d'aquells temes que et calen i es queden a viure a l'ànima per sempre

El 10 de gener d'aquest any, tingué un greu accident de trànsit que el deixà en coma ... i moriria 2 setmanes després. Només tenia 53 anys... 

Recordem-lo escoltant i pensant que la Vida és meravellosa...

EMPRENEDORIA, COMPETENCIES & CINEMA

He rebut content la invitació de participar en les IV Jornades Emprenedoria i Coneixement de l'Institut Montsià d'Amposta que tindrà lloc del 14 al 17 de març.

Una bona forma de lligar la meva trajectòria professional (tècnic de RRHH i tècnic d'orientació/ inserció) amb la meva vida 'extra-escolar' plena de cinefàgia, activitats audiovisuals i faràndules vàries.

La comanda era clara: plantejar la visió de l'Emprenedoria que se n'ha fet en el Cinema.

La xerrada plantejarà la detecció i identificació de les 7 competències que han de tenir els emprenedors (Curiositat / Iniciativa / Habilitat Comunicativa / Responsabilitat / Habilitats de Gestió / Treball en Equip / Autoconfiança) en els 10 films escollits. Se'n poden escollir moltes de pel·lícules en els que directament o indirectament es tracta la figura de l'emprenedor, jo n'he escollit les següents::

- Ciudadano Kane (1941)
- Wall Street (1987)
- Tucker, un hombre y su sueño (1988)
- Huevos de oro (1993)
- Jerry Maguire (1996)
- Full Monty (1997)
- Start up (2001)
- El aviador (2004)
- La red social (2010)
- Moneyball, rompiendo las reglas (2011)

Si voleu venir, ens veiem demà dimarts a les 09:00.

CIUTADA K FA 8 ANYS !!!

Doncs sí, amics i amigues, just avui fa 8 anys que Ciutadà K obria les seves portes. És hora de fer una ràpida valoració de com ha anat l'any. 

Certament, no perseguim grans xifres ni ens presentem a cap dels concursos de la blogsfera, no busquem agumentar visitants, ni pretenem 'captar-ne' de nous... des del primer dia es tracta d'un blog en el que parlo del que a mi m'agrada, i us ben asseguro que ningú coneix els meus gustos millor que jo. No té més. 

Jo escric per a llegir-me! 

Dades Generals:

• El blog en tota las seva història ha tingut un total de 137.468 visites.
• Aquest any he publicat 141 entrades, 21 més que l'any passat, ha estat un any més productiu.
• He rebut menys visites, de 3013 a 2913; exactament, 100 visites menys.
• Però hem tingut més comentaris (sense comptar els meus): de 139 hem passat a 149.
• S'ha reduit considerablement el nombre de comentaristes i s'han fidelitzat, sobreot: Pons (que té el rècord de comentaris) i Xexu; gràcies per participar!. En les següents posicions com a comentaristes estan Rosa Blackstar i Eqhes; gràcies, també, per les visites!. Aquest any hem 'perdut' una gran amiga virtual: la Carolina, que la maternitat l'ha apartat de les xarxes blogueres.

Pel que respecta al rànking de les entrades més visitades:

1. Videotelefon per a mascotes amb 155 visites (curiós!)
2. El batec del pont d'Amposta amb 48 visites (això ja és més normal...)
3. Duna del sr. Plensa a Amsterdam amb 46 visites
4. En Construcció d'Amposta Radio Programa #8 amb 45 visites

Això ha estat l'any número 7 de Ciutadà K, comencem el 8 i els que vinguin!

ALBERT PLA INAUGURA L'STROBE'16

Demà, a Lo Pati, s'inaugura la Xena. edició de l'Strobe- Festival de Vídeo i Art Digital; i ho fa amb un convidat excepcional: el sr. Albert Pla, amb el seu espectacle A pleno pulmón.

En aquesta edició es tanca la trilogia dedicada a l'humor i l'Strobe porta el subtítol de: Riure#3- Matar el censor. L'exposició comptarà amb treballs de Maria Llopis (i l'inquietant 'La Bestia'), Jordi Castells (amb 'Güar Gaims', i com ens controlen la vida i la pau), Venga Monjas (amb 'Coneix la teva ciutat' i el Paral·lel de BCN), Felipe G. Gil (amb 'Monstruos SL', forografies que creen personalitats impossibles), Alberto González Vázquez (podrem veure 5 curtmetratges), Jaimie Warren (amb 'Horror Movies'. gifs animats d'estètica low cost i feista) i Xavier Zambrano (programa online Matar al censor. Una arqueologia dels mitjans).  

El Festival Strobe té lloc de l'11 de març al 30 d'abril.

El tret de sortida no podia ser més encertat si d'humor i manca de censura es tracta: Albert Pla encarna aquests conceptes i molts més: irreverència, poesia, provocació ... un mestre escènic i musical. Demà a les 20:00 tothom a Lo Pati.

GRANS GUANYADORS/ES DE LA HISTORIA DELS OSCAR

Com a resposta a una petició de l'amic Xexu -que li agraden les estadístiques :P- us presento un post complement dels 'Grans perdedors de la Història dels Oscar', la cara amable d'aquell post: 'Grans guanyadors/es de la Història dels Oscar'.

Aquí va, doncs, un seguit de dades interessants al voltant dels més premiats en els Oscar al llarg de la seva Història:

• Home que ha rebut més premis: Walt Disney amb 22 premis i també és el que n'ha rebut més en el mateix any: 4 estatuetes.
• Dona que ha rebut més premis: Edith Head amb 8 premis, tots com a Disseny de Vestuari
• Persona viva més premiada: Alan Menken (compositor de La Sirenita, per exemple), ha aconseguit 8 premis en competició al llarg de la seva carrera.
• Director més premiat: John Ford, amb 4 premis (de 5 nominacions)
• Més premis a millor actriu: Katharine Hepburn amb 4 premis. En segona posició estan: Ingrid Bergman i Meryl Streep, amb 3 premis.
• Més premis a millor actor: Daniel Day-Lewis amb 3 premis (tots com a millor actor principal). En segona posició, Jack Nicholson amb 3 premis (2 actor principal i 1 secundari)
• Millor actriu en el seu primer film:  Shirley Booth (per Come back, Little Sheba, 1952), Julie Andrews (Mary Poppins, 1964), Barbra Streissand (Funny Girl, 1968), Marlee Matlin (Children of a Lesser God, 1986)
• Cap actor s'ha emportat un premi en el seu primer film.
• Millor director en la seva primera pel·lícula: Delbert Mann (Marty, 1955), Jerome Robbins (West Side Story, 1961), Robert Redford (Ordinary People, 1980), James L. Brooks (La fuerza del cariño, 1983), Kevin Costner (Dances with Wolves, 1990), Sam Mendes (American Beauty, 1999)
• Primera dona en guanyar millor pel·lícula: Julia Phillips (El golpe, 1973)
• Primera donaen guanyar el premi millor direcció: Katryn Bigelow (The hurt locker, 2009)
• Primer film de cinema fantàstic en guanyar Oscar millor pel·lícula: El Señor de los Anillos: El Retorno del Rey (2003)
• Primer film de terror en guanyar Oscar millor pel·lícula: The Silence of the lambs (1992)
• Guanyador més jove en interpretació: Tatum O'Neal, amb 10 anys (Luna de papel, 1973)
• Guanyadora més jove millor actriu: Marlee Matlin, amb 21 anys (Children of a Lesser God, 1986)
• Guanyador més jove millor actor: Adrien Brody,  amb 29 anys (Elpianista, 2002)
• Guanyador més jove millor director: Norman Taurog, amb 32 anys (Skippy, 1931)
• Guanyador més vell millor director: Clint Eastwood, amb 74 anys (MillionDollar Baby, 2004)
• Persona amb més nominacions: Walt Disney, amb 59 nomincions
• Persona viva amb més nominacions: John Williams, amb 50 nominacions. Aquest compositor és el que ha competit contra ell mateix, en 12 ocasions.
• Actriu amb més nominacions: Meryl Streep, amb 19 nominacions
• Actor amb més nominacions: Jack Nicholson, amb 12 nominacions

LA CREATIVIDAD

Reelaborar cuadros clásicos funciona. De entrada, da una pátina cultural y, luego, asegura que la base -la obra de un pintor consolidado por los siglos- no puede fallar. Picasso lo hizo con Las meninas de Velázquez, pero antes que él lo habían hecho otros. El guiño, la referencia, el homenaje, casi siempre aporta frescor. Y si alguien no entiende qué sentido tiene, en general se guardará muy mucho de decirlo en voz alta, por miedo a que lo tomen por un ignorante incapaz de captar el mensaje o la ironía.

Ahora, al artista Nicolas Amiard se le ha ocurrido añadir tatuajes a famosos cuadros de la historia. Hoy día, con el Photoshop puedes manipular cualquier imagen,empezando por las modelos y acabando con las de políticos. Y como Amiard lo domina como los ángeles, se ha puesto a la tarea y ha creado una serie que lleva por título El arte del tatuaje.

Incluye su versión de La Gioconda de Leonardo, que luce tatuajes en las manos, el pequeño trozo de brazo que se ve y el escote, en el que aparece una cara de mujer más bien tontorrona. La gran odalisca de Ingres le habrá dado más trabajo. Como está desnuda y de espaldas, ha podido explayarse a gusto: flores y plumas de colores verde, naranja y gris, desde el cuello hasta las nalgas. En el Almuerzo sobre la hierba de Manet, como los dos hombres van vestidos y la muchacha que se baña queda lejos, ha concentrado sus esfuerzos en la mujer desnuda, que muestra tatuajes en brazos, costillar, pierna y pie. En El nacimiento de Venus de Cabanel, Amiard ha dedicado sus esfuerzos a los brazos, la cintura y las piernas de la protagonista, la diosa del amor. Curiosamente, a los cinco angelitos que revolotean sobre ella les ha dejado la piel intacta. En la Lección de anatomía de Rembrandt, lógicamente el tatuado es el cadáver que ya han empezado a diseccionar y que, por la cantidad de dibujitos que luce, en vida de ser portero de discoteca.

Visto todo lo cual, la pregunta es: ¿y qué? ¿Qué aporta eso? Pues unas sonrisas y poca cosa más. Pronto algún artista tendrá la genial idea de reelaborar esos mismos cuadros clásicos, u otros, con los retratados haciéndose una selfie. La Gioconda haciéndose una selfie... Uno de los alumnos de Lección de anatomía haciéndose una selfie con el cadáver... No me extrañaría que algún hiperventilado lo haya hecho ya.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia del 06/03/16

EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 18

GRANS PERDEDORS DE LA HISTORIA DELS OSCAR

Bueno, en aquestes alçades de la pel·lícula, parlar de la credibilitat que ofereixen els premis Oscar està fora de lloc. Moltes han estat les injustícies en nominacions i premis del què l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques consideren cada any com allò millor en la producció cinematogràfica. Són premis segons l'opinió d'aquesta Acadèmia i punt. 

Tot i això, hi ha 'oblits' flagrants que val la pena recordar. El sr. Leonardo DiCaprio era un dels contemporanis d'aquests oblidats que s'emportava la palma: 5 nominacions i 0 premis, i que ahir va ser solucionat.

Sovint aquests oblits també han estat 'solucionats' amb premis honorífics compensatoris...

Llista dels Grans Perdedors dels Oscar:

• Alfred Hitchcock: 5 nominacions / 1 premi honorífic. 
• Charle Chaplin: 5 nominacions / 2 premis honorifica i 1 premi com a compositor musical per la BSO de Candilejas.
• Glenn Close: 6 nominacions / 0 premis. Les seves històriques interpretacions a Atracción fatal o Las amistades peligrosas -entre altres- no han servit per a res.
• Natalie Woos: 3 nominacions / 0 premis. 
• Marilyn Monroe: 0 nominacions / 0 premis. Una imatge tan icònica com la seva i sense reconeixement de l'Acadèmia.
• Stanley Kubrick: 13 nominacions / 1 premi. Per a molts crítics un dels millors directors de cinema del món mundial
• Lauren Bacall: 1 nominació  / 1 premi honorífic. 
• Julianne Moore: 5 nominacions / 1 premi
• Amy Adams: 5 nominacions / 0 premis
• Robert Altman: 7 nominacions / 1 premi honorífic. 
• David Lynch: 4 nominacions / 0 premis.
• Thelma Ritter: 6 nominacions / 0 premis. Eterna secundària de Bette Davis a Eva, al desnudo o James Stewart a La Ventana indiscreta, per exemple.
• Peter O'Toole: 8 nominacions / 1 premi honorífic
• Richard Burton: 7 nominacions / 0 premis
• Douglas Sirk: 0 nominacions / 0 premis. 
• Greta Garbo: 3 nominacions / 1 premi honorífic
• Johnny Depp: 3 nominacions / 0 premis
• Orson Welles: 5 nominacions / 1 premi pel guió de Ciudadano Kane
• Cary Grant: 2 nominacions / 1 premi honorífic

FRESH COUTURE BY MOSCHINO

Pervers? cínic? humiliador? Aquest típic aerosol amb la forma d'un producte de neteja multiusos és el nou perfum d'alta costura de Moschino. Edició de 50ml. a 59,90€ l'ampolla.

PREMIS OSCAR 2016

La matinada del diumenge va tenir lloc la 88ena. gala dels Oscar en el Dolby Theatre. Una gala, com ja va sent un habitual, marcada per diferents reivindicacions: el hastag i boicot #oscarsowhite, pels llaços marrons per l'absència de nominats llatins i la polsera 'enough' en protesta per les víctimes de les armes de foc als EEUU. Com si es tractés d'una compensació, el mestre de cerimònia tornava a ser Chris Rock (vestit de blanc) que basà el seu monòleg d'inici en el tema de la subrepresentació de la comunitat negra. Una gala que també estigué marcada per la polèmica de no deixar cantar -una de les cançons nominades- a la primera persona transsexual nominada als Oscar: Anohni, per raons de "manca de temps" (ai, Acadèmia rància...)

Uns Oscar que tenien els al·licients de veure coronat a Leonardo DiCaprio, de l'enfrontament dels mestres Williams & Morricone -amb 87 i 84 anys, respectivament-, del reconeixement a Stallone i de la repetició de premis, un altre any, al mexicà Alejandro González-Iñárritu.

Els premis honorífics foren pes a les veteranes Gena Rowlands i Debbie Reynolds (que no pogué estar a la gala).

I en quant a les pelis més premiades, la gran guanyadora fou Mad Max: Fury road, amb 6 premis de les 10 nominacions (tots els premis de caire tècnic); El Renacido, amb 3 premis de les 12 nominacions, però amb alguns dels premis més importants: Director, actor i fotografia; Spotlight, amb només 2 premis (de les 6 nominacions) però amb el premi gros de millor pel·lícula i millor guió original. Les grans perdedores: The Martian, La gran apuesta, Joy o Star Wars: el despertar de la fuerza.

Petites sorpreses com el premi a millor actriu secundària per a Alicia Vikander (ens té enamorats, aquesta noia) i un rècord: el 3 Oscar consecutiu per a Emmanuel Lubezki com a director de fotografia de El Renacido, els anteriors: Gravity i Birdman.

En quant a la quiniela, he aconseguit un 46% d'encerts (lluny del 58% de l'any passat). Aquí teniu la relació de premis.

- Pel·lícula: Spotlight
- Director: Alejandro González-Iñárritu (El renacido)
- Actor: Leonardo DiCpario (El renacido)
- Actriu: Brie Larson (la Habitación)
- Actor secundari: Mark Rylance (El puente de los espías)
- Actriu secundària: Alicia Vikander (La chica danesa)
- Guió original: Spotlight
- Guió adaptat: la gran apuesta
- Film animació: Inside out
- Pel·lícula estrangera: El hijo de Saul
- Documental llargmetratge: Amy
- Documental curtmetratge: A Girl in the river: The price of Forgiveness-
- Curtmetratge: Stutterer
- Curtmetratge animat: Historia de un oso
- Banda sonora original: Los odiosos ocho, Ennio Morricone
- Canción original: Writing's on the Wall
- Edició so: Mad Max: Fury Road
- So: Mad Max: Fury Road
- Disseny producció: Mad Max: Fury Road
- Fotografia: El renacido, Emmanuel Lubezki
- Maquillatge i Perruqueria: Mad Max: Fury road
- Vestuari: Mad Max: Fury road
- Muntatge: Mad Max: Fury road
- Efectes visuals: Ex machina