dimarts, 15 de març del 2016

SR. BLACK


(1962-2016)

Hem començat un 2016 bastant 'negre', i la llista de defuncions és massa llarga... la mort de Black està en aquesta llista. Pocs cops un músic ha estat tan lligat a una cançó com el sr. Black i el seu 'Wonderful life'. Una de les cançons de referència de la meva joventut musical.

Black, però, va nèixer com Colin Vearncombe a Liverpool i de ben jove es mostra com un músic inquiet que fou capaç de combinar estils musicals diferents.

Black, però, fa referència a la banda que va liderar de 1981 a 1988. Aquest grup va editar senzills com Human Features (1981), More Than The Sun (1982), Hey Presto (1984)... El 1985 editaria Wonderful Life com a single, al que s'afegiria Everything's Coming Up Roses o Sweetest Smile; finalment, l'àlbum que recollia la majoria d'aquests singles arribaria el 1987, aconseguint gran èxit comercial i de crítica musical, amb el nom de Wonderful Life

Irònicament, la cançó fou escrita en un dels moments personals més difícil de l'artista, fruit d'un divorci complicat. 

Aquest reconeixement mundial tingué certa continuitat amb els treballs posteriors: Comedy (1988) i Black (1991). Val a dir que en aquesta època, ell era l'únic que quedava de la banda inicial i aprofità per a crear la seva pròpia marca discogràfica i es publicaria Are We Having Fun Yet? (1993). L'artista tingué una aturada en la seva carrera que reprendira el 1999 i trigaria a publicar nou disc: Between Two Churches (2005), després vindrien Water on Stone (2010) i Blind Faith (2015). Aquest darrer l'edità mitjançant micromecenatge amb el que aconseguí el doble diners dels què necessitava.

Cap d'aquests treballs, però, aconseguiria el ressó i la popularitat del Wonderful Life que va ser com una maledicció per al cantautor que arribà a verbalitzar que la gent no era capaç de descobrir el seu talent en d'altres composicions. Certament, ha de ser dur per a una artista ser encasellat d'aquesta manera, però és que Wonderful Life és un d'aquells temes que et calen i es queden a viure a l'ànima per sempre

El 10 de gener d'aquest any, tingué un greu accident de trànsit que el deixà en coma ... i moriria 2 setmanes després. Només tenia 53 anys... 

Recordem-lo escoltant i pensant que la Vida és meravellosa...

    2 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Com t’agrada escriure necrològiques al blog, eh?

    Ciutadà K ha dit...

    Ai, doncs sí...d'una banda, és aquella idea sobada de si en parlem estan menys morts; i de l'altra, és una forma d'aprendre sobre personalitats de les que no sabia res o ben poca cosa

    veig que a vosté el tema necrològic no li va, no?