dijous, 28 de juliol de 2016

SR. ABBAS KIAROSTAMI

(1940-2016)

A principis de juliol moria el director contemporani més rellevant del cinema iraní, el sr. Abbas Kiarostami, director-autor, fotògraf i poeta.

El sr. Kiarostami va nèixer a Teheran i va destudiar belles arts a la Universitat d'aquesta ciutat. Va treballar inicialment com a dissenyador gràfic però es va anar decantant cap al món cinematogràfic. Va debutar als 30 anys amb el curtmetratge neorrealista El pan y la calle.

Aquesta cineasta forma part de l'anomenada 'new wave' del cinema iraní dels '60 i '70 del segle passat caracteritzada per films amb un alt contingut filosòfic i polític, amb aires realistes però també amb metàfores que denunciaven aquella realitat. 

A finals dels '80 obtingué el reconeixement de crítica i públic amb ¿Dónde está la casa de mi amigo? (1987), a les que continuaria Close up (1990), Y la vida continúa (1992) o A traves de los olivos (1995). Aquest reconeixement culminà amb la Palma d'Or del Festival de Cannes a El sabor de las cerezas (1997).

El seu nivell artístic no es devaluà amb els anys i cada nova proposta era esperada amb interès: El viento nos llevarà (1999), ABC África (2001), Ten (2002), Five (2004) acumulant fins a 70 premis en diferents festivals internacionals.

L'any 2006 s'aproximà a la penínsul·la amb l'exposició Correspondencias: Víctor Erice y Abbas Kiarostami, recull de les cartes i vídeo-cartes que mantingueren ambdós creadors. El sr. Kiarostami realitzà diferents instal·lacions artístiques la primera dècada dels 2000.

La seva penúltima pel·lícula Copia Confirmada (2010) comportà una pluja de premis per a la protagonista Juliette Binoche. I del darrer film -Like someone in love- ja feia 4 anys. Aquest dos films foren fets fora del seu país  (el primer situat a la Toscana i del segon, al Japó), cansat dels impediments, censures i pressions del govern iraní; i després d'anys de negar-se a abandonar-lo.

El Ciutadà K el descobrí una tarda de Verdi amb Y la vida continúa, la forma de barrejar realitat i ficció, de denunciar de forma poètica i de mostrar-nos la Vida em deixà impactat. El sr. Kiarostami era especialista capficat pels detalls, per la llum i la bellesa de cada enquadrament que escollia en els seus films.

Films de lenta progressió, d'eterns plans fixes, de silencis... i de veritats. 
Només tenia 76 anys.