Els i les que vam gaudir a l'adolescència d'una experiència musical-teatral com la de Mar i Cel vam quedar marcats d'alguna manera i vam crear un vincle amb Dagoll Dagom que per anys que passin i produccions teatrals que estrenin alguna cosa en queda... Mar i Cel va ser una autèntica experiència mai superada per la companyia, potser ens hauran mostrat projectes tècnicament superiors, musicalment més encertats però el moment de Les Veles s'inflaran i el vent ens portarà mentre un immens vaixell es movia dalt de l'escenari posa la pell de gallina només de recordar-ho.
La nova producció de Dagoll Dagom que s'estrenarà al setembre ens torna a portar al mar i tornen a entrar en un terreny de risc i també polític. De fet, la companyia sempre ha mostrat aires polítics en les seves produccions, fins i tot, l'Oh Europa televisiu n'era farcit i Mar i Cel -amb l'obra del mestre Guimerà de base- no ens parlava de res més que de respectar la diferència i valorar l'Altre.
Estem vivint moments difícils pel que a valorar l'Altre es refereix, discursos humanitaris i xenòfobs s'enfronten diàriament davant de la vergonyosa situació de les persones que fugen del seu país i acaben a la deriva en la nostra Mediterrània (la Maremar del mestre Llach) o, directament, ofegats en ella...
Maremar de Dagoll Dagom és la primera adaptació de Shakespeare que fan -Pèricles- però l'acompanyen amb la música de Lluís Llach (però sense orquestra, els intèrprets i ballarins amb la veu, amb el cos, amb objectes, fan la música) i la dansa.... Paraula-Dansa-Cançó.
La fugida del príncep de Tir -del Pèricles shakespearià- per la Mediterrània crea un vincle directe amb la situació dels refugiats en l'actualitat. La història d'aquest príncep és la que un personatge fantàstic li explica a una nena que plora desconsolada en un camp de refugiats perquè ha perdut als seus pares.
Shakespeare i Llach units en una obra dirigida per Joan Lluís Bozzo (director habitual de la companyia) i amb un repartiment format per: Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarats i Marc Vilajuana.
Amb el vídeo que han compartit a les xarxes com a avançament de l'espectacle és més que un reclam, desperta una necessitat de gaudir-lo... la versió que en fan de les Corrandes d'Exili és una delícia. Si tot l'espectacle està en aquest nivell ... desig immens de gaudir-lo!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada