dimarts, 16 de juliol de 2019

SRA. LAURA ALMERICH



(1940-2019)

Si hi ha una cançó que he tocat més cops a la guitarra, aquesta ha estat 'Laura' del sr. Lluís Llach (fins i tot el 'solo'). Mai he escoltat una mostra d'agraïment tan sentida i emotiva com la que Lluís li féu a la seva gran amiga, confident i companya inseparable d'escenaris fent-li una cançó. Aquella cançó estava inclosa en la cara B de l'LP conceptual 'Campanades a morts' (1977). 3 minuts i 2 segons de tendresa i admiració per a la guitarrista que fa unes setmanes moria. No seria l'únic cop que Llach li regalava/dedicava una cançó, l'any 1994 dins del disc 'Rar' trobaríem 'Roses Blanques' un preciós tema amb lletra del gran Miquel Martí i Pol.... era molta la sintonia que el músic tenia amb la guitarrista.

La sra. Laura Almerich i Santacreu va nèixer i va morir a Barcelona. De ben petita una veïna, professora de piano, li va oferir el primer contacte formatiu amb la música. Els seus avanços animaren als seu pares a apuntar-la amb 9 ó 10 anys al convservatori. El seu instrument principal fou sempre la guitarra clàssica arribant a ser alumna del mestre Gracià Tarragó, formant part del Quartet Tarragó durant un temps. La sra. Almerich, però, també es formà en llaüt a Londres. Posteriorment, formà part del grup de música medieval i renaixentista Ars Musicae de Barcelona sota la direcció del sr. Enric Gispert.

Un 19 de desembre de 1969 entra en la vida del sr. Lluís Llach que en aquella època (els seus inicis) ja tenia algunes cançons prohibides, com L'estaca, per exemple. Aquell dia la Laura va acompanyar al sr. Gispert en un concert al Palau de la Música Catalana on també hi actuava Llach. En aquell concert, davant de la insistència del públic interpretà L'estaca -però no la cantà- fou el públic el que sí ho fèu i una de les primes veus que ho feren fou Laura Almerich....aquell mateix dia el manàger Joan Molas li demanà formar part del grup de músics que acompanyaven al músic de Verges. Òbviament, la guitarrista digué que sí i des de llavors estigué acompanyant a Llach fins al final de la seva carrera. Tot i que el seu instrument principal fou la guitarra clàssica, la sra. Almerich també tocava l'acordió, el teclat, la marimba i la viola de roda i, si calia, també hi posava veus.

L'any 1977, en un moment de bisos d'un concert a Ripoll, va entregar una partitura a tots/es els músics per a que la interpretessin quan estava programat interpretar-ne una altra... era la cançó Laura que el cantautor cantà per sopresa i regal a la seva amiga mentres ella l'acompanyava a la guitarra. Aquella cançó formà part de les peces preferides de Lluís Llach per al públic: la senzilla, la calidesa i l'encomanadissa melodia era irresistible. L'any 1985, en els 2 dies de concerts al Camp del Barça, amb presència massiva de públic, Lluís Llach inclogué 'Laura' en el repertori però la mateixa Laura Almerich no fou capaç de finalitzar el seu solo, bloquejada per l'emoció i les llàgrimes... moment inolvidable que podeu trobar al final d'aquest post.

Laura Almerich acompanyà a Lluis Llach dalt dels escenaris fins al concert final del cantautor l'any 2007. Des de llavors, ha continuat vinculat a l'artista (reorientat a polític i parlamentari en els darrers temps) sent patrona de la Fundació Lluís Llach i com a membre del jurat del premi Terra i Cultura que cada any atorga el celler Vall-Llach.

Lluís Llach va conduir la cerimònia civil celebrada al tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona per a dir adèu a la seva amiga. En aquesta hi sonaren la música escollida per la mateixa guitarrista: l''Adagio per a cordes' de Barber; 'Aprendre',  'Roses blanques' i 'Laura' del mateix Llach. Llach volia acabar la interpretació d'aquesta darrera peça just en el moment en el que Laura Almerich s'equivocà i deixà de tocar al concert del Camp Nou, el 1985, però els nervis i l'emoció provocaren que el músic acabés una mica abans... l'amic també s'equivocà, homenatge definitu...

Discreta, tímida, senible, en una segon pla, però peça musical imprescindible del directe de Lluís Llach. Un trosset de la meva memòria musical sempre serà per a ella... "que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels".