dimecres, 28 d’agost de 2019

SR. JONAS MEKAS

Resultat d'imatges de jonas mekas and camera
(1922-2019)

Fa uns mesos moria un dels cineastes més representatius del cinema experimental contemporani. 

Nascut a Lituània l'any 1922, de ben jove i amb el seu germà, van obrir un teatre; quan va començar la IIGM els nazis els van internar en una camp de treball, allà el sr. Mekas va aprendre el mètode teatral d'Stanislavsky. Van aconseguir fugir els dos a Dinamarca i d'allà, l'any 1949, van arribar als EEUU on s'hi quedà definitivament.

El sr. Mekas i el seu germà creen l'any 1954 la revista Film Culture i escrigué crítiques cinematogràfiques a la revista Village Voice des de 1958; també escrivia poesia (arribant a publicar més de 20 llibres) però, sobretot, fundà la cooperativa The Film Makers (1962) amb la que es relacionà amb artistes del pop-art i cinema experimental com Andy Warhol, Nico, Allen Ginsberg, Yoko Ono o Salvador Dalí.

Resultat d'imatges de reminiscencias de un viaje a lituaniaL'obra cinematogràfica del sr. Mekas més coneguda són les seves pel·lícules-diari en el que aborda diferents moments de la seva vida, com Walden (1969), Reminiscences of a Journey to Lithuania (1972)(per a molts crítics el seu millor film), Lost, lost, lost (1975) o Zefiro Torna (1992).  L'any 2001, arribaria la seva obra culminant d'aquest gènere propi: As I Was Moving Ahead, Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty de 5 hores de durada en els que estructura filmacions acumulades durant 50 anys de vida ... només el títol -'Mentre avançava, ocassionalment vaig veure petits centelleigs de bellesa'- ja és una meravella. 

L'any 2007 el sr. Mekas va publicar 365 curtmetratges -un cada dia de l'any- per a Apple Computer i el 2012 va muntar una exposició 'Correspondencias' amb J.L. Guerín en el Centre Pompidou de París que vam poder veure al CCCB en el projecte Totes les cartes.

Més d'un cinquantena de peces audiovisuals formen la seva trajectòria sempre situades en un context museístic o centre d'art com el MoMA, el Documenta de Kassel, l'Hermitage o la Biennal de Venècia. El sr. Mekas va aconseguir que el cinema experimental fos una mica menys minoritari.

Les seves filmacions eren un joc constant de superposicions visuals, música, barreges de blanc i negre i color i, en alguns moments, la seva veu en off... "Gravo els meus records", una forma molt senzilla d'autodefinir la feina del sr. Mekas, fent art de l'autobiografia filmada.

L'hiperactivitat del sr. Mekas no tenia límit i, segons ell, va deixar moltes coses per a fer com: "Seure en un banc vora el riu i veure les aigües com flueixen, sense fer res, durant un any sencer. Aquest seria l'èxtasi més gran de tots"

Gran, el sr. Mekas!

Fallece Jonas Mekas, mito del cine underground, a los 97 años