Fa uns anys, una amiga m'havia parlat del sr. Rodrigo Cuevas: un personatge amb aires tradicionals però amb imatge 'queer' i intencions transgressores. En el 2012 va publicar el seu primer disc 'Yo soy la maga', un disc de versions de cançons tradicionals gallegues; i al 2014 va estrenar el seu primer espectacle 'Electrocuplé' en el que fussionava cançó tradicional asturiana, copla, cabaret i burlesque. El sr. Cuevas va publicar un parell de treballs discogràfics més i es va donar a conèixer en els mitjans fins que el sr. Refree es va creuar en el seu camí. El mateix sr. Refree que va produir a Rosalía en el seu primer treball abans de El mal querer, el mateix que ha col·laborat amb Silvia Pérez Cruz, Albert Pla, Kiki Veneno, El Niño de Elche, Chrisina Rosenvinge, Mala Rodríguez i ha produit el primer disc d'Amaia Romero. Sense dubte el sr. Refree és el gran productor musical d'aquest país.
Que el sr. Cuevas coincidís amb el sr. Refree és el millor que li podria passar per a que el primer pogués 'mostrar' que podria ser més que un personatge provocador, carregat de 'postureo' o 'petardeo'. I és que el sr. Cuevas ha estat 13 anys estudiant música i tuba en el conservatori de Barcelona i Oviedo i després se'n va anar a Vegarrionda, un poble d'Astúries de 15 habitants on començà una autèntica arqueologia de la música gallega i asturiana i féu la seva aportació a la 'folktrónica'. El mateix sr. Cuevas s'autoidentifica com a "agitador folclórico".
Manual de Cortejo, doncs, és una revitalització de la cançó popular del nord de la penínula passat per l'electrònica. El disc funciona com una peça conceptual i les comparacions amb El mal querer no són exagerades: per intencions, format i maduresa de la proposta. Manual de Cortejo ens parla d'una nostàlgia pel passat, d'una necessitat de no perdre llenguatges i formes d'altres temps. Per a realitzar aquest treball discogràfic Rodrigo Cuevas i Raül Refree van viatjar durant 10 dies per terres d'Astúries i Galícia com un intent per captar la 'Vida' d'allà abans de tancar-se a l'estudi de gravació.
Manual de Cortejo brilla des del primer a l'últim tema. En ell hi ha tradició coplera, castanyoles, spoken-word, xiringüelus, ritus màgics, munyeira, un cor miner i l'homenatge a Angelita Caneiro una llegenda de la tradició musical d'aquelles contrades. Forta presència del testimoni de dones, de dones del camp. En aquest disc ens parlen de l'amor, de l'alegria de viure, de la mort, dels drets civils.
És impossible no quedar seduït per aquest disc des del primer segon. Escoltar Muerte en Montilleja o Ronda de Robledo Sanabria és arribar a un 'orgasme musical' de difícil descripció en paraules....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada