Els 'forillos' són els decorats que es posaven al fons dels sets de rodatge de les pel·lícules i sèries. Es tracta, generalment, de paisatges, ciutats, superficies de planetes... poden ser fotografies impreses en tela o pintats a mà.
Generalment, poca gent s'hi fixava quan estava mirant una pel·lícula perquè es tracta del context i, a vegades, allò que es veia per una finestra i que no formava part de nucli de l'acció que estava tenint lloc. Hem de tenir en compte, que el cinema fou com un salt del teatre i, inicialment, els rodatges en exteriors eren molt limitats; la solució era recrear l'espai on tenia lloc l'acció amb la fabricació de grans decorats en espais tancats. 
Els 'forillos' havien de tenir una bona textura, proporcionar una encertada perspectiva i havia de tenir els detalls adients per a que l'escenari de fons fos el més realista possible. 
Ben aviat, es van crear empreses especialitzades en confeccionar i llogar els forillos que podien ser utilitzats, per tant, en més d'una producció. Passats els anys de glòria d'aquest producte, gairebé artesanal, els 'forillos' es van anar emmagatzemant sense massa ús i, en el pitjor dels casos, han estat destruïts. Per a evitar això últim, l'empresa Art Directors Guild, que s'ha dedicat catalogar aquestes peces mítiques de la memòria del cinema. 
Entre els 'forillos' recuperats es trobaven allò que véiem en els exteriors de la mansió de 'Sonrisas y lágrimas' (1965) o el mític Mont Rushmore de 'Con la muerte en los talones' (1959), o de 'Cantando bajo la lluvia' (1952) o els paratges espacials de 'Forbidden Planet' (1956) o l'antiga Roma de 'Ben Hur' (1959) que van ser reutlitzats per a l' 'Ave César' (2015) dels germans Coen.
Lògicament, l'art dels 'forillos' actualment està totalment oblidat, l'ús de fotografies, cromes i recreacions digitals fan que ja no calgui l'elaboració d'aquests costosos fons.
Aquí teniu un vídeo sobre un breu documental sobre l'art dels 'forillos'
1 comentari:
Que interessant. Ara es porten molt els vídeos on t'ensenyen els trucs de càmera que fan perquè a la imatge que tu veus hi apareguin moltes més coses de les que hi ha en realitat, però això era tot un art, i la gent s'ho empassava, eh! Al cinema tot és màgia i il·lusió, és part del joc.
Publica un comentari a l'entrada