Tornarem a passejarpèr la vella ciutatdels discrets insurrectes.Amb blava cantilena de fadoel venedor de florsens facilitarà el salconduitcap a l'altra tavernade les confiances incondicionals.Tornarem a dir-nosen la silent salabror dels estratsde les triades petges allberants.Som el carreu en espiralsota la lluna atlàntica,la irreversible promesa pietosa.
Josep Igual (2019:43). Oliverar de l'aire
