Aquest 2025 els 3 personalitats escollides han estat Thomas Mann, Jane Austen i Hans Christian Andersen, als que li dedicaran activitats del 23 d'octubre al 09 de novembre. El CineClub La Ràpita participa en el Hommage à trois 2025 amb la projecció de Muerte en Venecia de Luchino Visconti, adaptació del llibre homònim del sr. Thomas Mann. Els amics i amigues d'AIDA ens proporcionen una ocassió perfecte per a poder gaudir en pantalla gran d'unes de les grans obres cinematogràfiques del cinema europeu i del mestre Visconti.
La novel·la curta del sr. Mann fou publicada l'any 1912 i 59 anys després, el sr. Visconti dirigiria l'adaptació al cinema. El film del director italià es situa, després de deixar la seva primera etapa neorrealista -Obsesión, La tierra tiembla i, sobretot, Rocco y sus hermanos- per a endinsar-se en una filmografia sofisticada, barroca, operística i amb contextos històrics -com Senso, Luis II de Baviera o El inocente-; de fet, no podem oblidar que el sr. Visconti també va ser director d'òpera.
Les etiquetes que emmarquen la figura del sr. Visconti: aristòcrata, comunista i homosexual ens ajuden a entendre les seves obres cinematogràfiques. Bona parta dels seus films ens parlen del final d'una època, de les caigudes dels privilegis, de les dictadures, dels Déus... Bona part d'això veiem a 'Muerte en Venecia' (1971). Per començar, la ciutat que fou potència econòmica mundial, pont comercial entre Orient i Occident, espai exòtic per a les classes adinerades... va acabar (i és en l'actualitat) una façana de cartro pedra, aglutinador de turistes. L'esplendor de Venecia 'va morir' a principis del segle XX, com també està a punt de fer-ho el protagonista del film.
El film/llibre ens parla d'un intel·lectual aristòcrata (en el llibre un escriptor i en el film un compositor) el sr. Gustav von Aschenbach (els vincles amb Gustav Mahler són mútiples i el film només utilitza peces d'aquest compositor representant del postromanticisme), amb el cor feble va a Venezia a trobar un repòs que no troba a la seva Alemanya natal. Una feblesa física, però també emocional en haver perdut una filla abocant-lo a una inevitable crisis creativa. Un altre canvi en relació al llibre és que el film comença al tercer capítol i no vèiem la vida del protagonista a Munich; tot i que hi ha constància d'haver filmat algun pla allà, el sr. Visconti ho va descartar per a iniciar l'acció en el moment que el sr. von Aschenbach arriba a Venezia.
El protagonista, l'actor Dirk Bordage, des de la seva primera aparició dalt del vaporetto ja ens transmet melanconia i abatiment. El sotrac li arriba al protagonista quan coincideix en el luxós hotel on està allotjat amb Tadzio, un jove polonès que despertarà en el compositor una irrefrenable atracció -aparentment platònica. Un jove que el film té aspecte andrògin, en canvi en el llibre és com un efeb grec que en ambdós casos, contrasta amb la vellesa del protagonista. La joventut i bellesa d'un contrastarà amb maduresa i decrepitud de l'altre. Pulsions homosexuals latents que també es troben en bona part de l'obra literària del sr. Mann, pare d'una família exemplar amb 8 fills, però que, segons alguns biògrafs, diposità en les seves pàgines les ganes d'una 'vida homosexual' que no va tenir mai.
El jove Björn Andrésen (que ha mort fa uns pocs dies) que interpreta a Tadzio quedarà marcat per aquest paper la resta de la seva vida -com molt bé ens expliquen en el documental El chico más bello del mundo (2021). Paper per al que Miguel Bosé era un dels possibles candidats però el seu pare -el torero Luís Miguel Dominguín- s'hi va oposar (com explica el mateix Visconti en el seu migmetratge Alla ricerca di Tadzio de 1970).
El film ens parla del pas del temps i de com la Vida va marxant sense, potser, haver fet allò que haguéssim volgut fer; i ho fa mitjançant un film sensual, carregat de bellesa, de misteri. Una pel·lícula plena de detalls i simbolismes, com el gondoler: presència que ens parla d'un Caront que ens du amb la barca en el trajecte cap a la mort, el rellotge de sorra, el mirall en el que es reflexa un decadent protagonista, el flashback que ens el mostra encara atractiu... detalls que ens parlen, de nou, de la decadència i la proximitat de la mort. Tot un regal per als sentits gràcies al perfeccionisme i meticulositat del mestre Visconti.
La podreu gaudir avui dijous a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada