Gràcies al projecte FilmoXarxa, demà, al CineClub La Ràpita podrem gaudir d'un pel·lícula que és més que una pel·lícula... és una autèntica experiència sensorial. Ens trobem davant d'un film dirigit pel director més famós i valorat del cinema tailandés: Apicatpong Weerasethakul -de nom impronunciable- porta una trajectòria cinematogràfica marcada pel misteri. En els seus films es barreja la poesia, la màgia, el passat i allò sobrenatural amb una quotidianeïtat que la fa creïble i verosímil.
'Memòria' (2021) és un dels pocs films que ha filmat fora del seu país; en aquest, cas a Colòmbia. Ens explica la història de Jessica (magnètica com sempre Tilda Swinton), una botànica britànica a la que una nit la desperta un so que no és capaç de reconèixer. Llavors comença una recerca, al cor de la selva, per a trobar aquell so que sembla que només pugui escoltar ella.
El plantejament argumental pot ser simple però el film ens porta per un camí carregat de poesia, fins a portar-nos al mateix origen de la Vida. Un film carregat de Filosofia i Espiritualitat, marca de la casa del director.
El director té un patró estructural en els seus films, generalment, consten de dues parts diferenciades; en aquest cas, també: en la primera, ens submergim en un entorn urbà, agressiu i fred. La protagonista arriba a Bogotà per a visitar a la seva germana que està hospitalitzada. Viatgem per la ciutat acompanyant a la protagonista confosa, estranyada i nosaltres ens submergim en aquest entorn misteriòs.
La segona part, ens porta a la selva, carregada de llum, cant d'ocells i una sensació de calma que emplena de mística la pantalla. Allà coneixem un personatge clau: Hernan, un enginyer de so, antic conegut de la protagonista que és capaç de recordar-ho tot... de 'coses animades i inanimades'.
'Memòria' és un diàleg amb les veus del passat, amb els records col·lectius, amb allò que ens uneix com a éssers humans... a través d'un so misteriós. Un so al que la protagonista en un intent per saber-ne la procedència és capaç de descriure'l com un objecte, la protagonista arriba a parlar d'un so "més rodó" quan intenta descriure'l. El so, en general, juga un paper decissiu en aquesta pel·lícula i cal ser un espectador atent i predisposat per valorar-ho.
I millor no continuar escrivint, perquè es tracta d'un d'aquells films-experiència, d'atmosfera impecable, de suggerències, de magnetisme del que cal saber com menys coses, millor. El cinema de Weerasethakul és cinema màgic, contemplatiu, místic i hipnòtic. Un cinema que demana l'atenció plena de l'espectador, a estar receptiu a la sensorialitat que ens proposa i deixar-nos portar per les seves imatges i els seus silencis.
Demà a les 20:00, us esperem a l'Auditori Sixto Mir.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada