SR. ROBERT BREER

Fa una setmanes moria un desconegut per al gran públic però rellevant autor de cinema d’animació experimental a més de pintor i escultor. El sr. Breer va néixer a Detroit (USA) i el seu pare era un enginyer que va inventar una càmera en 3D per a filmar les seves vacances familiars... El sr. Breer fill -bevent d’aquests estímuls paterns- fou un cineasta autodidacte que s’hi convertí per a intentar donar moviment a les seves pintures. Durant el anys ’50 visqué a París i s’empapà de les corrents artístiques d’avantguarda, l’art cinètic, el dadaisme, el constructivisme rus... quan torna als EEUU (1959) es dedica a cinema underground i l’art pop. El seu estil era bombardejar a l’espectador (“assalt i agressió a la retina”, en deia l’autor) amb línies, lletres i formes abstractes que anaven evolucionant, apareixent i desapareixent.

Pel•lícules destacables del sr. Breer: REcreation (1956), A man and his dog out of air (1957) o 69 (1968)

... aquí podeu veure A man and his dog out of air (9157).

Un 'moderno', el sr. Breer!!!

EL PENIS DEL SR. SPENCER ELDEN

Aquesta foto que veieu, correspon a la portada d'un disc de culte per a molts crítics i la seva portada una de les més rellevants de la història discogràfica. Es tracta de Nevermind dels Nirvana. En aquella època -aquest mes fa 20 anys-, la fotografia d'un nen despullat nadant cap un billet d'un dòlar enganxat a punt de ser 'pescat' despertà certa polèmica. Sembla ser que la idea se li va ocòrrer al sr. Cobain mentres mirava un documental sobre nadons sota l'aigua, li comentà al seu director artístic -Robert Fisher-, i aquest li encarregà la fotografia al sr. Kirk Weddle, especialitzat en fotografies submarines. El sr. Weddle va donar 200 dòlars a un matrimoni amic seu, els Elden, per a que deixés fotografiar sota l'aigua al seu nadó de 9 mesos, el petit Spencer. L'any 1991, que un penis infantil adornés un producte públic no fou feina fàcil i el mateix Cobain va afirmar que només acceptaria la censura si tapaven el 'membre' amb una enganxina que digués: "Si esto te ofende es que eres un pedófilo encubierto" ... òbviament, l'enganxina no la van posar i el penis del petit Spencer es va fer mundialment famós. La veritat és que aquell nen ja té 20 anys i ha estat tot la vida 'carregant' amb la foto de la portada, però ho porta bé i ha arribat a afirmar: "Supongo que debe ser guay. Me hacen sentir como si fuera una gran estrella del porno, pero en realidad soy un chaval normal que quiere llevar una vida normal", humil el noi però encara ara continua fotografiant-se simulant la foto que el va fer famós... això sí, fa anys que ho fa en banyador.

L'ULTIM TORO MORT? (i 2)

L'ULTIM TORO MORT?

SR. JORDI DAUDER

1938-2011

En els passats premis del cinema català el sr. Jordi Dauder pujà a l’escenari a recollir el Gaudí d’Honor per la seva trajectòria... i el seu aspecte, la seva fragilitat, no esperonaven l’esperança, ans al contrari; feia temps que estava malalt i els temps, inevitablement, se li escolava entre els dits. La setmana passada, amb 73 anys, moria.

El sr. Dauder va néixer a Barcelona i amb només 5 anys va veure com el règim franquista empresonava al seu pare per les seves conviccions polítiques i, més tard, van passar 15 anys exiliats a París... el sr. Dauder arribà al món de la interpretació després de la lluita política. L’any 1976 torna a Catalunya i l’any 1983 debutava en els escenaris amb El gran teatro de Oklahoma, sobre textos de Kafka. La dictadura franquista i l’esperit de revolta del sr. Dauder provocà que entrés en el món de la interpretació tard, amb més e 40 anys. Això el fèu anar ràpid per aconseguir el màxim de treballs interpretatius possibles. A finals dels ’80 participà en diferents films per a directors com Vicente Aranda, Pere Portabella, Jaime Camino, Antoni Verdaguer... Ell, però, fou un artista polifacètic: va escriure poesia (guanyant el premi Miquel Martí i Pol de poesia l’any 1997) i novel·la, va traduir clàssics teatrals. Portava anys en el cinema i del doblatge però no fou fins l’any 1994 que el seu rostre es fèu famós gràcies als seus papers a Poblenou i, sobretot, Nissaga de poder. Més tard vindrien papers per a Ken Loach, Ventura Pons, Jaume Balagueró o Marc Recha. I en l'àmbit del doblatge, ell fou la veu catalana de Gregory Peck, Alec Guiness, Liam Neeson o Nick Nolte.

La seva fou una lluita i un compromís incansable, en recollir el premi Gaudí expressà: “és l’estímul per a continuar lluitant per la nostra República”.

I, precisament, el seu darrer paper s’integra en un film de compromís, de revolta, contra les injustícies: Catalunya über alles! (dirigit per Ramon Termens)... la millor forma de posar el punt i final a una vida farcida de compromís, dignitat i plenitud.

Bon viatge, camarada!!