FESTIVAL DE CINEFAGIA ( IV )

Ja tenim aquí un nou Festival de Cinefagia ....

LA HISTORIA INTERMINABLE (Neverending Story, 1984).

Una pel·lícula de les que marquen infància -almenys la meva!-, tots/es vam volar amb Fuju -el Drac de la Sort-, aquella relació entre realitat/ficció que s'interrelacionaven (tan postmodern!) era del tot fascinant. Es convertí amb la pel·lícula més cara del cinema europeu... si voleu saber què va ser dels actors/actrius cliqueu aquí!. El DVD de la edició especial 20è aniversari va acompanyat d'un making off de 43 minuts força il·lustratiu: en una època on els efectes especials es basaven en el cartró pedra, la gomaespuma i les titelles... la realització té mèrit!!... (del fascinant llibre en parlem un altre dia! No, no direm allò tan sobat de que 'és millor que la peli'...)

Valoració: Notable

AL FINAL DE LA ESCAPADA (A bout de souffle,1959).

Film que encetà la Nouvelle Vague, corrent cinematogràfic francès del segle passat al que deu molt la majoria del cinema actual. Elaborat per 3 dels 'enfants terribles' de l'època: Truffaut (idea original), Chabrol (assessor tècnic) i Godard (director). Millor el títol original: 'A bout de soufflé' ('Sense alé') si tenim en compte que es tracta de la història d'una persecució amb història d'amor... per ambdues parts ens manca l'aire... amb aquest film van explotà la sintaxis cinematogràfica... cinema directe, sense pauses, molt diàleg, talls precipitats, actors que miren a la càmara, llargs pla-seqüència... El millor: l'invent del 'noi Martini' de Belmondo (amb el dit als llavis; no, no l'havia inventat el Sr.Martini, fou Belmondo!!).

Valoració: Notable Alt

JENIFER (2006)

Un altre capítol de la serie Masters of Horror (la preferida de la Pati :P). Dirigida pel mestre italià del terror i el giallo: Dario Argento. Es tracta, però, d'un capítol menor d'aquesta interessant serie. Una història i final més que previsible en la que allò remarcable és el 'fàstic' literal que provoca la protagonista... el film ens ensenya que sovint aquell que fa més cara de víctima potser és el més terrible dels botxins (es pot menjar el gat i, fins i tot, el fill de la veïna: literalment!)...

Valoració: Bé

LA MUJER DEL AÑO (Woman of the Year, 1942)
Primera col·laboració Tracy-Hepburn que ens donarà, a partir d'aquesta, grans plaers als cinèfags.... guerra de sexes en una època sexista en extrem, el final és d'un políticament incorrecte que olé!!! Guió amb frases àgils, directes, lúcides... amb interpretacions consistents, agradables, memorables... una joia clàssica de l'època daurada de Hollywood. Bon cinema del 'de sempre', del de tota la vida... ai, què maca la Kate! (no, Nur?) .

Valoració: Notable

EL BOSQUE (The Village, 2004)
La comunitat, la societat, la nostra, qualsevol,... crea enemics polítics, inventa fantasmes que volen atacar la nostra plàcida convivència (l'immigrant, el pobre, l'etarra, el musulmà...) I d'això parla aquesta pel·lícula, tractat polític més que altra cosa. L'esperit hippy portat fins a les últimes conseqüències. Barreja de conte, fàbula política i pel·lícula de por... visualment és preciosa, els actors/actrius 'estupendos'.... l'escena a càmara lenta del Phoenix 'salvant' la Dallas Howard tot fent-la entrar a casa és encissadora... com la majoria de les del director. Millor traducció seria 'La Comunitat'. Menys valorada del que es mereix. Ens agrada Shyamalan!!! (ho sabíeu?)
Valoració: Excel·lent

AMANTES CRIMINALES (Les amants criminels, 1998)

Un dels directors més 'complicats' i provocadors del recent cinema francès, François Ozon. Films perversos, carregats de sensualitat i ambigüitats sexuals. Històries potents i personatges 'difícils'. Aquest film, és una versió (molt lliure) del conte de Hansel i Gretel: francesa, inquietant, morbosa i sensual. Amb aquesta pel·lícula aconseguí el Premi al millor guió Sitges'99, ben merescut! Un guió amb ressons de Nouvelle Vague (comentat més amunt) però amb injeccions de violència i ambient pervers.

Valoració: Excel·lent

TABÚ (Tabu: A Story of the South Seas, 1931)

Es tracta de la darrera pel·lícula del cinema mut, col·laboració entre Flaherty (documentalista) i Murnau (virtualista tècnic, el geni que realitzà Nosferatu, Amanecer, Faust...). Filmada a les Illes Bora-Bora... fotografia evocadora, actors/actrius no professionals, història tràgica... i la presència tècnica innovadora (per l'epoca) de Murnau. Pel·lícules que quan les veus t'ensenyen d'on prové TOT (tot el Cinema, s'entén).
Valoració: Bé.

Un altre dia, més!!!!