Que al Ciutadà K li agraden els super-herois ja ha estat comentat; avui, però, fem ressó d'una notícia apareguda en premsa (La Vanguardia) i on s'elaborà un rànking del que han aportat, en quant a beneficis, les pel·lícules que s'han realitzat sobre diferents super-herois... (de l'apartat tècnic, visual, artístic i/o impacte social en parlarem en una altra ocassió... ).
·
El Ciutadà K, però, ha afegit a la graella presentada en l'article una quarta columna (la marcada amb negreta) on s'ha elaborat el % de beneficis en relació amb el pressupost invertit... poca feina? Doncs no, ja que crec que aquesta dada és important per a saber el benefici relatiu; amb el valor absolut només, no en tenim prou i el que és pitjor, eregeix una pel·lícula guanyadora 'ir-real'...
Com veieu, en beneficis absoluts, les guanyadores són els 3 Spider-Man... però si observem els beneficis relatius (el % en relació a allò invertit) la gran guanyadora -¡de calle!- és Batman, del nostre Tim (Burton)(a Sam Raimi també l'estimem una miqueta, eh??)... que amb poquets durets (la de menys pressupost) aconseguí un benefici espectacular!!! i tornà a posar 'de moda' els Super-Herois cinematogràfics..
·En aquesta graella s'han oblidat del Superman: The Movie (1978), la primera, que costant 55 milions de dòlars, n'ha obtingut 300 ... o sigui, que un 545% de benefici!!!! Estant, per tant, en 3ª posició ... Així doncs, si volem ser el 'màxim' d'objectius possible (cosa im-possible d'assolir, ja ho sabem) els 3 guanyadors serien: Batman (1989) , Spider-Man (2002) i Superman (1978) ...
·
·
Sí, estimem el primer Superman i també a Tim Burton... s'ha notat??? És que aquests anàlisis numèrics superficials i simplons que ens ofereixen fan com a ràbia, no???
(Sí, tot un treball d'investigació....)
6 comentaris:
oh! quantes coses! avui sona el poveda! li agrada molt al meu amic poeta. :-)
a mi de petita m'agradaven molt les pelis del superman. la tercera (és la que hi ha un superman bo i un superman dolent i torcen i destorcen la torre de pisa?) la vaig anar a veure amb ma mare, ma germana i ma tieta i, mentrestant, el meu pare i el meu tio posaven fustes al sostre del menjador de casa perquè teníem una veïna chunga que feia soroll amb la màquina de cosir i es veu que no volia posar-hi remei, i mentre els supermans estaven allà dale que te pego amb la torre de pisa, mon pare i mon tio estaven dale que te pego clavant fustes.
és un comentari de vida. vostè ja no me'n fa de cap mena. :-(
avui el sr. google diu que és l'aniversari de la primera projecció cinematogràfica a espanya. se'n farà ressò, un cinèfag com vós?
i del festival de cannes? hi ha la natalie, escampant encant! :)
Ai, ai... la veig una mica accelarada avui, ein?? repartint comentaris a tort i a dret...
Avui el Ciutadà K ha preferit prioritzar el Festival de Cannes (que pel que veig s'ha avançat...)
Es que no dono a l'abast, eh???
a veure quan veig aquest ritme frenètic en d'altres blogs... i no miro a ningú (encara que sigui cibernàuticament parlant)
Ah, amiga Polita, he suprimit un missatge... No, no és censura (¡se me calmen!) és que estava repetit....
BONJOUR POUR TOUT LE MONDE !!!!
ciutadàkàààà.tevetreeeees.cannssss
Publica un comentari a l'entrada