FESTIVAL DE CINEFAGIA ( V )

TE QUERRE SIEMPRE (Viaggio in Italia, 1953)

És la tercera col·laboració del matrimoni Rossellini-Bergman després de que ella -des de Hollywood i essent 'actriu Hitchcock'-li escrivís una carta dient-li que volia treballar amb ell; no només treballaren sinó que es casaren... i tingueren, entre altres, a l'encissadora Isabella Rossellini. En aquest film el director deixa de banda els vincles amb el 'cinema més social' i ens parla d'un sistema més 'domèstic': la parella. Una crisi de parella, els sentiments i reaccions que es desenvolupen filmada de forma magistral. Considerarda una de les primeres pel·lícules del cinema modern (un altre dia, parlarem de què vol dir, exactament, això). Una joia!.
Valoració: Notable alt

EL CUENTO DE HAECKEL (Haeckel's Tale, 2006)

Un altre capítol de la serie 'Masters of Horrors' (sí, aquella que desperta passions allà on va). Es tracta d'una història plena de morts ressucitats, incest entre zombies,... pel·lícula gore però que no acaba d'inquietar, de tan grotesc resulta, en moltes escenes, ridícula.... Una mena de re-animator incestuós... És una pena perquè John McNaughton, director de 'Henry, retrato de una asesino' o 'Normal Life' era una senyor que prometia molt però, han passat els anys, i res de res...

Valoració: Suficient

ELEGY (2008)

Sí, ho hem de reconèixer: ens hem reconciliat amb la Coixet. Aquesta continua sent una pel·lícula 'seva', això és cert... film de sentiments, però fred, calculador amb poca ànima; almenys, no vam tenir la sensació de 'presa de pèl' patida amb 'La Vida secreta...'. El Kingsley està genial i la Pe (quasi) genial. L'escena on ell es 'desmunta emocionalment' em va impactar, em va agafar desprevingut, i sí, vam plorar... no arriba a 'Cosas que nunca te dije' ni a 'Mi vida sin mí' ... però ens permet reconciliar-nos... i això per a un cinèfag sempre és bo!
Valoració: Notable

INDIANA JONES Y LA ULTIMA CRUZADA (1989)

Sí, volíem veure la quarta però abans havíem de veure la tercera i això vam fer. Aquí ja s'insinua la tardor del persontage heroic, se'ns ha fet gran, però no tant com a per a no tenir pare i aquí està Mr. Sean Connery, tan senyor i tan irònic, ell. La pel·lícula és artísticament correcta tot i que les dues primeres parts (potser perquè estan lluny en el temps i el Ciutadà K era bastant més jove) eren superiors. La idea dels creuats podia donar més de si... Tenint en compte que és d'Spielberg, senzillament correcta i entretinguda.
Valoració: Bé

CONCURSANTE (2007)

Què passa quan et toca un 'porrada' de diners en un concurs? Aquest és la pregunta inicial de la història i ja us podeu imaginar que la cosa no va per un camí massa positiu. El Sbaraglia està guapíssim (aquest noi és guapo i punt!). La peli, però, és desordenada, jo crec que el Sr. muntador es va prendre alguna cosa (i el guionista tres!). L'estil visual té un punt Trainspotting o Tarantino que la fa, una mica, atractiva. Es perd en la part estètica i oblida que havia d'estar d'explicant-nos alguna cosa...
Valoració: Suficient

MEMORIAS DE AFRICA (Out of Africa, 1985)

Vam fer l'homenatge de la nit, veient la pel·lícula més popular del Pollack. Vaig intentar fer un esforç. No l'havia vista mai sencera. I ho vaig fer. Aguantant, impertèrrit. El Redford està guapo (no ho negarem!), l'Streep, no tant (però és el paper que li toca, sembla de cera). Aquesta peli, com un documental (sense paraules) del National Geographic, titolat: 'Del mundo nórdico al mundo africano' hagués guanyat molt. Aquí no hi ha ni passió, ni energia, ni res de res... un badall de peli! (apa!!, I'm sorry, Nur). La música és de matrícula d'honor (potser l'hem repetit i sentit tant que ja cansa, això és veritat!). Serà com em deia algú que és un film per a noies (a mi que aquestes comentaris sexistes em provoquen angúnia....).

Valoració: Suficient

NUESTRA MUSICA (Notre Musique, 2004)

L'època de l'arte i ensayo' ha passat a millor vida...per alguns no ho saben. Molts directors ens han demostrat que es poden fer films 'profunds' sense ser 'pedants' ni 'críptics' (home! sempre està bé 'donar' feina a l'espectador però amb un grau d''entendibilitat'... aquesta frase dita per un que té debilitat pel Lynch és d'un cinisme aplastant :S ). Peli fragmentada com les parts de la Divinia Comèdia de Dante: el Cel, l'Infern i el Purgatori pretén, suposadament, ser un cant contra la guerra i d'aquí que una part estigui filmada als carrers en runes de Sarajevo... però aquesta idea només l'ensumes. El millor és l'estil 'pastitxe' de recuperar fragments i sons d'altres pel·lícules... si hagués fet això tota l'estona i no ens hagués volgut explicar res, la pel·lícula hagués guanyat molt (on vas a parar!)
Valoració: Insuficient (Sí, el primer suspés del Ciutadà K)

INDIANA JONES Y LA CALAVERA DE CRISTAL (2008)

La pel·lícula comença amb la coronilla de la incipient calva del Harrison Ford, així, tal cual!. Amb aquest inici ens fem una idea del 'feeling' de la peli, un cert aire d'auto-irònia (rascant en alguns moment l'autoparòdia). La trepidant seqüència típica de totes les pel·lícules de la saga ens evidencia que som una peli d'Indiana encara que hagi passat 19 anys dela última (sí, 19 anys!!!). En el film hi són presents la història ben explicada, les relacions familiars i els extraterrestres pròpies de l'Spielberg, té moments trepidants (en alguna moments massa i tot, tan misteri, tanta pista i tantes persecucions arriba a cansar un pèl) però tot plegat té poc gas, fins i tot, la fanfarria típica sona esmorteïda... irremediablement, tots s'han fet grans (i no només l'Indy!)

Valoració: Bé alt