diumenge, 5 d’octubre del 2008

SR. JEAN VIGO


JEAN VIGO
26/04/1905-05/10/1934

Fou director de cinema, un dels més valorats la història del 7è art. i morí tal dia com avui..... amb només 4 films i només 29 anys.

Jean Vigo era fill de militants anarquistes. El seu pare, Eugène-Bonaventure de Vigo (més conegut com a Miguel Almereyda que és un anagrama de ‘y a de la merde’... sí, radicalillo el pare!), fou tancat a la presó i el trobaren estrangulat amb els cordons de les seves sabates.... el petit Jean fou ingressat en un internat on passà la infància i l’adolescència....

Ja en la seva etapa adulta, a París, s’interessa pel cinema, la seva trajectòria només inclou 4 obres:

A propos de Nice (1930): Migmetratge de només 22 minuts, es tracta d’un assaig amb to satíric sobre les desigualtat socials a la Niza dels anys ’20 del segle passat... el muntatge, la seva conjugació d'imatges provoquen un àcida crítica social a l'entorn ociós de la classe burgesa veranejant en contraposició amb els més necessitats ... com veieu, Vigo heretà la consciència del seu pare...

Taris, champion de natation (1931), documental sobre natació i la figura d’aquest nadador francès, que amb només 9 minuts, està farcida de jocs i piruetes visuals, la majoria aquàtiques. Un gran treball visual tenint en compte l'època en la que fou rodada.
·
Zero en conduite (1933), és un migmetratge de 45 minuts i es tracta, ja, d'una obra més personal. En ella, Jean Vigo enalteix l’anarquisme infantil i el dret a revoltar-se enfront d'una educació constrenyidora, castradora i repressora. Aquest film és la llavor indiscutible dels ‘400 cops’ de Truffaut. ... certament, l’estil Vigo pesa molt en la posterior corrent cinematogràfica de la Nouvelle Vague. Zero en conducta fou prohibida a França per anti-patriótica fins l’any 1945, ja que en film es matxacava el sistema educatiu i –suposadament- pedagògic que imperava en els internats. Amb evidents tocs autobiogràfics fou criticada, també, per mostrà -fugaçment- en pantalla el penis d’un nen ....

·L’Atalante (1934) és el seu darrer i únic llargmetratge (de 89 minuts) i considerada la seva obra mestra. La productora Gaumont, però, sospitant que no tindria cap èxit comercial (ho encertà de ple) la mutilà, canvià el títol i afegí cançons de moda (com Le Chaland qui passe) per a fer-la més digerible... fins als anys '90 no és recuperà la versió més o menys definitiva. Aquesta obra, que és la radiografia i crisis d'una història d'amor, és poètica i màgica a nivell visual: els enquadraments, la fotografia, el vestuari, els moviments, la sensualitat que desprém... tot això, la edifica com una de les millors pelis de la història del cinema.
·
Morí de tuberculosis quan només tenia 29 anys.... poc reconegut a la seva època, el 1951 es creà el premi Jean Vigo per a nous realitzadors cinematogràfics i la Nouvelle Vague reivindicà la seva figura ... .actualment, ningú nega la immensa, creativa i orginal aportació d’aquest director.

Com veieu, tota l'obra de Vigo no arriba a 3 hores de filmació editada i, amb això, és considerat un dels millors directors del cinema francès i de la història del cinema....

La única cosa bona de les poques obres que realitzà és que és possible disposar de tota la filmografia, com ha editat l’FANC en el Pack Jean Vigo Integral... una joia d’edició on no només hi ha totes les obres comentades sinó documentals que les acompanyen i aporten més informació a la filmació dels films.... una meravella!!!!

5 comentaris:

neska polita ha dit...

hola, ciutadà!

jo no sé qui és aquest senyor, però avui hem vist "el patio de la cárcel" i ens ha agradat molt (la PATS hasta ha plorat, ciutadà). la mossa ens agrada. esperem que ens protagonitzi més pelis.

bona niiiiiit!

Anònim ha dit...

Quina pena, no aquets senyor....
pobre....
mira m'ha fet molta pena....

pati di fusa ha dit...

buf, déu n'hi do, quina història... jo tampoc no el coneixia, aquest senyor (esperem que la nostra incultura espanti els altres possibles participants del seu blog, ciutadà). però confesso que m'apassionen aquestes biografies tan potents (sona una mica frívol, ja).

suposo que, com a bon cinèfag, ja deu tenir el pack aquest de luxe.

i sí, encara que aquí no toqui, la echegui al patio de mi cárcel, genial!

BON DIA A CAN CIUTADÀ!!!

pati di fusa ha dit...

volia dir "NO espanti", glups...

Ciutadà K ha dit...

Sí, història trista i no només a nivell vital, sinó també a nivell cinèfag perquè el senyor Vigo prometia i MOLT!!!!

Of course, el pack de luxe el tenim i ens l'hem empassat senceret!!! mmmmmmhh!!

:)